la, encara pendent, Transició Democràtica del Poder Judicial (Garzón, Castro...)

- HRW: procés contra Garzón suposa amenaça per a Drets Humans 
- ignominiosa imatge de la Justícia espanyola davant el món
- Human Rights Watch, The World Report 2012 

La comissió disciplinària del Consejo General del Poder Judicial acordà obrir unes diligències informatives prèvies al jutjat d'instrucció número 3 de Palma de Mallorca, el titular del qual és José Castro Aragón, que investiga el cas Urdangarín, en el qual està imputat el gendre del Rei per frau a l'Administració i malversació de fons públics. La comissió disciplinària ha decidit, en funció de la denúncia contra Castro presentada per l'advocat de Jaume Matas, “investigar les mesures adoptades pel jutjat per evitar les massives filtracions i, en la mesura del possible, que siguin depurades les responsabilitats”. En altres casos de filtracions de sumaris declarats secrets, el Consejo mai va obrir aquesta mena d'expedient.

El Tribunal Superior de Justícia de Balears rebutjà en el seu moment una querella de Matas contra el jutge Castro, al que atribuïa, entre uns altres, els delictes de revelació de secrets i de desistiment en l'obligació de tot jutge de perseguir el delicte.

La defensa de l'expolític del PP manté una reiterada i bel·ligerant acció contra el jutge Castro, al que ha atribuït “fòbia personal i política contra” Matas. La Fiscalia Anticorrupció va acusar a l'advocat Antonio Alberca d'usar “la via penal per intentar desacreditar la labor instructora”.

El jutge Castro, en rebutjar la primera denúncia de Matas sobre el tema, va negar que s'hagin donat filtracions en les parts secretes del cas, però va reconèixer que era molt difícil fer complir el deure sigil general sobre la causa a causa del gran nombre de persones amb accés a ella, entre afectats, advocats, procuradors o membres de la Policia Judicial.

Castro va considerar en un acte que les seves suposades filtracions són “fets que no han esdevingut” o que “d'haver-ho estat, els seus autors podrien ser infinits”. Iniciar una causa sobre això “ja s'adverteix inútil, dilapidadora d'un temps que no sobra”.

El jutge, en al·lusió a Matas, va indicar que “no ha estat ningú vinculat” al jutjat “qui ha concedit rodes de premsa relacionades amb aquesta causa, tampoc el que ha acudit a mitjans televisius para el mateix, ni tampoc qui ha enviat a l'adreça d'un determinat diari local i per a la seva publicació un escrit comentant aspectes d'aquesta causa i qüestionant la imparcialitat d'aquest instructor”. Sobre el cas Urdangarin, el jutge va assegurar que “en cap moment hi ha hagut la menor filtració”. “Ni una sola de les resolucions que han recaigut en aquesta peça secreta” fins a l'acte de 3 de novembre, que va ordenar les entrades i registres duts a terme a Barcelona, com en l'Institut Nóos, “ha transcendit a l'exterior, ni en la seva lletra ni en el seu esperit”.

Quant a les filtracions “que es diuen habidas des de l'inici de la causa i en el no especialment secret”, el jutge Castro comenta que el deure sigil “queda seriosament compromès” per l'obligació legal de lliurar còpia de la causa als afectats, que sumats als seus advocats, procuradors i ministeri fiscal, donen “gens menys” que la xifra de 136 persones. El jutge va afirmar que “no està en condicions de llançar la més mínima ombra de sospita sobre ningú” i “que un secret compartit per tan elevat nombre de persones és en la pràctica impossible de guardar amb escrupolosa fidelitat”.

9-II-12, A. Manresa/J.A. Hernández, elpais

  El Tribunal Suprem ha condemnat al jutge Baltasar Garzón a 11 anys d'inhabilitació en l'exercici del seu càrrec i a una multa de 2.520 euros per un delicte de prevaricació en concurs amb un altre contra les garanties constitucionals en col·locar-se "a l'altura de règims totalitaris" quan va intervenir les comunicacions dels capitosts de la trama "Gürtel" amb els seus advocats a la presó.

La condemna, notificada personalment al jutge a la seu de l'alt tribunal, assenyala que el magistrat de l'Audiència Nacional va vulnerar de forma "dràstica i injustificada" el dret de defensa dels seus investigats, la qual cosa li suposarà la "pèrdua definitiva" del càrrec.

La resolució, que ha estat acordada per unanimitat dels set magistrats que van jutjar la causa el passat mes de gener, comporta la pèrdua definitiva del seu càrrec en el Jutjat Central d'Instrucció número 5 "i dels honors que li són annexos", així com "la incapacitat per obtenir durant el temps de la condemna qualsevol ocupació o càrrec amb funcions jurisdiccionals o de govern dins del Poder Judicial, o amb funcions jurisdiccionals fos del mateix".

La resolució ha estat comunicat personalment a l'encara titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5, que es va desplaçar aquest matí a la seu del Tribunal Suprem. Després de conèixer la sentència, una mica abans de les dues d'aquesta tarda, Garzón ha abandonat amb semblant seriós l'alt tribunal sense realitzar declaracions...

Aquesta és la primera causa per la qual el jutge de l'Audiència Nacional es va asseure en el banc dels acusats per cometre un suposat delicte de prevaricació i un altre d'ús d'artificis d'escolta i enregistrament amb violació de les garanties constitucionals. Ahir mateix va quedar vist per a sentència el segon judici celebrat contra ell en el Tribunal Suprem, per un presumpte delicte de prevaricació comès en investigar els crims franquistes mancant de competència per a això.

9-II-12, ep