el PP s’apropia del futur de la política nuclear espanyola
El Partit Popular agafa les regnes de la política nuclear a Espanya. Ha decidit fer servir la seva majoria absoluta al Congrés per assumir també un control absolut del ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l'organisme que fiscalitza la marxa de les centrals nuclears i que té la clau per renovar-ne les autoritzacions de funcionament. I per això ha aprofitat l'oportunitat que se li presentava per substituir el conseller Antoni Gurguí, proposat al seu dia per CiU, per una persona vinculada al PP, Javier Dies Llovera, físic en enginyeria nuclear a la UPC.
Amb aquesta decisió, es trenca el tradicional equilibri polític de forces en el ple del CSN. A partir d'ara, tres consellers seran del PP i dos, del PSOE. Els mandats dels consellers són de sis anys, per la qual cosa amb aquesta estratègia el PP s'assegura en solitari totes les decisions sobre el futur de l'energia nuclear en els propers anys.
Així, el Govern central ha trencat una norma no escrita mitjançant la qual el PP i el PSOE es repartien equitativament quatre dels cinc càrrecs de ple del CSN (dos per a cada partit) i deixava que un cinquè fos nomenat a proposta de CiU. Era una norma nascuda de la cultura del consens, que garanteix certa neutralitat i pluralitat, ja que en ocasions fins i tot ha donat entrada en el CSN a l'ànima antinuclear del PSOE.
Aquesta norma ha estat vigent més de 20 anys (des que es va crear el CSN) i es posava en pràctica cada vegada que expirava el mandat d'un o diversos consellers, que són renovats amb una proposta a càrrec del Govern (i ratificada després al Congrés). Aquests dies expirava el mandat d'Antoni Gurguí, i segons la lògica aplicada fins ara l'havia de suplir una persona escollida per CiU; però no ha estat així. L'elegit és Javier Dies, pròxim al PP. Per ser ratificat, Dies havia d'obtenir la ratificació de 3/5 dels vots al Congrés; però com que no els va obtenir, davant la falta de pacte, s'ha aplicat un segon criteri: el fet que no fos vetat per 3/5 parts del Congrés, amb la qual cosa el Govern ha trobat la drecera per donar la llum verda a una persona de la seva confiança. Els altres membres del ple són ara Fernando Martí (PP, president), Fernando Castelló (PP), Rosario Velasco García (PSOE) i Cristina Narbona (PSOE). El nomenament de Dies no varia substancialment les
característiques del ple, ja que dels cinc membres només Cristina Narbona és considerada una persona crítica amb l'energia nuclear. Però pot tenir certa transcendència en el futur, sobretot després de les eleccions generals del 20-D.
En els propers mesos estan en joc qüestions fonamentals, com la possible reobertura de la central nuclear de Garoña o el futur del magatzem nuclear de Villar de Cañas (Conca). Abans de final d'any, el CSN ha de valorar l'informe de Nuclenor sobre la sol·licitud de reobertura de la nuclear de Garoña, per a la qual ha demanat una renovació de 17 anys. També ha de fer una avaluació sobre la idoneïtat de la construcció del magatzem nuclear a Villar de Cañas (que acollirà els residus radioactius de llarga vida). Aquest organisme ja va donar llum verda a l'emplaçament (encara que sense el suport de Narbona), si bé la seva viabilitat ensopega amb l'oposició del nou govern de Castella-La Manxa. "El PP vol deixar-ho tot lligat per poder continuar decidint sobre la política nuclear; temen perdre el govern les pròximes eleccions. Però això suposa segrestar el CSN i controlar les decisions de l'organisme en un moment molt delicat", diu el cap de llista d'Equo, Juantxo López de Uralde. El PSOE proposa en el seu programa electoral de tancar les centrals nuclears amb 40 anys de vida en un procés que culminarà en la data límit del 2028. Això impediria de reobrir Garoña, que s'hauria de clausurar de manera definitiva.
22-X-15, A. Cerrillo, lavanguardia