Hawking planteja sortida als forats negres
El físic anglès Stephen Hawking acaba de fer una proposta teòrica que resoldria un dels grans misteris que envolten als forats negres, que són estrelles que s'han col·lapsat per l'efecte de la seva pròpia gravetat i que produeixen forces gravitacionals tan fortes que ni tan sols la llum no en pot escapar. Fins al moment, la creença més estesa era que qualsevol objecte que caigués a l'interior d'un forat negre seria destrossat per aquestes forces, però el cèlebre científic creu que ha trobat una solució que podria implicar el pas irreversible a un altre univers.
Durant una conferència en el Reial Institut de Tecnologia d'Estocolm, Hawking va explicar dimarts la seva proposta a un auditori científic. Una de les qüestions més difícils de resoldre és l'anomenada paradoxa de la pèrdua d'informació del forat negre.
Aquesta paradoxa produeix una incompatibilitat entre la teoria de la relativitat i els principis de la física quàntica. La primera apunta que tota la informació física de la matèria desapareix dins d'un forat negre. La segona, que aquesta informació no es pot destruir en el nivell quàntic, ni tan sols dins d'un d'aquests objectes.
Stephen Hawking i el seu col·lega Jacob Bekenstein van evidenciar el 1976 l'existència d'un tipus de radicació que es produeix en l'anomenat horitzó de successos del forat negre, aquell punt a partir del qual resulta impossible escapar de la seva poderosa atracció. Aquesta emissió -coneguda com a radiació de Hawking- no hauria d'existir si tota la informació quàntica de la matèria es perd dins d'un forat negre.
En la nova formulació presentada dimarts, Hawking parteix d'una conjectura formulada pel físic holandès Gerard 't Hooft el 1993. Es tracta de l'anomenat principi hologràfic, segons el qual la informació d'un objecte que entra en un forat negre no desapareix, sinó que queda atrapada en forma d'holograma bidimensional en l'horitzó de successos. La informació és emesa cap a l'exterior com a fluctuacions, que és el que formaria la radiació de Hawking i que faria coherents totes les explicacions.
La nova explicació del popular científic anglès harmonitza les explicacions sobre el que passa amb un objecte tan difícil d'estudiar com un forat negre, però obre qüestions sobre què passaria, per exemple, si una nau espacial entrés dins d'un, com passa a la pel·lícula Interstellar .
La proposta de Hawking és que "el forat necessitaria ser gran i si estigués rotant, permetria tenir un passatge a un altre univers. Però no podries fer el viatge de tornada al nostre".
Amb el seu habitual sentit de l'humor, el físic va manifestar sobre la possibilitat d'aquesta prova: "malgrat que sóc un gran aficionat als vols espacials, no ho" intentaré. La conclusió de Hawking és que "els forats negres no són tan negres com els pinten. No són les presons eternes que pensàvem que eren. Si entrem en un d'ells, probablement sortirem en un univers paral·lel".
Aquesta afirmació arriba després de quatre dècades d'estudis sobre els forats negres, la definició dels quals ha permès a Hawking contribuir fins i tot a la teoria del big bang, sobre la creació de l'univers. En el centre de la majoria de les galàxies conegudes, entre les quals hi ha la nostra, la Via Làctia, hi ha forats negres supermassius.
El terme forat negre va ser encunyat el 1969 per John Wheeler per referir-se al que fins aleshores es coneixia com a "estrella en col·lapse gravitatori complet". Dos anys abans, el 1967, Hawking i Roger Penrose havien provat que els forats negres eren solucions a les equacions formulades per Albert Einstein.
27-VIII-15, F. Bracero, lavanguardia