Llibre Blanc de José Antonio Marina, la necessària -però improbable- revolució escolar

Quan falten pocs dies per les eleccions generals, el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ja ha rebut el Llibre Blanc de la professió docent i el seu entorn escolar, que havia encarregat al filòsof José Antonio Marina. Poques mesures podrà implementar, el ministre, si el seu partit no guanya els eleccions i si ell no repeteix càrrec, però el llibre ja ha servit per agitar les aigües educatives espanyoles i espera poder servir de base per debatre socialment. Les propostes estrella: una carrera de set anys amb pràctiques i una avaluació contínua per als docents.

Com proposen tots els partits polítics, el text reivindica la necessitat "d'un pacte social per l'educació que impulsi un pacte polític, i els autors voldríem contribuir a crear el clima necessari per aconseguir-lo". El llibre proposa un Consell Pedagògic de l'Estat que estudiaria, difondria i donaria suport a les innovacions educatives, de contingut i organització. Els autors suggereixen que el Rei assumeixi les funcions de president per destacar-ne el caràcter estatal.

El document se centra bàsicament en la figura del professor, tot i que admet que hi ha altres temes essencials per a la millora de l'escola, i situa el docent al centre de la "revolució de l'aprenentatge", equiparable en la història al nivell de la revolució industrial o la Il·lustració. Per aconseguir no perdre el tren d'aquesta revolució, Marina proposa que la docència es converteixi en una "professió d'elit", competent, compromesa, ben formada i ben pagada.

Amb la finalitat d'obtenir professors capaços de liderar el canvi educatiu que el llibre augura, el text planteja diverses qüestions: la dificultat a l'accés de la formació docent, perquè entrin a la universitat aquells que tinguin més bones notes; la durada de la formació que s'amplia a un màster i dos anys de pràctiques obligatòries a l'estil del MIR dels metges; i la formació contínua al llarg de la vida professional subjecta a l'avaluació periòdica de l'acompliment. El punt més candent és el dels processos d'avaluació, que s'amplien no només a docents sinó a directors de centre, inspectors i psicopedagogs. Marina, que firma el llibre juntament amb la pedagoga i especialista en formació i avaluació docent Carmen Pellicer i el professor de l'Autónoma de Madrid Jesús Manso, considera que a Espanya falta cultura de l'avaluació i que molts docents creuen que és impossible avaluar i que, si es fes, seria només per sancionar. Però assumeix que és imprescindible conèixer per millorar, i entén que cal avaluar el sistema (els diferents governs han de conèixer els progressos en objectius i rendiments globals), avaluar els centres escolars (per autoavaluació, anàlisis escolars o inspeccions), avaluar els estudiants per part d'organismes externs de control de qualitat i, per descomptat, els professors.

Aquest tema ha encès la polèmica en el sistema educatiu. El llibre planteja elaborar una cartera del docent (document que recull la formació personal, reglada o no reglada, els seus coneixements, èxits, projectes, activitats professionals, etcètera), el progrés dels alumnes, l'observació docent a l'aula, a més de l'avaluació dels resultats del centre. I aquesta informació es podria complementar amb l'opinió dels alumnes i dels membres del claustre, així com la relació que tenen amb les famílies i la seva participació en el centre. Tot això pot contribuir al progrés delasevacarreraprofessionaliala retribució. El perfil del centre, s'assenyala, es tindrà en compte en el resultat.

Quant a la formació, Marina proposa que s'articuli com una titulació de grau universitari (grau d'Educació Infantil i Primària o de qualsevol de les especialitats acadèmiques, per a secundària), que dura quatre anys, més un període de formació i habilitació professional de tres anys, que anomena DEP (Docents en Pràctiques). Per al DEP s'ha de superar un examen estatal d'accés, amb númerus clausus. Aquest Mir de docents tindrà la supervisió d'un tutor, que es desenvoluparà en centres acreditats.

S'introdueixen també els Centres Superiors de Formació del Professorat (CSFP), que s'encarregarien del màster al DEP, curs de formació per a directors i inspectors, formació de professors tutors als centres docents acreditats, formació contínua del professorat, orientadors, directors i inspectors, i assessorament per a projectes de transformació de centres.

8-XII-15, C. Farreras, lavanguardia

20 PROPOSTES

1 Es tracta de crear escoles inclusives adreçades a impulsar el talent de cada alumne, i expansives, perquè ha de sortir de les seves parets i actuar sobre el seu entorn. Tot i que el docent és el protagonista, ha de tenir el suport del centre educatiu, la cooperació de les famílies, la interacció d'altres instàncies del sistema educatiu (altres escoles, centres de formació de professorat, inspecció) i altres entitats com serveis socials, ajuntaments o serveis de salut.

2 La qualitat del professorat col·labora en la qualitat del centre, i a la inversa.

3 Cada docent, tingui el nivell que tingui, ha de tenir una visió completa del futur educatiu dels seus alumnes. Té doble funció: una de directa amb l'alumna, una altra d'indirecta a través de l'entorn escolar.

4 Enfortir la figura del director i dels equips directius. Menys mobilitat del professorat, que incideix negativament en la qualitat del sistema.

5 Crear un Consell Pedagògic de l'Estat que estudiï innovacions a l'exterior i bones pràctiques a Espanya, que observi els canvis tecnològics, que assessori els centres i que informi la societat.

6 Augmentar el prestigi social de la professió amb campanyes de sensibilització, i millorar les condicions laborals.

7 Formació excel·lent. Primer, cursar el grau. Màster d'un any. Superar una altra prova estatal per accedir al Centre Superior de Formació del Professorat (CSFP) que s'hagi escollit. I dos anys de pràctiques. I examen si es vol entrar en la funció pública.

8 Formació professional. Via d'accés a treballadors de prestigi i en actiu.

9 Els CSFP farien la formació inicial i la contínua del professorat, i ajudarien a aplicar els projectes transformadors del centre.

10 Avaluació contínua del professorat.

11 Més autonomia curricular i organitzativa del centre. Reforçar el director, que ingressaria en un cos de directors de centres de Primaria i Secundària, i que, per liderar, podria disposra d'un gerent i un cap d'estudis que l'eximissin de tasques no encaminades a l'excel·lència. Potestat per definir el perfil de les places vacants. Els directors hauran de tenir a més experiència docent i haver superat un curs de direcció. Se'ls avaluarà la feina.

12 Més formació dels psicopedagogs. Cursaran un màster en el CSFP i 2 anys de pràctiques remunerades.

13 Els inspectors ajudaran els centres a gestionar l'organització i supervisió, i els docents a millorar la seva feina. Màster en el CSFP i pràctiques amb els inspectors.

14 Noves figures. Educadors socials en centres de gran conflictivitat. Bibliotecaris i experts en mitjans digitals.

15 Desenvolupament de la professió. Ascensió com a docents, com a gestors de la docència i incentius als bons professors (beques de formació, permisos sabàtics, incentius honorífics o econòmics).

16 Reformular l'organització amb estructures com el Consell pedagògic de l'Estat, CSFP, centres educatius d'excel·lència per a pràctiques. 17 Vies de representació:

col·legis professionals i sindicats.

18 Campanya de sensibilització per a docents i societat sobre la importància del canvi.

19 Buscar i donar suport als professionals i directors que estiguin assumint projectes de transformació de centres.

20 Iniciatives per als centres cap al canvi educatiu.