la plataforma d’Ada Colau, Barcelona en Comú, rebutja entrar a Catalunya Sí que es Pot

votarEl resultat de les eleccions municipals del 24 de maig i, en particular, la victòria sorprenent de Barcelona en Comú, la candidatura liderada per l'alcaldessa Ada Colau a la capital catalana, ha estat de­terminant en la configuració de l'escenari polític previ a les eleccions catalanes del proper 27 de setembre.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ho reconeixia obertament en la seva conferència de Molins de Rei, el mes de juny passat, quan va assenyalar a "els del sí que es pot" com un adversari que ningú no havia de menysprear.

Però paradoxalment, de moment, Barcelona en Comú no participarà directament en la contesa del 27-S. El seu nom no figurarà en cap candidatura, inclosa la de Catalunya Sí que es Pot, que ­lidera Lluís Rabell i en la qual figuren alguns dels seus aliats a Barcelona: ICV, EUiA, Podem i Equo.

El mateix Rabell, llavors president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, va donar suport a Colau a la campanya de les municipals -fet que el va portar a tenir una baralla amb l'anterior alcalde, Xavier Trias-. Tot i això, i de moment, aquell suport no tindrà reciprocitat.

Les eleccions del 27-S no seran una segona volta per Ada Colau. Barcelona en Comú ha acordat mantenir-se com a simple observador en aquesta aliança després que fracassessin diverses temptatives per atreure'ls a la candidatura després de la decisió d'un altre dels eventuals aliats de la confluència, Procés Constituent, de fer un pas enrere.

Hi ha diverses explicacions del perquè d'aquesta manca de compromís de qui avui és un referent de la dita nova esquerra a Catalunya i fins i tot a Espanya. Colau sovint rep visites de polítics d'altres comunitats que proven d'obtenir el seu suport o el seu vistiplau. Sense anar més lluny, i des que és a l'alcaldia, s'ha reunit, que se sàpiga, amb Pablo Iglesias, ­Xosé Manuel Beiras i Alberto Garzón.

La desconnexió de Barcelona en Comú de Catalunya Sí que es Pot és el reflex de les relacions difícils entre ICV i el nucli dur de l'equip de Colau. La incorporació d'Iniciativa al projecte de l'alcaldessa actual va obligar l'aparell del partit que lideren Joan Herrera i Dolors Camats ha fer concessions importants i a sacrificar alguns dels seus millors quadres polítics.

En canvi, ara, en la constitució de la candidatura catalana, Iniciativa ha agafat fermament les regnes del projecte i ha evitat fer més concessions de les imprescindibles als seus aliats. Al contrari del que va passar a Barcelona, la vella política s'ha imposat a la nova.

El resultat del desacord es reflectirà en el fet que finalment no hi haurà cap activista de la plataforma de Colau en la llista de Lluís Rabell per al 27-S. La implicació a la campanya de la mateixa alcaldessa i del seu equip no està garantida.

Aquesta distància calculada té altres motius. Barcelona en Comú ha d'extremar la seva prudència ja que s'encara electoralment amb qui a mitjà termini hauria de poder entendre's a l'escenari municipal barceloní, el PSC i molt especialment ERC. Els equilibris de forces en el pla municipal, amb un govern suportat per l'exigua minoria d'onze regidors, no ofereix un gran marge de maniobra per llançar-se a donar suport a una aventura política que, si bé va néixer com a guanyadora o gairebé -així ho van assenyalar les primeres enquestes-, després de l'emergència de Junts pel Sí està condemnada, en el millor dels casos, a ser la segona força política en el nou Parlament.

L'altra cara d'aquesta distància prudent és que Barcelona en Comú apareix com una proposta política exclusivament barcelonina, sense cap referent propi a la resta de Catalunya ni a Espanya, una perspectiva que inquieta fins i tot els mateixos membres de la plataforma d'Ada Colau.

A Podem ja hi ha qui considera que l'entossudiment de Barcelona en Comú constitueix un gran error estratègic. I potser tenen raó, perquè malgrat que se'n distanciïn, si el resultat de Catalunya Sí que es Pot és dolent, les mirades es giraran immediatament cap a Colau. I si, al contrari el ­resultat és bo, l'alcaldessa no tindrà un peu en el que pot ser el punt de partida d'una nova esquerra catalana.

9-VIII-15, J.V. Aroca, lavanguardia