BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Sánchez, el federalista", Francesc-Marc Álvaro

Pedro Sánchez, el mateix que ha començat la precampanya electoral davant d'una bandera espanyola de grans dimensions, ha dit que pretén tirar endavant una reforma de la Constitució que representi la construcció d'un model federal. A l'hora de definir el seu objectiu, el líder del PSOE ha estat molt clar: "Una tercera via entre el rupturisme independentista i l'immobilisme". Llàstima que el socia­lisme espanyol no ho hagués pensat abans, això, per exemple quan ­Pasqual Maragall convidava a descobrir els valors del federalisme, sempre enmig del silenci glacial de la majoria de dirigents territorials, llevat de comptades excepcions com el basc Odón Elorza.

Per què vol vendre federalisme avui Pedro Sánchez? Ningú ho espera. No hi ha manifestacions a Espanya de gent que demani un sistema federal d'Estat i, en canvi, hi ha grans ma­nifestacions a Catalunya que demanen tota una altra cosa. Mirem la realitat de cara: no hi ha federalistes perquè a la immensa majoria de la ciutadania espanyola l'actual model autonòmic (més o menys recentralitzat i mal finançat) ja li va bé. El federalisme és un producte que no té demanda, és una paraula que molts consideren incomprensible, esotèrica, remota. Pere Navarro es va atrevir a posar-la en uns cartells electorals i allò va ser com si la maledicció de la mòmia hagués fulminat l'home que havia d'endreçar el socialisme català després d'haver estat alcalde de Terrassa. Per cert -i parlant d'alcaldes- el recent pacte de govern d'Àngel Ros amb C's potser ens dóna algunes pistes de la colo­ració exacta que pot tenir el federa­lisme de nou encuny del PSOE. La Paeria, laboratori hispànic. Com va dir Groucho Marx, "aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc uns altres". A Lleida, hi fa molt de fred i molta calor, això pot servir d'atenuant.

Sánchez s'ha envoltat d'experts, entre els quals hi ha algun català de reconegut prestigi. Però una cosa són els documents que elaboren els savis i una altra és la vida dels partits, les ­estratègies, les tàctiques, el màrqueting i l'atzar. Carme Chacón també va tenir un o dos dies federals i sembla que no li van provar gaire. El federalisme és la resposta a una pregunta que la societat espanyola no s'ha fet encara. I no se l'ha feta perquè, entre altres coses, la transició no va generar una cultura política veritablement respectuosa amb la plurinacionalitat de l'Estat. Dit d'una altra manera: vam tenir autonomies, però cap govern de Madrid va invertir ni un cèntim a explicar que els catalans no parlen català per molestar, per posar un exemple. El federalisme com a marca sense producte, un conjur contra el papu secessionista. Sánchez fa tard: les meves ties, durant la Guerra Civil, anaven a ballar al Centre Federal. Avui en dia, en aquell edifici, hi ha un Burger King.

10-VII-15, Francesc-Marc Álvaro, lavanguardia