Emma Bonino: "Islam y democracia coexisten", IX-05

"Islam i democràcia coexisteixen" (esp), 27-IX-05, cafebabel, emmabonino.it

Quin és el paper europeu en la reconstrucció afganesa? Emma Bonino, responsable de la Missió d’observadors electorals de la Unió Europea a Kabul ens ho explica. Ilaria La Commare Eurodiputada des de 1979, excomissària europea responsable, entre d’altres, de l’oficina d’ajuda humanitària d’emergència (ECHO), Emma Bonino és una figura emblemàtica del Partit Radical italià. Actualment, dirigeix la Missió d’observació de la Unió Europea a Kabul, vivint de primera mà l’eufòria i els dubtes de les primeres eleccions parlamentàries des de 1969. La situació política de l’Afganistan es presta a la celebració d’unes eleccions parlamentàries? La situació de la seguretat en el país és encara molt inestable i el procés de democratització se’n ressén. En aquest context, les eleccions parlamentàries i provincials són un pas molt important per reforçar l’Estat de dret i aconseguir que la població gaudeixi de la representativitat directa. El procés és realment fràgil i té moltes febleses: el programa d’educació cívica, sobretot, cocebut per informar als ciutadans sobre els seus drets no ha complert els seus objectius. Els candidats no saben exactament quin serà el seu paper si són escollits. Però és un procés de transició i segurament trigarà molts anys abans d’assentar-se. Tot i això, tot sembla indicar que s’ha près la bona direcció. Quina ha estat la implicació d’Europa en la recontrucció del país després de la intervenció militar que va provocar la caiguda dels règims dels talibans? La implicació europea s’ha realitzat de múltiples formes. La Unió és present tan militarment, en el sí de la força multinacional de la ISAF, com en el finançament de la reconstrucció que conec personalment de ben aprop. Fa uns dies, la Comissària de relacions exteriors de la Unió, Benita Ferrero-Waldner, va anunciar la contribució extraordinària de 9 milions d’Euros per cobrir els costos de les eleccions legislatives i provincials. Aquesta xifra se suma als 8,5 milions presents al pressupost. La Unió Europea finança la missió d’observació electoral que jo superviso amb 4,1 milions d’Euros i inverteix 3 milions més en el funcionament del futur parlament afganès. Si ajuntem les contribucions bilaterals de cada Estat membre, Europa ha finançat el 40% dels 159 milions de dòlars que han costat aquestes eleccions. Globalment, la inversió pel futur del país és bastant considerable. Quin és l’objectiu de la Missió d’observació que vostè dirigeix? Islam i democràcia poden coexistir? El mandat de la missió és observar i no intervenir en el procés electoral. S’evaluen les eleccions en base als tractats internacionals que l’estat afganès ha ratificat, en particular la convenció internacional dels drets civils i polítics de 1966 on són presents alguns principis com la periodicitat d’eleccions, el sufragi universal, el dret a la candidatura, el vot secret i la llibertat d’expressió. Personalment, jo sempre he pensat que l’islam i la democràcia poden coexistir perquè no és una qüestió d’obediència a l’islam que cadascú interpreta de la seva manera. Només cal veure les diferències de la condició femenina al Marroc, Tunísia o Turquia i els problemes subsistents a l’Aràbia Saudita per exemple.. Més que l’islam, a l’Afganistan hem de tenir en compte una societat patriarcal, tribal i misògina impressionant promguda pel règim taliban. Característiques que representen les principals causes del retard polític, social i econòmic de l’Afganistan. Al meu parer, el conflicte no és entre civilitzacions ni tampoc religions sinó més aviat entre una societat tancada i una societat més o menys “oberta”, democràtica o en vies de democratització. Oficialment, la guerra de l’Afganistan ja fa temps que es va acabar. No obstant això, ha causat més de 1300 víctimes des de l’inici del 2005. Com arribar a la pau? Aquest país ha reconstruir-se des de tots els punts de vista, començant per les infraestructures avui inexistents. Avui en dia, hi ha menys de 25 quilòmetres asfaltats en tot el territori. Cal invertir imperativament en el sistema sanitari: les dones afganeses continuen vivint tenint el pitjor nivell sanitari a nivell mundial. Cal fer front als problemes d’analfabetisme i de pobresa. Segons l’Unicef, el 90% de les dones donen a llum totes soles cosa que causa una mortalitat infantil que s’acosta a 1.600 morts sobre 100.000 naixaments. Des d’un punt de vista polític, cal crear institucions fortes ajudant a la classe dirigent afganesa a dissenyar el futur del seu país. Finalment, cal posar fi a l’intervencionisme nefast dels països veïns: el Pakistan i l’Iran particularment. El 25% dels escons estan reservats a les dones, però la BBC ha donat a conèixer que en moltes regions és molt difícl trobar dones en les llistes electorals. Veurem algun dia un Parlament en burqa? Tradicionalment, estic en contra de la idea de les quotes reservades a les dones. Tot i això, aquesta mesura transitòria podria ser útil en països en els quals s’instaura o reinstaura, la democràcia. Pel que fa a l’Afganistan diria que és necessari. Durant la campanya electoral, les dones candidates han estat molt vulnerables a les amenaces i intimidacions. Segons un informe recent d’Human Right Watch sobre la participació femenina a les eleccions de setembre, les candidates s’han enfrontat amb obstacles insuperables en matèria d’accés a la informació, de participació en iniciatives públiques, de llibertat de moviment, han posat en risc la seva pròpia seguretat personal i han gaudit d’un suport financer molt més baix en comparació als candidats masculins. Això es constata en les nostres observacions que vam realitzar a diferents províncies afganeses al llarg del mes d’agost. Malgrat tot, la força de la llei és obligatòria i la cambra baixa tindrà 60 parlamentàries femenines i un 25% dels escons dels consells provincials seran ocupats per dones. Amb o sense burqa.