la CUP va votar sí, però la -parasitària- CC va decidir que no

Resultat d'imatges de candidatura d'unitat popularAlguns em diran que a la CUP tots són independentistes, és possible que sigui així o no, però a hores d’ara el sector que recull als independentistes que van fer la travessia del desert dels anys 70, 80 i 90 ja ho deixa molt clar en un comunicat de Poble Lliure, encara que alguns des de la direcció gesticulin de forma contraria, està molt clar que hi ha com a mínim dues CUP’s, que les assemblees territorials van votar amb una lleugera majoria per l’acord i el sector de procedència espanyolista amb Gabriela Serra al davant ha pres el poder marginant al sector independentista. La roda de premsa posterior amb ella quasi en solitari després Consell Polític i el Grup d’Acció Parlamentària escenifica perfectament aquesta presa del poder, reforçada posteriorment amb la dimissió del cap de llista Antonio BañosPersonalment penso que el contraatac dels independentistes de la CUP arriba amb massa retard, però és una opinió molt personal.

Hi ha molt desconeixement general de la història política d’aquest país, na Gabriela Serra és una exdirigent del Moviment Comunista de Catalunya, coneguts popularment com els macacos, gent lluitadora amb una base ideològica maoista, que durant els anys de la transició fins al referèndum de l’OTAN van ser un referent polític, però que no van aconseguir articular ni una alternativa al PSOE ni al PCE, en l’àmbit espanyol molts dels seus exquadres dirigents han acabat integrats a Izquierda Unida i després a l’actual Podemos. Quan sento alguns teoritzar que el posicionament de l’actual direcció és fruit de la joventut, una revolta generacional, no puc evitar el somriure, els que han pres la decisió final són senyors i senyores amb una llarga trajectòria política, d’edat avançada i que han deixat la joventut fa uns quants anys.

Resultat d'imatges de Només cal llegir allò que propugnen el sector que ha ocupat la direcció de la CUP, hi ha una proposta claríssima de reconducció política per part dels “teòrics” guanyadors vers Podemos/Ada Colau/QSQP/ICV “començar a treballar en l’articulació d’una candidatura popular que pugui articular el conjunt de l’esquerra catalana que tingui com a elements programàtics fonamentals el referèndum unilateral d’independència, una alternativa a l’austeritat i una articulació d’una nova institucionalitat catalana” és segurament legitima com a proposta política, però aquest no era el mandat electoral, la majoria política del Parlament i la declaració política aprovada amb els vots dels diputats de la CUP eren per constituir la república catalana.

Els independentistes de la CUP no son ara suaus amb aquells que han ocupat la direcció, el membre de la CUP i alcalde de Viladamat (amb el 78% dels vots) Robert Sabater ha penjat un escrit a les xarxes socials exposant les seves opinions personals en relació a la decisió presa diumenge pel Consell Polític i el Grup d’Acció Parlamentària de la CUP.

“El més greu de tot però és que la decisió de cometre aquest nefast error estratègic no ha estat presa per la CUP, sinó que han estat el conjunt d’organitzacions parasitàries i prepolitiques que tenen l’organització segrestada des de la creació de la coalició Crida Constituent. Unes organitzacions i les cito (En Lluita, Lluita Internacionalista i Corrent Roig…) que a més de no aportar cap redit ni experiència ni política ni electoral, i d’actuar com a autèntics paràsits de la CUP, han aconseguit, amb la complicitat d’alguns, trencar l’equilibri intern i d’aquesta manera carregar-se la imatge pública i desestructurar l’organització política més democràtica, més neta, més justa, més transparent i més esperançadora de tot el sud d’Europa.
De moment no abandono ni la militància, ni el compromís amb el poble, ni la lluita per una vida més lliure i més digne. Simple i obertament dic que la decisió de la CUP no em representa.”

Caldrà veure com procedirà la confrontació política dins una organització fins ara molt democràtica que actualment té dificultats ha no incomplir una de les seves promeses electorals com diu Poble Lliure al seu comunicat“suposa incomplir la promesa electoral de ser l’accelerador i la garantia del procés independentista i que si la CUP-CC era decisiva es proclamaria la República Catalana independent; d’altra banda, i aquesta la qüestió més rellevant, posa en perill l’acumulació de forces obtinguda pel moviment independentista fins al 27 s.”

Gustau Navarro i Barba


Anna Gabriel i els membres del GAP de la CUP tenen un problema, van sortint veus de membres històrics de la CUP i regidors i alcaldes que van més enllà de la discrepància de la decisió presa per la CUP el passat tres de gener i assenyalen que la responsabilitat de la decisió final no ha estat presa per la CUP sinó per “organitzacions parasitàries i prepolitiques” que han segrestat La CUP des de la creació de la coalició Crida Constituent. És el cas de l’alcalde de Viladamat, Robert Sabater, que ostenta l’alcaldia amb el  78% dels vots, i que en un escrit a les xarxes se suma de forma més contundent al comunicat de Poble lliure que va en el mateix sentit.

Un nefast error gràcies a organitzacions prepolítiques i parasitàries de la CUP

Sabater afirma que la decisió de la CUP no el representa i denuncia que “la decisió de cometre aquest nefast error estratègic no ha estat presa per la CUP, sinó que han estat el conjunt d'organitzacions parasitàries i prepolitiques que tenen l'organització segrestada des de la creació de la coalició Crida Constituent”. En aquest sentit posa nom a les organitzacions parasitàries: EnLluita, Lluita Internacionalista i Corrent Roig, i les acusa d'actuar com a “autèntics paràsits de la CUP”, i de haver trencar l'equilibri intern de al CUP amb la complicitat d’alguns i de “carregar-se la imatge pública i desestructurar l'organització política més democràtica, més neta, més justa, més transparent i més esperançadora de tot el sud d'Europa”.

La tupinada pren cos

Les paraules de Sabater sumades a les de l’històric independentista i membre de Llibertat.cat, Carles Benítez, fan sospitar del joc brut, Benítz definia de perplex, rocambolesc i matemàticament surrealista, el resultat de L’Assemblea del 27-D amb un empat a 1515 vots, i alertava de mancances com el canvi d’última hora de l’emplaçament del lloc de reunió de l’Assemblea i sobre “les conseqüències nefastes de les estranyes aliances amb sectors de tradició espanyolista que havia propiciat la creació de la candidatura CUP-CC” que percebien i expressaven en veu alta molta militància de la CUP.

Benítez també destacava en l’escrit “un nombre massa gruixut d’incidències que no haurien de passar desapercebudes per a la militància independentista de la CUP que avui encara és majoritària” i esperava que “no es volgués ‘resoldre’ l’empat per mitjà d’una relliscada encara més grossa”-fet que va pasar-, i reclamava una reflexió profunda perquè “tot plegat és excessiu”.

http://www.directe.cat/noticia/465638/la-cup-va-votar-si

Malgrat la dimissió del cap de llista de la CUP, Antonio Baños, ara l’objectiu de la formació és tancar files. Amb la decisió del consell polític de diumenge passat, l’amenaça de divisió interna segueix vigent i es farà palesa en la nova llista que l’esquerra independentista pugui presentar de cara a unes noves eleccions –si ningú d’aquí a diumenge ho evita–.

No obstant això, durant aquella reunió que va desembocar en l’aposta per dir no a la investidura d’Artur Mas, hi va haver una proposta de consens que probablement hauria estalviat els maldecaps d’unes votacions a la CUP en petit comitè que no han fet més que evidenciar el seu risc de ruptura. A més, hauria evitat al mateix temps contravenir “el mandat emanat” –en paraules d’alguns dels seus militants– de l’assemblea nacional de Sabadell de convidar el seu aparell directiu a arribar a un consens.

Aquesta proposta, a la qual ha tingut accés La Vanguardia, i que porta per títol Una sortida a l’atzucac de la investidura, va ser promoguda per la UM9 de Sant Pere de Ribes, la marca municipal de la CUP d’aquesta localitat del Garraf, i la candidatura dels anticapitalistes a Badalona. La proposta apostava per fer Mas president, però sense assumir cap acord. Però era significativa, ja que es dóna la circumstància que la primera formació ha estat alineada tradicionalment amb el sector més dur de la CUP, que encapçala Endavant, mentre que la segona és més propera als postulats de Poble Lliure, partidaris de l’acord.

A aquest consens d’escala local s’hi van sumar sis assemblees més –Girona, Riudoms, Mollet, Pallars i Tàrrega– i advocava per “una proposta de sortida que no solament ha de ser respectuosa amb l’assemblea” nacional de Sabadell, sinó que també havia de tenir en compte “les opcions expressades en la mateixa assemblea, concretades amb l’empat tècnic” a 1.515 a favor i en contra de la presidència del líder de CDC.

Així, l’opció reclamava “donar continuïtat a la legislatura, amb dos vots [a favor de Mas] per a la desconnexió amb l’Estat espanyol i l’inici del procés constituent, sense cap suport al nou govern autonòmic i el seu president”. Segons fonts de la CUP, es pretenia fer un pas més cap a la legislatura, però sent conscients que l’estabilitat parlamentària hauria de tractar-se amb posterioritat.

Els signants consideraven que amb aquesta proposta s’adoptarien unes solucions que els permetrien “continuar amb l’eina de la CUP”, per bé que reconeix que “en la conjuntura actual, després de tres mesos de desgast polític i amb una organització dividida, no és el millor escenari per encarar unes noves eleccions”. A més, detalla que la CUP “difícilment tindrà ni gent, ni idees, ni cares, ni proposta, ni relat, ni força per encarar un procés electoral” i que “les condicions subjectives de la CUP per ser un actor clau, útil i estratègic són baixes o precàries”.

El document també obre la porta a la convocatòria d’un congrés o assemblea nacional entre març i maig mitjançant el qual s’iniciaria un procés deliberatiu “per ressituar l’estratègia i la mateixa organització” i es replantejaria “la pràctica assembleària, la continuïtat o no de la mateixa marca” de la CUP, “el canvi de direcció” i l’aposta més ferma per l’àmbit nacional en detriment del municipalisme. L’objectiu no és altre que “reconfigurar” l’estratègia política de la formació cupaire, així com “dotar-se de noves eines d’acció política i presa de decisions”, entre d’altres.

Per altra banda, abans-d’ahir Poble Lliure va fer públic un comunicat en què considera “un error greu” la decisió de la CUP de no facilitar la formació de Govern. A més, assegura que correspon a “les diferents organitzacions i persones que han defensat el perillós escenari actual (...) de gestionar la nova situació i responsabilitzar-se de les conseqüències que se’n derivin”. Finalment, Poble Lliure afirma que no avalarà cap candidatura que substitueixi “l’objectiu estratègic de la independència per un hipotètic referèndum unilateral”, en al·lusió a la voluntat expressa del sector més dur de la CUP.

, 07/01/2016, lavanguardia