el terrorisme, excusa per a la restricció dels Drets Civils bàsics

Human Rights Watch ( HRW) va presentar ahir a Istanbul el seu informe anual, en el qual alerta del perill que suposa per als drets humans la resposta de nombrosos governs —en espe­cial els europeus— a l’enorme creixement del nombre de desplaçats i a l’amenaça terrorista.

“La por dels atacs terroristes i l’arribada massiva de refugiats han impulsat molts governs occidentals a reduir la protecció dels drets humans”, va criticar el director de la HRW, Kenneth Roth en la presentació del volum de gairebé 700 pàgines (659) en què s’analitza la situació dels drets humans en més de 90 països.

“Aquest retrocés amenaça els drets de totes les persones, sense que s’hagi demostrat cap efecte a l’hora de protegir la gent”, va afegir.

Precisament, en el pròleg de l’informe el mateix Roth critica Europa i els Estats Units per la seva “descarada islamofòbia i desvergonyida demonització dels refugiats”, advertint que la polarització que resulta de tots dos fenòmens “precisament causa la classe de divisió i hostilitat que als reclutadors terroristes els encanta aprofitar”.

Davant l’amenaça de l’autodenominat Estat Islàmic i altres grups terroristes amb reivindicacions islamistes, HRW assenyala que precisament “els musulmans són sovint els més propensos a conèixer una amenaça terrorista basada en l’islam radical, i per això són els més adequats per dissuadir d’altres d’aquest tipus de violència. També estan en millor posició per informar sobre aquells que planegen utilitzar-la.”

Així mateix, HRW assenyala que el milió de sol·licitants d’asil que s’estima que van arribar per mar a Europa el 2015 suposa només el 0,2% de la població de la UE. “Crear una forma segura i ordenada perquè els refugiats arribin a Europa reduiria les vides perdudes al mar i ajudaria les autoritats migratòries a filtrar els riscos de seguretat”, aconsella l’informe.

Però no només de crisi de refugiats, amenaces terroristes i islamofòbia tracta l’informe. També denuncia les mesures repressives utilitzades per alguns governs autoritaris, especialment la Xina i Rússia, amb l’objecte de restringir les activitats i el finançament d’associacions civils, per temor de possibles mobilitzacions populars. “Una repressió d’aquesta intensitat no s’havia vist en dècades, incloent-hi la persecució de grups dissidents a Rússia i l’arrest d’advocats i activistes a la Xina”, assenyala HRW, que també identifica tendències similars a Kènia, el Sudan, Sud-àfrica i Israel.

HRW fa especial esment al col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals ( LGBT), ja que sovint són víctimes de lleis discriminatòries i atacs violents quan intenten que els seus drets siguin reconeguts. Avenços cap a la igualtat, això sí, són constatats en l’aprovació dels matrimonis entre persones del mateix sexe als EUA, Irlanda i Mèxic.

Així mateix, l’elecció d’ Istanbul com a ciutat per presentar l’informe no va ser casual. Turquia acull actualment uns 2,5 milions de refugiats sirians. La portada del volum presenta els desplaçats baixant d’un vaixell utilitzat per transportar-los des de la costa turca fins a l’illa grega de Lesbos. Només unes 805 persones van morir l’any passat al mar Egeu quan intentaven ­creuar-lo per trobar refugi a ­Europa.

HRW agraeix al país euroasiàtic la seva “generositat” a l’hora d’acceptar “centenars de milers de refugiats”, sobretot procedents de Síria.

A part d’això, però, tot són ­crítiques: l’acord del novembre passat entre Ankara i Brussel·les dissenyat per prevenir la migració irregular entre la Unió Europea i Turquia a canvi de tres mil milions d’euros i altres incentius “infon temors sobre si als desplaçats se’ls pot negar l’accés a una protecció efectiva, que siguin detinguts a Turquia, o que la seva entrada a Turquia pogués ser bloquejada en conjunt”.

A més, Emma Sinclair-Webb, investigadora sènior sobre Turquia a HRW, va denunciar ahir a Istanbul que la democràcia turca “es dirigeix cap a l’autoritarisme i el desmantellament de tots els controls sobre el poder dels seus líders”.

I això es deu, segons el seu ­parer, a “la combinació de la ruptura del procés de pau kurda, a la repressió dels mitjans de comunicació i també dels opositors polítics durant l’any passat”, fet que és “el presagi de temps ­foscos”.