(No és compassió, és justícia; o:) "Fernández Díaz, un pioner", Xavier Antich

...potser és precís recordar una obvietat: les imatges que aquestes setmanes, d'Esmirna a Calais, han ofès la consciència dels europeus amb un mínim sentit de la moralitat, no són una anomalia temporal ni una disfunció provisional produïda amb motiu d'això que, eufe­místicament, s'anomena "crisi migratòria". Són, al contrari, el resultat, portat a un cert límit, de les polítiques migratò­ries habituals de la UE i dels dispositius del Sistema Europeu de Vigilància de Fronteres, basats a frenar l'entrada a través de tecnologia punta, posar filats a fronteres, construir centres d'internament il·legals, generalitzar la violència repres­siva als punts de control, organitzar deporta­cions clandestines per a població migrant i privar dels drets més elementals bona part dels arribats fins aquí. Això no ha estat una excepció ni una anomalia, sinó la norma.

Fernández Díaz asegura que "las redadas masivas de inmigrantes están prohibidas"La situació ha generat alarma social perquè es reconeix, en la privació del dret d'hospitalitat als refugiats, una violència que no és menor que la que els ha expulsat del seu lloc d'origen. Però la situació corre el perill de ser abordada amb compassió paterna­lista, i no amb l'imperatiu de justícia. A quants migrants de l'Àfrica o Lla­tinoamè­rica se'ls ha privat de la condició de refu­giats i, així, del dret inalienable d'asil? Es podrà resoldre el conflicte dels refugiats fugits de Síria sense abordar les condicions d'il·legalitat a què es condemna bona part de la po­blació migrant a Europa? Podem indignar-nos amb els filats d'Hongria sense fer-ho amb els infames reixats de Ceuta i Melilla? Podem criticar la violència ­fronterera a Macedònia mentre continuï de ministre de l'Interior Jorge Fer­nández Díaz, després d'haver reconegut que la Guàrdia Civil a la frontera de Ceuta va disparar pilotes de goma quan immigrants subsaharians intentaven arribar a la costa espanyola i que onze d'ells morissin?

31-VIII-15, Xavier Antich, lavanguardia