Líbia: Daesh avança vers els camps de petroli de Sirte

ISIS

Després d’arribar a Abu Qaryan en el camí a Misurata, les milícies de l’Estat Islàmic estan avançant cap a l’est, en un intent de consolidar els èxits de Harawa i Nufaliya i després dirigir-se a Bin Jawad i Ras Lanuf.

La meta és arribar als camps de petroli a la conca de Sirte i prendre el control d’una part de la Cirenaica, probablement a partir de la planta d’extracció de Mabruk, de propietat de les empreses NOC líbica i la francesa TOTAL, i les plantes de Bahi i d’Al -Dahra, de l’empresa líbica Wafa i les americanes Conoco, Marathon Oil i Hess Oil.

El que és segur és que els milicians Isis, o millor dit, la branca líbica Wilayat Tarabulus, s’estan movent amb artilleria, metralladores i vehicles pesants a les àrees que controlen a partir de Sirte.

Els residents de Agedabia han format una milícia per donar suport a la defensa de l’exèrcit libi, al qual s’han unit les milícies salafistes i altres grups islamistes que lluiten contra l’Isis.

L’ISIS està tractant de prendre el control dels camps de petroli per poder alimentar-se a través del contraban, com ha succeït a Síria amb les fileres de camions rumb a Turquia, aprofitant, aquí, l’avantatge d’un corredor al sud, sense cap tipus de control governat per les bandes criminals i de grups tribals que operen amb absoluta autonomia, la nova pàtria de tot tipus de contraban, armes, drogues, homes.

En un moment d’asfíxia militar i econòmica Síria i Iraq, provocat per l’ofensiva russa i kurda, intentar obrir un altre front i una nova font de finançament és vital per l’organització. Segons diferents serveis d’informació es detecta un èxode de quadres dirigents i de mercenaris de l’ISIS des de Síria i Iraq en direcció a Líbia, per intentar convertir Sirte en la nova capital de l’ISIS, lluny de les bombes russes.

A Líbia la inestabilitat política és extrema, després del fracàs de les converses per intentar crear un govern d’unitat, actualment hi ha dos governs i dos parlaments, un és aquell “Oficial” de Tobruk i l’altre el “rebel” de Trípoli. Tot amanit amb la paradoxal situació de l’enviat de l’ONU, el diplomàtic espanyol Bernardino León, que va deixar el càrrec de mediació a Líbia en nom de les Nacions Unides, per anar a dirigir l’acadèmia diplomàtica dels Emirats Àrabs Units amb un suculent sou d’uns 49.000 euros al mes. La seva decisió va ser com a mínim polèmica, per no dir corrupte, vist que aquell estat àrab dóna suport a una de les parts del conflicte bèl·lic i s’ha dedicat al tràfic d’armes a Líbia.