Espanya va cada vegada pitjor en la lluita contra el desastre climàtic
Quins països combaten més el canvi climàtic? Aquesta és la pregunta que respon l’informe Índex, elaborat per la Xarxa d’ Acció Climàtica i Germanwatch, prestigioses institucions que ofereixen dades molt sucoses. El rànquing que han creat deixa buits els tres primers llocs de la classificació –detall simbòlic per remarcar les mancances generals de les polítiques en la matèria– però a continuació, a partir del quart lloc, ensenya el pòdium de les nacions més virtuoses, i les menys meritòries. El medaller l’ocupen per aquest ordre Dinamarca, la Gran Bretanya i Suècia. I Espanya? Apareix en un lloc molt relegat d’aquesta classificació, en la qual es recullen les dades de 61 països (que generen el 80% de les emissions de CO2). Espanya ocupa la posició 41, ja que ha baixat 12 llocs en un sol any (entre el 2014 i el 2015). “ Espanya ha revertit el suport a les renovables en els dos últims governs, una cosa que havia estat promesa a les empreses, i no hi ha una política climàtica”, indica Wendel Trio, director de la Xarxa d’ Acció Climàtica.
L’avaluació li dóna la nota de resultat “pobre” (el quart grau dels cinc establerts), per davant de Nova Zelanda, el Brasil, Bielorússia, Àustria, Ucraïna i la Xina, però més mal classificada que Polònia, Grècia, els Estats Units, Holanda, Noruega, Malàisia i Algèria, que estan al mateix rang.
Amb estil. L’alerta roja per pol·lució a Pequín, que va entrar en vigor ahir, podria semblar d’urgència però forma part de la rutina dels ciutadans. Són molts els que han incorporat les mascaretes com un complement més del seu estil de vestir (AP)L’avaluació va tenir l’assessorament de Josep Puig, expert en energia i president d’ Eurosolar a Espanya. “Evidentment, Espanya va al revés del que s’està fent a tot el món. Vam ser pioners en energies renovables, però els últims governs s’han carregat les tasques que es van dur a terme”, afirma. Puig es mostra escèptic sobre l’anunci del PP de l’aprovació d’una llei de canvi climàtic el pròxim mandat. “Aquest anunci és un insult, no mereix credibilitat, vist el que s’ha fet amb les renovables”, diu. Aquest expert assenyala que l’altra gran mancança és la falta de polítiques en canvi climàtic. “No hi ha polítiques energètiques, excepte en el sector elèctric; i falten accions en matèria de transport, agricultura o usos tèrmics. No té cap sentit que s’hagi de cremar gas per escalfar aigua quan som el país amb més hores de sol a Europa”, conclou.
L’estudi d’aquestes entitats destaca que a tot el món “es detecten tendències que marquen prometedors canvis en alguns dels sectors més rellevants per a la protecció climàtica, així com importants passos cap a una transformació del sistema energètic”, manifesta Jan Burck, autor de l’estudi ( Germanwatch). Així doncs, està baixant la intensitat energètica (l’ús de l’energia en proporció amb la riquesa generada). Es parla d’un procés de descarbonització de l’economia, que vol dir que es fa menys ús del carbó, el petroli i el gas. I una dada crucial: “Els anys 2013 i els 2014 vam veure per primera vegada que la nova capacitat instal·lada en energies renovables era superior a les de les altres energies combinades, carbó, nuclear i gas”, resumeix Burck.
Aquest és, en certa manera, el marc general i el patró que es vol generalitzar, però les accions dels països són diferents en cada cas, assenyala aquest índex, per a l’elaboració del qual es van tenir en compte cinc factors: els nivells d’emissions, les tendència d’aquestes, el suport a les renovables, l’eficiència energètica i les polítiques climàtiques en els diversos sectors.
El rànquing l’encapçalen Dinamarca, la Gran Bretanya i Suècia perquè fomenten l’eficiència energètica, tenen emissions baixes i han desenvolupat polítiques climàtiques en diverses àrees. Malgrat això, després de les inversions a gran escala en energies renovables hi ha el risc que es produeixin retrocessos, alerta. Els segueixen França (baixes emissions per càpita), el Marroc (augment de les renovables fins al 42% de l’electricitat) i Alemanya (Merkel ha estat activa en l’ajuda a la cimera de París). Els dos principals països emissors, els EUA (34) i la Xina (47), han guanyat posicions perquè han començat a emprendre accions que els allunyen del carbó. L’ Aràbia Saudita, el Kazakhstan, Austràlia, el Japó, Corea i el Canadà figuren en els darrers llocs d’aquesta classificació i, igual que Rússia o l’Argentina, obtenen un ràting molt pobre.
9-XII-15, A. Cerrillo, lavanguardia