(No és compassió, és justícia; o:) "Fernández Díaz, un pioner", Xavier Antich
...potser és precís recordar una obvietat: les imatges que aquestes setmanes, d'Esmirna a Calais, han ofès la consciència dels europeus amb un mínim sentit de la moralitat, no són una anomalia temporal ni una disfunció provisional produïda amb motiu d'això que, eufemísticament, s'anomena "crisi migratòria". Són, al contrari, el resultat, portat a un cert límit, de les polítiques migratòries habituals de la UE i dels dispositius del Sistema Europeu de Vigilància de Fronteres, basats a frenar l'entrada a través de tecnologia punta, posar filats a fronteres, construir centres d'internament il·legals, generalitzar la violència repressiva als punts de control, organitzar deportacions clandestines per a població migrant i privar dels drets més elementals bona part dels arribats fins aquí. Això no ha estat una excepció ni una anomalia, sinó la norma.
La situació ha generat alarma social perquè es reconeix, en la privació del dret d'hospitalitat als refugiats, una violència que no és menor que la que els ha expulsat del seu lloc d'origen. Però la situació corre el perill de ser abordada amb compassió paternalista, i no amb l'imperatiu de justícia. A quants migrants de l'Àfrica o Llatinoamèrica se'ls ha privat de la condició de refugiats i, així, del dret inalienable d'asil? Es podrà resoldre el conflicte dels refugiats fugits de Síria sense abordar les condicions d'il·legalitat a què es condemna bona part de la població migrant a Europa? Podem indignar-nos amb els filats d'Hongria sense fer-ho amb els infames reixats de Ceuta i Melilla? Podem criticar la violència fronterera a Macedònia mentre continuï de ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, després d'haver reconegut que la Guàrdia Civil a la frontera de Ceuta va disparar pilotes de goma quan immigrants subsaharians intentaven arribar a la costa espanyola i que onze d'ells morissin?
31-VIII-15, Xavier Antich, lavanguardia