BARCELONA RADICAL
radicalparty

contra pederàstia... burocràcia?!

És raonable que la llei estableixi que el personal que treballa amb menors està obligat a presentar un comportament ètic immaculat. Per això és normal que l’Administració exigeixi que aquestes persones no tinguin historial penal en delictes d’abusos o pederàstia. El que resulta menys admissible és que l’obtenció d’aquest requisit, un simple paper, comporti hores d’espera i cues cada dia per a centenars de persones. En ple segle XXI, en què les nostres dades personals estan emmagatzemades en una infinitat de bancs de dades de l’administració (i també d’entitats privades), sona ridícul que els aspirants a una feina hagin de documentar per escrit que les seves dades no apareixen en un registre determinat de la mateixa Administració. Si tots tenim
un número de DNI que ens identifica per a innombrables tràmits, aquest certificat no hauria de ser un laberint burocràtic que esdevé una inútil pèrdua de temps per a administrats i administradors.

20/01/2016 - lavanguardia

Resignació i molta paciència. Són les receptes que s’han d’aplicar professionals amb feines relacionades amb menors que des de l’estiu passat estan obligats per llei a demostrar, mitjançant un certificat de penals, que no tenen cap antecedent per delicte sexual. Una disposició que pocs discuteixen (en altres països europeus aquest control ja s’aplica des de fa anys) però que a Espanya s’entreveu precipitada en no haver calculat el Govern central el calvari que el compliment d’aquesta norma podia causar als afectats.

Cues de fins a set hores s’han creat en el registre d’antecedents penals del carrer Garcilaso, 123, de Barcelona, l’única oficina que hi ha a Catalunya, que obre de 9 a 14 hores. Milers de professionals com ara mestres, monitors, tutors o infermers, s’han acostat a buscar el certificat de penals que sol·licita l’empresa per a la qual treballen a causa de les dificultats d’obtenir-lo a temps d’altra manera. Catalunya sembla ser la principal afectada per aquest embolic burocràtic que en realitat afecta tot l’ Estat espanyol.

La llei 26/2015 aprovada pel Govern espanyol a finals de juliol de l’any passat és molt clara: tot professional o voluntari que treballi amb menors ha de certificar que no té antecedents de delictes sexuals. Això incumbeix a tots els treballadors en actiu i de qualsevol col·lectiu sempre que estiguin en contacte amb nens. Des del mes de setembre passat totes les empreses en aquesta situació haurien de poder declarar que els seus empleats són lliures d’a­quest tipus de càrregues. Per fer-ho, els empleats han de presentar a la seva companyia un certificat de confirmació. A Espanya, el ­document que certifica que no s’ha comès delicte sexual són els antecedents penals. Les orga­nitzacions sindicals van protestar assenyalant que la pre-
sen­ta­ció d’aquests papers inculcava la privacitat del treballador perquè l’empresa podia conèixer totes les infraccions que hagués comès l’empleat.

L’ Administració es va comprometre a crear un registre central de delinqüents sexuals que facilités l’expedició d’un “certificat negatiu de delicte sexuals” que seria de fàcil expedició i gratuït. Però el Butlletí Oficial de l’Estat no ho va anunciar fins al 30 de desembre passat i es va concedir dos mesos de termini per a la seva creació, és a dir, que l’esmentat registre no s’activarà fins al mes de març. Mentrestant, continua vigent la norma segons la qual les empreses han de tenir en el seu poder el certificat dels treballadors. Això està causant un gran nerviosisme en moltes en­titats afectades, especialment aquelles l’objecte social de les quals és la feina amb nens. Algunes estan provant de negociar amb l’administració la petició del certificat del col·lectiu de tots els seus empleats (aquells que ho consentin). D’aquesta manera es farà a la funció pública catalana.

La necessitat de tenir els papers en regla existeix des del setembre passat, però el caos a Catalunya ha sorgit aquesta set­mana passada, quan els depar-­ taments de Salut i Benestar So-cial han recordat a les empreses que obtenen subvencions que estiguin preparades per presentar la declaració segons la qual tenen els antecedents dels empleats. En aquesta situació de legalitat, ningú no vol tenir un pederasta en la seva organització. En conjunt, els treballadors catalans afectats s’han de comptar en milers de milers, una xifra difícil de calcular. A la trucada d’atenció de les conselleries esmentades, s’hi va afegir el Departament d’ Ensenyament, que dilluns va obrir la borsa de treball d’interins, els professors que s’ofereixen per a substitucions, als quals se’ls exigien aquests antecedents. El termini de sol·licitud s’estableix entre el 18 de gener i el 8 de febrer. Davant el caos produït, ahir va haver de prorrogar el termini, únicament pel que fa al certificat, fins al 23 de març, “atenent els problemes derivats per tramitar les sol·licituds al Ministeri de Justícia”.

Això explicaria l’allau recent a l’única oficina, per a tot Catalunya, que el Ministeri de Justícia té al barri de la Sagrera de Barcelona, que des del Nadal passat ha registrat un fort augment de pe­ticions, ja que ha passa de les quatre-centes per jornada a gairebé un miler de sol·licituds. El servei s’ha reforçat amb dos funcionaris més que les evidències mostren que són encara insufi­cients. Alguns treballadors s’han queixat que en el període de
vacances nadalenques l’oficina va estar tancada els dies hàbils del 24,31 de desembre i el 7 de ­gener.

A part de la presencial, hi ha dues maneres més d’obtenir la certificació. En primer lloc, mitjançant el web del Ministeri de Justícia: per fer-ho, cal el document nacional d’identitat digital. També es pot demanar per correu postal: per això cal compulsar el DNI. En aquest cas es pot esperar entre tres o quatre mesos a rebre’l.

Algunes empreses opten per esperar instruccions de l’administració i considerar la possibilitat de demanar de forma col·lectiva els antecedents dels seus treballadors si ho consenten. Fins i tot alguns col·legis professionals han considerat aquesta acció per als seus col·legiats. La Fundació Pere Tarrés, organització sense ànim de lucre dedicada a l’educació en el temps lliure que atén 17.000 nens i joves en total, ha optat per aquesta opció. En altres organitzacions, com Fundesplai, s’ha decidit ampliar a començaments de març el termini que havia donat als seus treballadors per presentar els documents i recomanen el correu postal malgrat la incertesa del lliurament. “A aquells que ho van demanar al novembre encara no els ha arribat”, afirma Jordi Roman, responsable de recursos humans de l’agrupació de l’educació en el temps llibre i del tercer sector, “per la qual cosa tots els afectats, administració, empreses i treballadors hem de ser flexibles”. Dels 2.000 empleats compten amb 300 expedients.

La pregunta que les empreses afectades es fan és com l’ Administració exigeix una mesura per a la qual ella mateixa no posa les condicions necessàries per complir-la. En aquest sentit, una portaveu del Ministeri de Justícia justifica el fet que aquesta llei s’aprovés mesos abans de tenir actiu el registre de delinqüents sexuals “per les pressions de la Unió Europea i les lleis interna­cionals en l’adopció de mesures per a la protecció dels menors”.

Les mateixes fonts asseguren que les llargues cues registrades a Barcelona “són un fet puntual, que no s’està repetint en cap altra comunitat d’ Espanya”. Augura que aquesta situació s’ha pogut produir “en coincidir a Catalunya la nova llei amb diferents processos de selecció de personal per a feines relacionades amb nens”.

Una situació que ningú no sembla haver previst i que ha col·lapsat aquestes oficines.

/J. Ricou, Barcelona
20/01/2016 - lavanguardia
, Barcelona
20/01/2016 - lavanguardia