20D: molt a guanyar i res a perdre d’una llista secessionista

Resultat d'imatges de eleccions independenciaAbans que el gall canti tres vegades la nit de Halloween a Catalunya no es parlarà de res més que de les llistes al Congrés dels Diputats i al Senat. La societat catalana no ha estat mai indiferent a les eleccions generals espanyoles. Al contrari.

Després d'Andalusia, Catalunya és la segona comunitat que més representants envia (47) al Congrés dels Diputats. Vegem com estan disposades les peces, quatre setmanes abans que expiri el termini de presentació de les llistes (15 de novembre). El grup més desconnectat de Catalunya és el Partit Popular. Des de la defenestració de Josep Piqué, el Partit Alfa de les classes mitjanes espanyoles ha deixat d'ambicionar un paper central en la societat catalana. La composició de l'actual Govern espanyol i del segon esglaó d'alts càrrecs és un fidel reflex d'aquesta realitat. Molt pocs catalans. Molt pocs valencians. Poquíssims balears. Espanya s'ha governat aquests últims quatre anys sense buscar el concurs de l'Arc Mediterrani.

El PP pot ser el més votat a Espanya amb un resultat marginal a Catalunya. Al Partit Alfa les coses se li compliquen si, a més a més, perd força a Madrid i li falla un pulmó a València, cosa que pot passar el 20 de desembre. El PSOE sempre necessita un bon resultat a Catalunya per guanyar. Aquesta és una clau imprescindible per entendre la política espanyola dels últims deu anys.

Després del seu magnífic resultat de setembre, Ciutadans sortirà a guanyar a Catalunya, cosa que podria aconseguir si CDC i ERC no van juntes. Abans que canti el gall de Halloween assistirem a l'enèsim combat de judo entre Artur Mas i Oriol Junqueras. CDC vol repetir un Junts pel Sí. Té enquestes que donen entre 23 i 24 escons -la meitat dels diputats catalans- a unasegona edició de l'aliança ­sobi­ranista. Però hi ha seriososdubtes a ERC. Hi ha gentd'Esquerra que té por de veure's atrapada per l'hàbil teranyinaconvergent i pensa a sortir a pescar en solitari els vots de la CUP franciscana, l'última assemblea conventual de la qual va decidir no presentar-se a les generals. (Persones influents a la CUP voldrien revisar aquesta posició, amb poc marge de temps per això en un partit assembleari i, per tant, molt poc leninista.)

Els vots cupaires també els vol Ada Colau, que aprofita el pèssim resultat de Pablo Iglesias a Catalunya per imposar-li ara les seves condicions. Una coalició amb Podem, sense Podem al comandament. Colau juga fort. Vol fortificar l'alcaldia, ser accionista de referència del conglomerat Podem i articular un nou pol d'esquerres català, entre el federalisme i el sobiranisme. La seva aposta no és bona notícia per als socialistes i podria perjudicar una ERC solitària, que aquests dies podria haver sondejat la possibilitat d'afegir-se a la pla­taforma adanista. La CUP es queda sola amb la joguina de la investidura, que CDC està dis­posada a posposar fins després del 20 de desembre, en espera que totes les cartes estiguin repartides. Vint-i-tres diputats de CDC i ERC, més set del PNB, fan trenta. Aquest contingent -amb possible aportació d'Unió- podria decidir la investidura d'un nou president espanyol.

Catalunya, espessa, té molt a dir en les eleccions generals. Paradoxes de la desconnexió: tots cap a Madrid!

20-X-15, Enric Juliana, lavanguardia