Espanya cañí -206: els espanyols, els majors cazadors de lleons

> dossier Espanya cañí <

El Cecil era un lleó amb nom que constituïa la principal atracció turística del parc nacional de Hwange, a Zimbàbue. Tenia tretze anys, era d'una mida enorme i convivia perfectament amb els vehicles dels safaris fotogràfics. Com ha explicat aquest diari, al Cecil el van atreure mitjançant esquers fora del perímetre del recinte protegit, el van ferir amb una fletxa i el van rematar dos dies després amb un rifle per tallar-li el cap com a trofeu. La policia ha detingut dues persones que van participar en la caça, però continua buscant el ciutadà espanyol que hauria abonat 40.000 euros per poder emportar-se la testa de la fera.

La caça de lleons està autoritzada en algunes regions africanes on hi ha sobrepoblació, previ pagament d'una quantitat important de diners. Tanmateix, resulta curiós que Espanya sigui el primer país d'Europa i el segon del món, després dels Estats Units, amb caçadors que més exemplars han abatut : 434 en quatre anys. Així, a Espanya hi ha tanta afició a caçar-ne com poder econòmic per permetre's una aventura semblant.

Als que vam créixer amb la sèrie televisiva Daktari, amb el lleó estràbic que protagonitzava incidents continus en un centre d'estudis del comportament animal a l'Àfrica, ens costa de pensar que esventrar-los pugui constituir un plaer per a ningú. El cas del Cecil no té tant a veure amb la caça com amb el seu caràcter furtiu. Segurament això va comportar una descàrrega addicional d'adrenalina a l'autor. Serà interessant saber el nom de qui va cometre la malifeta, però encara més conèixer les seves raons íntimes per dur-la a terme.

28-VII-15, M. Carol, lavanguardia

La tràgica cacera del lleó Cecil, el més famós i fotografiat de Zimbabwe, en mans d'un caçador espanyol ha commocionat l'opinió pública; però aquesta pràctica no és estranya o atípica. Espanya és el segon país del món i el primer d'Europa en importació de trofeus de lleó de l'Àfrica, segons les dades de l'organització Lion Aid, a partir d'informacions del Conveni sobre el Comerç Interna­cional d'Espècies Amenaçades (Cites). Clients espanyols activen aquest mercat dels safaris.

Entre els anys 2008 i el 2012, Espanya va importar des de l'Àfrica 434 trofeus de lleó (normalment caps, però també pell), una xifra molt superior a la de Rússia (216), França (206), Alemanya (142) o Noruega (123). Els EUA en són el líder mundial, amb 3.166 caps en aquell mateix període. L'organització Chelui4lions, una oenagé que col·labora en la protecció del lleó salvatge, ha expressat la seva sorpresa per aquestes dades, per a les quals no hi ha una explicació clara. Sorprenen les dades, perquè, encara que Espanya té una gran tradició de caça, també la tenen altres països que queden per sota en aquest rànquing. És aquest l'últim i desconegut símbol d'un període històric de riquesa per a alguns?, una demostració més d'una ostentació amb arrelament?

Algunes veus apunten que a Espanya hi ha gent amb molt poder adquisitiu i altres ho atribueixen a la menor sensibilitat cap als animals. "No podíem imaginar que la bogeria dels espanyols de voler anar a matar lleons a l'Àfrica pogués arribar tan lluny. Hi ha molts rics a Espanya que no saben què fer amb els seus diners ", va declarar a aquest diari Luis Muñoz, de Chelui4lions.

Una altra dada reveladora: el 82% dels trofeus procedeixen de Sud-àfrica, concretament dels lleons abatuts en el que es diu cacera enllaunada, una pràctica legal d'aquest país i que consisteix a criar animals en captivitat per després ser alliberats en camps tancats, en on cauran víctimes de les gestes d'aquests caçadors intrèpids de trofeus. Sud-àfrica ingressa cada any 10 milions de dòlars per aquest comerç.

Molts avantatges expliquen aquest èxit. És una cacera assequible, doncs hi ha un 99% de probabilitats que la persecució es cobri la seva anhelada peça (davant el risc de tornar amb les mans buides en la cacera en llibertat); els animals criats en captivitat exhibeixen grans cabelleres. I, a més, poden costar entre 20.000 i 35.000 dòlars mentre que els ­salvatges quadrupliquen aquest cost. Els organitzadors d'aquesta modalitat sostenen que els lleons nascuts per morir contribueixen a la seva conservació i a mantenir protegides vastes extensions de què es beneficien altres espècies i treuen pressió a les poblacions salvatges. En canvi, els grups conservacionistes sostenen que no es compleixen les normes de l'"ètica" de caça i que es desvirtua la comprensió de la vida salvatge.

La importacions del trofeu requereix un certificat Cites, encara que es poden suspendre si es ­demostra que tenen un efecte ­negatiu per a la conservació dels lleons. La UE va suspendre les importacions de Benín, Burkina Faso, el Camerun i Etiòpia; però jutja que són sostenibles les de Namíbia, Sud-àfrica, Tanzània i Zimbabwe. En canvi, les de la ­República Centreafricana, Moçambic, el Sudan del Sud i Zàmbia s'analitzen cas a cas.

28-VII-15, M. Carol, lavanguardia