"Full de Ruta", Junts pel Sí

La majoria absoluta de 72 diputats a favor de la independència és, segons Junts pel Sí, una xifra que els legitima plenament per obrir el camí cap a la construcció d'un Estat català propi fixat en el full de ruta pactat entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes de la societat civil. I per aquesta raó el propòsit de la coalició és començar a aplicar-ne el contingut sense trigar una vegada s'hagi constituït el nou Parlament.

Declaració d'inici del procés. El Parlament aprovarà una declaració d'inici del procés d'independència, acompanyada d'un mandat al Govern per obrir negociacions amb les autoritats de l'Estat espanyol i per comunicar-ho a la Unió Europea i a la comunitat internacional.

Preparació de les estructures d'Estat. El Govern, de la màxima concentració possible, treballarà en la creació i preparació de les estructures d'Estat pendents i necessàries per a la independència -bàsicament en els àmbits del benestar, l'economia, l'acció exterior i la governança i reforçament de l'administració-, però de moment sense donar-hi forma jurídica perquè no puguin ser impugnades pel Govern espanyol. Paral·lelament, treballarà en la preparació del reconeixement internacional, així com en la gestió ordinària del dia a dia.

Proclamació de la independència. Una vegada enllestits els passos anteriors, es procedirà a la proclamació de la independència a partir de la desconnexió de l'ordenament jurídic espanyol. Immediatament, el Parlament aprovarà la llei de transitorietat jurídica, que ha de regular de manera provisional els elements estructurals del nou Estat i les clàusules generals que garanteixin la seguretat jurídica i la successió ordenada d'adminis­tracions. A aquests efectes, és previsible que la llei declari principalment la continuïtat de l'aplicació del dret català, del dret espanyol, del dret europeu i del dret internacional, per no deixar cap buit. El Parlament també aprovarà la llei del procés constituent, que regularà els passos del procés fins a la redacció d'una Constitució pròpia i inclourà un mandat per convocar eleccions constituents.

Eleccions constituents. Les eleccions constituents es duran a terme en un termini màxim de divuit mesos des de la celebració de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre del 2015, és a dir, pel cap alt el març del 2017. I d'aquesta nova cita amb les urnes en sortirà un Parlament constituent i un nou Govern.

Aprovació de la Constitució en referèndum. El nou Parlament crearà una comissió constitucional encarregada de redactar la Constitució, en la qual participaran tots els grups polítics que hagin obtingut representació i que recollirà, a més, les propostes ciutadanes que s'hagin anat preparant durant tot aquest temps des de la societat civil. Una vegada confeccionada i aprovada pel Parlament, la Constitució s'aprovarà en un referèndum, que suposarà la culminació del procés de creació del nou Estat català independent.

29-IX-15, lavanguardia