BARCELONA RADICAL
radicalparty

"El poder de la ignorància", Sergi Pàmies

Un dels ingredients que identifiquen Gran Hermano (Telecinco) i altres realities com a grans artefactes de televisió popular és l'exhibició impúdica de la ignorància. Per subratllar-la, els guionistes incorporen proves de cultura general que, com les preguntes del jurat d'un concurs de Miss, no aspiren a detectar el coneixement dels participants sinó a ridiculitzar-los. Aberracions geogràfiques, algú que diu cocreta en comptes de croqueta o que es vanta de la pròpia ineptitud dóna més audiència que el talent d'un concursant de Saber y ganar (La 2).

En un país raonablement culte, aquest triomf de la ignorància, encara que només sigui com a pretext per activar els mecanismes de befa de l'espectador, s'hauria d'interpretar com un fracàs col·lectiu. Però en un país tan castigat com el nostre, la ignorància ha acabat sent un refugi per la picaresca. És una indústria improvisada, que connecta amb l'instint de supervivència dels circs de dones barbudes. Un ni-ni psicòpata que estomaca els seus pares o una noia histèrica sense cap control sexual tenen més sortida que un llicenciat. La última estrella de Gran Hermano és Maite, una conductora d'autobusos que fa ostentació de netejar-se el forat del cul amb el dit durant un quart d'hora després de defecar. En aquest cas la via de la rendibilitat no és tant la ignorància com la falta de pudor. A primera vista fa l'efecte que el mitjà pot acabar-la devorant però, en la pràctica, Maite dinamita els límits de la procacitat tradicional per treure'n un rendiment immediat, inimaginable en els circuits de la meritocràcia i la selecció natural del talent. Igual que la negligència del sistema polític ha propiciat la voracitat d'una espècie impune de delinqüents i corruptes, la negligència del sistema educatiu vigoritza el protagonisme de la ignorància entesa com a alternativa a la formació professional.

15-X-15, Sergi Pàmies, lavanguardia