Iran inicia el 2016 executant 16 opositors majoritàriament kurds
Mentre que la premsa internacional comenta positivament l’aixecament de l’embargament contra l’Iran, a la República Islàmica continuen a executar opositors, principalment kurds. De fet, des del començament del nou any han estat penjats 14 opositors al règim teocràtic; sis d’ells eren activistes polítics kurds, presos a Urmeya i condemnats a morts pels tribunals dels aiatol·làs amb la demencial i habitual acusació d’enemistat amb Déu.
L’Iran és un mosaic de pobles i grups ètnics, a saber, àrabs, armenis, àzeris, balutxis, qashqai, jueus, turcmans i kurds, i aquest últim poble es veu privat del dret a utilitzar el seu propi idioma i cultura.
La lluita del poble kurd a l’Iran es remunta a principis dels anys trenta. El 22 de gener de 1946, els kurds de l’Azerbaidjan va proclamar la República kurda de Mahabad, presidida pel jutge Qazi Mohamed i van sobreviure només nou mesos. No va ser una empresa mal pensada i irracional: els kurds, en definir els límits de la seva república, copiaven almenys a la part iraniana els límits establerts pel Tractat de Sevres amb Turquia el 1920, que després de les moltes revoltes kurdes de les dècades anteriors, finalment va reconèixer la seva l’autodeterminació i la independència. Però el Tractat de Sèvres va ser traït per aquell de Lausana el 1923. El 24 de juliol d’aquest any, el Kurdistan va ser dividida arbitràriament entre quatre estats: Iraq, l’Iran, Turquia i Síria.
L’Aiatol·là Khomeini, després del seu retorn a l’Iran el 1979 i la creació de la República Islàmica, aviat es va demostrar ser més repressiu i més ferotge contra les minories que durant el regne del Xa de Pèrsia.
La nova Constitució de la República Islàmica, aprovada el desembre de 1979, va donar a Ruhollah Jomeini poders absoluts a vida com líder polític i religiós. El seu règim va advocar per la difusió dels principis del fonamentalisme islàmic i va incentivar les accions criminals contra les minories. L’objectiu era eliminar qualsevol influència del món occidental i, al mateix temps tota possible oposició interna a un govern teocràtic.
De fet, el primer assassinat que es va dur a terme a l’estranger, va ser contra el secretari del Partit Democràtic del Kurdistan de l’Iran (PDKI) Abdul Rahman Ghasemlú a Viena en 1989. El 1990 va ser escollit com a successor d’aquest partit kurd Sadegh Sharafkandi Qasmlu, el qual va ser assassinat Berlín 17 setembre 1992 pels serveis secrets iranians. A l’Iran hi ha 9 milions de kurds, als quals el nou president Hassan Rohani, durant la seva campanya electoral havia promès donar-li una major autonomia i llibertat, de moment per celebrar l’inici d’aquest 2016 el seu règim n’ha fet penjar uns quants.