fructífera filantropia de Cellex, de Pere Mir

Resultat d'imatges de cellexLa història inèdita de la fundació que ha ajudat a situar la investigació científica de Catalunya entre l'elit europea

Hi ha una part important de la història de la ciència a Catalunya que no s'ha fet mai pública per desig exprés dels seus protagonistes. Es tracta de la història de la Fundació Cellex i del seu fundador i president, el filantrop Pere Mir.

De portes endins, tothom del món de la ciència ha sentit a parlar de Cellex i és conscient de la seva importància i de tot el que li deuen. "Sense Cellex i sense Pere Mir, ni jo ni molts d'altres podríem competir amb els investigadors dels Estats Units, el Regne Unit i Alemanya a la Champions de la recerca", reconeix Manel Esteller, investigador Icrea a l'institut Idibell de Bellvitge que està reconegut com un dels líders mundials en epigenètica.

Resultat d'imatges de cellex Però de portes enfora, res. Silenci absolut. Tothom ha respectat la voluntat de discreció de Pere Mir.

"Es viu molt més tranquil sense ser famós", declara el filantrop, que ha accedit a ser entrevistat per La Vanguardia . "Prefereixo que el protagonisme el tinguin els investigadors, que són els que fan una feina veritablement important, i que el reconeixement el tingui Cellex. Jo, personalment, no necessito que em coneguin".

I, tot i això, la seva vida mereixeria ser explicada en una novel·la o una pel·lícula. Nascut a Barcelona el 1919, Pere Mir va fer fortuna amb la química, la seva autèntica passió. "No li han interessat mai els números. Li parlaves de balanços i no el feies vibrar, encara que fossin excel·lents. Però li parlaves d'un nou catalitzador i s'entusiasmava", explica Jordi Segarra, patró de la Fundació Cellex, que fa més de quaranta anys que treballa amb Pere Mir. "Era un químic fantàstic; té més de vint patents per innovacions que, en molts casos, encara s'utilitzen avui dia. I li continua agradant estar al dia". A punt de fer 96 anys, està subscrit a les principals revistes de química del món.

Va ser aquesta passió pel progrés científic i tècnic el que el va portar a crear la Fundació Cellex el 2003 amb els beneficis obtinguts de la venda de la seva empresa, Derivados Forestales. L'havia creat el 1942, poc després d'acabar la carrera a la Universitat de Barcelona.

L'empresa va triomfar gràcies a una tècnica per extreure formol de la fusta. "Fins aleshores s'obtenia el formol diluït", recorda Pere Mir. "Se'm va ocórrer com produir formol concentrat. Podia sortir malament perquè hi havia el risc que quedés tot solidificat. Havia de fer una inversió i podia perdre-ho tot. Però em vaig poder arriscar perquè jo era l'inventor, el director de l'empresa i el propietari. Si hagués estat l'inventor però no el director, o el director però no el propietari, no ho hauria pogut fer". Mir es va convertir així en un emprenedor quan encara ningú no parlava d'emprenedors.

La seva experiència com a químic explica el perfil dels investigadors que la Fundació Cellex finança. "Cellex aposta per l'excel·lència científica, per idees molt ambicioses encara que siguin arriscades i per projectes amb visió a llarg termini", explica Eduard Gratacós, director del Centre de Medicina Maternofetal i Neonatal dels hospitals Clínic i Sant Joan de Déu.

Aquest tipus d'investigacions que són a la frontera del conei­xement, i que combinen ambició i risc, són precisament les que de­fineixen l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), un dels centres de recerca als quals Cellex més ha donat suport, i dels quals més s'enorgulleix. "No hauríem arribat a ser el que som sense Cellex", re­coneix Lluís Torner, director de l'institut. El que han arribat a ser és un centre de referència inter­nacional en fotònica, capaç d'a­treure i retenir alguns dels millors científics en aquesta àrea emergent de la física.

Altres inversions de les quals Cellex es declara especialment satisfeta són les destinades a la formació de joves amb talent. La fundació finança des del 2004 el Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS) de la Universitat Politècnica, que ofereix a alumnes amb altes capacitats i motivació la possibilitat de cursar dues carreres simultànies. Així mateix, des del 2012 finança el programa CiMs-Cellex, que ofereix un batxillerat internacional amb un alt nivell de matemàtiques.

Però l'àrea a què Cellex ha fet donacions més generoses ha estat la biomedicina. Tots els grans centres hospitalaris de l'àrea metropolitana de Barcelona (Clínic, Vall d'Hebron, Sant Pau, Mar, Bellvitge, Can Ruti, Sant Joan de Déu), i alguns dels no tan grans, han tingut els últims anys el suport de la fundació per desenvolupar investigacions de primer nivell. En un moment de retallades de la inversió pública, "Cellex ha continuat ajudant, han estat molt generosos", destaca Antonio De Lacy, cirurgià de l'hospital Clínic. De Lacy destaca el verb ajudar "perquè el suport de Cellex no es limita a la investigació, sinó que té una dimensió social".

De fet, la primera donació filantròpica que va fer Pere Mir, que es remunta als anys seixanta, va ser la renovació de la Casa Pairal de Vilassar de Mar. Es tracta d'una residència per a gent gran que es va tornar a remodelar els anys noranta gràcies a una altra donació del filantrop, i que aquest any ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

En aquella època, a mitjans dels anys seixanta, Mir ja era un empresari d'èxit que preferia ser discret que afalagat. Va aprendre a pilotar avionetes i li agradava escapar-se a fer vols acrobàtics amb la seva dona, Núria Pàmies, amb qui fa gairebé 70 anys que està casat i que és vicepresidenta de Cellex. També li agradava sortir a navegar amb vaixell i practicar submarinisme extrem.

Derivados Forestales va continuar creixent impulsada per les idees científiques i la visió estratègica de Pere Mir. Patent rere patent, va arribar a tenir vuit fàbriques repartides per Espanya, França i Mèxic. No va voler mai guanyar diners al marge de la química. No va invertir en finances ni en immobles. Però va guanyar prou per començar a fer grans donacions a la investigació a partir dels anys noranta.

Va donar 1,2 milions de dòlars al cardiòleg Valentí Fuster de l'hospital Mount Sinai de Nova York. Un altre milió de dòlars a l'hospital Memorial Sloan Kettering, també de Nova York. Va fer donacions importants a l'hospital Vall d'Hebron després de l'arribada de Josep Baselga per dirigir el servei d'oncologia, a l'època en què encara es comptava en pessetes...

L'any 2002 va vendre el 45% de Derivados Forestales al Banc Sabadell, i quatre anys més tard, Ercros va adquirir el 100% de l'empresa, cosa que va permetre a Pere Mir dedicar-se exclusivament a Cellex.

Des que es va crear la fundació, fa dotze anys, ha invertit 120 milions d'euros en institucions mèdiques i científiques. "Cellex ha estat un motor essencial en el desenvolupament de la investigació a Catalunya i ens ha permès assolir un nivell que d'una altra manera no hagués estat imaginable", destaca Joan Albanell, cap del servei d'oncologia de l'hospital del Mar. De cara al futur, Cellex té inversions compromeses amb diferents institucions fins al 2020.

Els qui han tractat Pere Mir al llarg dels anys col·leccionen una infinitat d'anècdotes que tracen un retrat entranyable de la persona. Tots els investigadors consultats per a aquest reportatge coincideixen a destacar-ne la intel·ligència, la bondat i el sentit de l'humor. I tots, sense excepció, li professen admiració i gratitud.

"És la mena de persona que pot fer preguntes inesperades, però sempre correctes i que van al cor de l'assumpte", destaca Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement. "Més d'una vegada m'he sentit examinat. Cal afegir la seva amabilitat. Si la meva resposta ha estat insuficient, no m'ho ha fet notar".

Al físic Lluís Torner, director de l'ICFO, li agrada posar-lo a prova amb endevinalles matemàtiques. A aquest periodista, al llarg dels anys i sempre off the record, li ha preguntat sobre les últimes novetats del grafè, l'epigenètica, la nanotecnologia, la física de partícules... I efectivament, quan la resposta és insuficient, no ho fa notar.

"És una figura única, un geni", resumeix l'oncòleg Josep Baselga, director mèdic de l'hospital Memorial Sloan Kettering de Nova York. "Quan el vaig conèixer, el 1995, vaig quedar profundament impressionat. És visionari, extremadament intel·ligent, amb un coneixement enciclopèdic, amb una gran sensibilitat personal... Si l'hagués de definir en una frase, diria que és el més il·lustre patró de les ciències del nostre segle. De vegades tinc la impressió que no ha estat prou reconegut".

8-XI-15, J. Corbella, lavanguardia