Exèrcit Lliure Sirià, cristians assiris i kurds s’alien contra Daesh
Al front hi ha novetats. Les tropes regulars sirianes, amb suport de milícies progovernamentals, combatents libanesos de Hizbul·lah i militars de l'Iran, aprofitant la cobertura aèria russa, avancen per regions del nord, centre i l'oest, per recuperar territoris en mans d'una coalició rebel de l'Exèrcit de la Conquesta aliat amb el Front al-Nusra, armat i finançat per les monarquies àrabs del Golf. Segons l'Observatori Sirià de Drets de l'Home, "són batalles de gran violència, amb desenes de morts."
Els seus principals objectius són alliberar Khan Xeikun, plaça forta dels gihadistes, a l'autopista de Damasc a Alep, així com la planícia de Sahal al-Gab, limítrofa amb la província de Latakia, vital nucli alauita al litoral mediterrani. Una part de l'exèrcit ha anunciat el control d'una zona pròxima a Alep gràcies al suport de l'aviació russa. La ciutat d'Alep continua dividida en dos sectors, un en mans del règim i un altre, de l'oposició, cada vegada més dominada pels milicians de l'Estat Islàmic.
També per tal de lluitar contra els seus combatents s'ha format una nova aliança de les Forces Democràtiques de Síria, amb l'ajuda d'Occident, composta per les Unitats Kurdes de Protecció Popular (YPG), que l'any passat van alliberar Kobane, elements de l'Exèrcit Lliure Sirià, un dels primers grups que es va aixecar contra el Govern de Damasc, així com una milícia cristiana assíria, petita comunitat víctima dels bruscos canvis en la història dels pobles de l'Orient Mitjà. El seu objectiu seria ni més ni menys que alliberar la ciutat d'Al-Raqqa, convertida en capital de l'Estat Islàmic, a cavall de Síria i l'Iraq, la frontera del qual van desmantellar al principi de la seva ofensiva de l'estiu de l'any passat.
Aquesta coalició d'àrabs, kurds i assiris pretén establir una força local després del fracàs de l'anterior programa dels Estats Units d'armar milícies locals per enderrocar Baixar al-Assad, coincidint amb les iniciatives dels atacs rus i sirià. La petita milícia siriana depèn del Comitè Militar Siríac.
La comunitat assíria és una de les comunitats cristianes més febles i perseguides del Bilad al-Xam. Va patir també juntament amb els armenis el genocidi turc del 1915, va ser víctima de la deportació el 1933 imposada per l'Iraq, després de la seva lluita nacional contra els soldats britànics, en la qual els assiris van servir, un lamentable error, a l'exèrcit anglès d'ocupació, van ser víctimes de les hostilitats dels seus conveïns kurds, i ara són carn de canó fàcil dels bàrbars de l'Estat Islàmic.
Expulsats de l'Iraq, són perseguits de nou a Síria, on s'havien establert, sobretot, a la localitat de Qamixli, a prop de la frontera amb Turquia. Amb els yazidites, denominats "adoradors del diable", són la minoria més desemparada en aquesta guerra d'odis religiosos.
El flamant patriarca de l'Església assíria de l'Iraq i Síria, monsenyor Georges Sliwa, ha decidit, quan milers dels seus coreligionaris són foragitats i perseguits als seus països, establir ara la seva seu patriarcal a Irbil, a la zona kurda del nord de l'Iraq, deixant la nord-americana Chicago, en un esforç d'arrelament a aquesta terra, tardà però simbòlic.
Aquests cristians són anteriors a l'islam. No van arribar a aquests pobles ni amb els croats ni amb les potències colonials d'Occident. Són cristians des de fa dos mil anys, des dels dies de l'evangelització de Sant Tomàs.
13-X-15, T. Alcoverro, lavanguardia