La Sagrera, exemple de bloqueig governamental a Barcelònia

Resultat d'imatges de Poc després de clausurar els Jocs Olímpics del 1992, tècnics de l’Ajuntament de Barcelona van començar a dibuixar els primers esbossos de la futura estació de la Sagrera. Han transcorregut, des d’aleshores, dos decennis llargs, i aquesta estació continua en fase de projecte. Les veus més optimistes assenyalen que podria estar acabada el 2020. Les menys optimistes ho dubten. No es pot afirmar que les autoritats estatals s’hagin afanyat en la construcció d’aquest estratègic nus de comunicacions. Més aviat caldria dir el contrari.

Davant d’aquesta situació, els degans dels col·legis professionals d’arquitectes, economistes, enginyers de camins, canals i ports i enginyers industrials van subscriure ahir un manifest conjunt que denuncia la lentitud amb què es duu a terme aquest pla, ara pràcticament aturat, i exigeix que l’estació es materialitzi amb “urgència, consens i ambició”.

La urgència reclamada no requereix gaires explicacions. Quan és tanta la demora acumulada, no es pot sinó sol·licitar que la reactivació sigui ràpida i porti l’obra a bon port com més aviat millor. El consens té a veure amb l’autonomia amb què Adif ha licitat en dates recents l’obra de l’estació, quan habitualment era la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, integrada per Renfe, Adif, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, la que prenia les decisions de manera col·legiada. I l’ambició es refereix al desig que la futura estació reflecteixi la seva importància com a nus de comunicacions en el qual confluiran l’AVE, el metro,
Rodalies i autobusos, i que adquireixi, així mateix, un valor formal emblemàtic.

El manifest d’aquests quatre col·legis professionals –obert a l’adhesió d’altres col·lectius– és molt significatiu. No només per la rellevància per a Barcelona de l’obra reclamada. També, i d’una manera molt especial, pel que suposa de contribució al debat públic d’aquests col·lectius professionals. En èpoques passades aquestes institucions van tenir una participació decisiva en
la vida política, efectuant una meritòria tasca substitutòria quan els partits polítics no estaven autoritzats. Ara la situació és una altra. Les formacions polítiques són omnipresents en el debat social, però les seves ambicions queden de vegades ombrejades per l’ambició d’una part o la complexitat de la conjuntura. Altres ­manifestacions de la societat civil, com les emanades del món econòmic, poden ser associades a interessos diversos. La veu dels col·legis professionals, en canvi, està exempta de càrregues i constitueix una opinió particularment autoritzada, que aquí subscrivim.

10-XII-15, lavanguardia

Els col·legis professionals d’arquitectes, economistes, enginyers industrials i de camins de Catalunya han signat un manifest conjunt per reclamar al Ministeri de Foment l’execució de les obres de l’estació de la Sagrera amb urgència, una iniciativa insòlita amb què es reclama al Govern espanyol que reprengui com més aviat millor les obres d’aquesta infraestructura necessària per al desenvolupament econòmic de Barcelona i també per acabar la remodelació urbanística d’una zona molt important de la ciutat. Demanen, a més, que aconsegueixi consens, apel·lant a l’esperit de la Barcelona dels Jocs Olímpics. Critiquen que Adif hagi tret a concurs pel seu compte un nou projecte arquitectònic de l’estació sense tenir l’opinió de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, que sí que havien participat en la redacció del pla inicial a través de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocidad.

http://www.trenscat.com/renfe/images/sagrera/seccio_sagrera_futura.JPG

“Els grans equipaments de Barcelona’92 es van fer buscant la qualitat entre les diferents propostes, el procediment actual no garanteix que es faci la millor estació, prioritza el baix cost”, va lamentar Lluís Comerón, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, durant la presentació del manifest. El degà del Col·legi d’ Enginyers de Camins, Oriol Altisench, també va posar com a exemple la feina conjunta dels diferents actors en l’ampliació de l’aeroport per concloure que, “en aquest sentit, amb la Sagrera s’estan fent passos cap enrere”.

El manifest defensa l’estació com una oportunitat per completar i millorar el teixit urbà de l’entorn. “No es pot tornar a fer el mateix que a Sants, ha de ser un equipament funcional però que també ens faci sentir orgullosos”, va emfatitzar Comerón, posant com a referents les estacions d’ Atocha a Madrid i la Grand Central a Nova York.

Els quatre col·legis profes­sionals recorden que la Sagrera és una peça clau per millorar l’efi­ciència de la xarxa ferroviària en l’àmbit metropolità i que s’ha de convertir en un nus intermodal amb alta velocitat, Roda­lies, metro i autobusos.

Pel degà del Col·legi d’ Economistes, Joan B. Casas, “la lentitud del projecte afecta la mobilitat en un moment en què esperem que hi hagi reactivació eco- nòmica”. Casas també demana que l’única prioritat del ministeri no sigui la reducció de costos i
es tingui visió a llarg termini “perquè aquest tipus d’obres ­duren i perduren en el temps”.

Obres sense ritme. Els treballs de construcció de la futura instal·lació ferroviària continuen sense avançar i el seu calendari està en l’aire Obres sense ritme. Els treballs de construcció de la futura instal·lació ferroviària continuen sense avançar i el seu calendari està en l’aire (César Rangel)

 

Tots els signants coincideixen que, si es mantenen les dotacions pressupostàries dels últims anys, l’estació difícilment serà una realitat el 2020, com s’havia promès. El vicedegà del Col·legi d’ Enginyers Industrials, Josep Maria Rovira, va parlar de “falta de voluntat política”, encara que posteriorment els seus companys van insistir a aclarir que la presentació del manifest en plena campanya electoral ha estat una pura coincidència.

Val a dir que el manifest que van subscriure ahir els degans dels col·legis d’arquitectes, economistes, enginyers industrials i de camins està obert a la incorporació d’altres col·legis professionals i es farà arribar tant al Ministeri de Foment com a la Generalitat i l’ Ajuntament, que ja l’ha valorat de manera positiva. Poques hores després de la presentació del manifest, la tinenta d’alcalde Janet Sanz va opinar que “posa en evidència els incompliments i la falta de feina de l’ Estat en aquesta obra prioritària per a la ciutat”.

En la mateixa línia que els col·legis professionals, l’alcaldessa Ada Colau va enviar ahir una carta a la ministra Ana Pastor en què reclama avenços a les obres. “Sabem que tenen els diners perquè ens ho va dir la ministra, no entenem per què no és a la Sagrera i permet que les obres s’executin”, va afirmar Sanz fent referència a la reunió entre Pastor i Colau el setembre passat en què el Ministeri va assumir el compromís d’impulsar els treballs encara que, tres mesos després, no hagi tingut cap traducció visible. Des de l’Ajuntament assenyalen que la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat (que fins ara havia liderat el projecte amb representants dels governs espanyol i català i l’Ajuntament) pot disposar de 50 milions d’euros en crèdits que es perdran en les condicions actuals si no hi ha licitacions abans no s’acabi l’any. Sanz va amenaçar Foment que si les obres no avancen i no arriben els recursos exigiran el traspàs de l’obra.

10-XII-15, lavanguardia

Imatge d'enllaç permanent incrustada