Turquia es defensa de Daesh atacant els seus ciutadans
Centenars d'activistes es van reunir ahir en un parc al costat de l'estació central d'Ankara per demanar pau. Convocats pels sindicats i l'esquerra prokurda, participaven en un acte festiu a favor del diàleg entre el Govern turc i els separatistes kurds.
Els manifestants, agafats de les mans, ballaven el halay , una dansa molt tradicional, quan, quatre minuts després de les deu del matí, dues explosions ho van destrossar tot. El recompte oficial, al tancament d'aquesta edició, parlava de 95 morts, però els ferits eren almenys 246.
Pel que sembla, dos terroristes suïcides es van immolar enmig de la multitud. Va ser l'atemptat més gran de la història de Turquia.
La pista principal de la policia apunta a un atemptat gihadista, encara que el primer ministre, Ahmet Davutoglu, no va descartar els anarquistes i tampoc el PKK, el grup armat que, precisament ahir, després de la tragèdia, va anunciar una treva fins a les eleccions legislatives de l'1 de novembre.
Els sindicats i el partit socialista i prokurd HDP no entenen com és possible que no hi hagués més policia al parc, controlant-ne els accessos. Els agents van arribar després de l'explosió i van utilitzar pots de fum per dispersar els manifestants, cosa que encara va contribuir més al caos i el patiment de les víctimes.
Enmig de la histèria col·lectiva una dona intentava revifar un ferit i preguntava de forma insistent si algú continuava amb vida. Al seu voltant jeien, ensagnades, les pancartes i banderes de l'HDP. Algunes cobrien els primers cadàvers. La manifestació havia estat convocada sota el lema "Pau, treball i democràcia", i en una de les pancartes abandonades s'hi podia llegir: "Com trobem a faltar mirar cap al cel sense vessaments de sang!".
La oficina del primer ministre turc va donar a darrera hora d'ahir la xifra de 95 morts i 245 ferits, inclosos 48 en estat molt greu que feien preveure un augment del nombre total de morts.
La campanya electoral ha estat marcada des del principi pel conflicte kurd. Dos anys de treva van saltar per l'aire a finals de juliol a Suruc, una població propera a la frontera siriana, on 33 universitaris, socialistes i prokurds, van morir en un altre atemptat suïcida. El PKK en va acusar el Govern i va reprendre la violència. Des d'aleshores han mort uns 150 soldats i policies turcs, a més de centenars de kurds.
L'atemptat d'ahir -les dues explosions estaven coordinades i es van produir amb segons de diferència- va recordar molt Suruc. "Les dades més evidents són la vistosa similitud amb l'atemptat de Suruc i l'actitud oficial davant les víctimes", va indicar ahir per correu electrònic la diputada per Istanbul de l'HDP Sezai Temeli, present en la matança. "Després de les explosions, no hi ha hagut prou ambulàncies, i tampoc no s'han ofert ni serveis mèdics ni mesures de seguretat. Al contrari, la policia ha atacat amb gas els que intentaven sobreviure o socórrer els ferits", afegeix.
Les víctimes d'ahir són les mateixes que a Suruc: joves, socialistes i prokurds. La policia va assegurar que el kamikaze de Suruc era un turc que havia estat en contacte amb l'Estat Islàmic a Síria. Tot i això, ningú no es va atribuir l'atemptat i la policia no va poder explicar com va ser possible que el terrorista es formés en un local de l'EI a Adiyaman que estava vigilat per la policia.
El president Recep T. Erdogan va demanar "solidaritat i determinació" per vèncer els terroristes. "Com altres atacs terroristes, el de l'estació d'Ankara atempta contra la nostra unitat, camaraderia i futur", va dir a través d'un comunicat.
L'HDP va culpar el Govern de la matança. Va dir que tenia les mans tacades de sang. El va responsabilitzar d'haver encoratjat el nacionalisme turc i exacerbat el conflicte kurd com a part de la seva estratègia política per obtenir la majoria absoluta d'aquí tres setmanes. Erdogan ho nega.
Selahattin Demirtas, líder de l'HDP, va responsabilitzar-ne l'"Estat mafiós i assassí". Grups d'exaltats van atacar diverses seus del partit després de l'atemptat. Aquests atacs han estat constants durant la campanya. L'HDP va aconseguir un gran resultat en els comicis de juny, la qual cosa va privar Erdogan de la majoria que necessitava per formar govern. Per això va tornar a convocar eleccions.
Els atemptats d'ahir superen els que Al-Qaida va cometre a Istanbul el 2003. Llavors va atacar dues sinagogues, el banc HSBC i el consolat britànic, i va causar 62 morts.
El Govern ha decretat tres dies de dol, però, a més, una nova apagada a les xarxes socials com Twitter. Les forces de seguretat estan en alerta màxima mentre partidaris i detractors del Govern van sortir al carrer a diverses ciutats. A Istanbul, unes 10.000 persones van marxar pel centre de la ciutat.
11-X-15, R. Ginés, lavanguardia