potent inauguració parlamentària de Mhairi Black, la més jove de la Cambra dels Comuns

video a vilaweb, 7'

En la Cámara de los Comunes no está permitido aplaudir. Pero en la noche del pasado martes el protocolo se rompió espontáneamente con una lluvia de aplausos, cuando la escocesa Mhairi Black finalizó su intervención debut en el Parlamento. La estudiante de 20 años, representante del Partido Nacional Escocés (SNP), es la persona más joven elegida en las urnas británicas desde al menos el siglo XIX. Una juventud y una inexperiencia, que con gracia, sinceridad, aplomó y el lenguaje fresco de la calle, ella transformó en un triunfo. Su discurso inaugural, ha sido un fenómeno en las redes sociales y está considerado como uno de los mejores que se han escuchado en mucho tiempo.

Black acusó a los conservadores de ser "uno de los gobiernos más insensibles, inflexibles y alejados de la realidad que ha visto el Reino Unido desde los tiempos de Thatcher". Fue directamente a por el ministro de Finanzas, George Osborne, a quien reprochó el haber cortado los beneficios sociales para el alojamiento a los jóvenes. Entre risas declaró que ella era la única persona con 20 años que Osborne estaba ayudando a pagar la vivienda. "Mi casa (en Londres), está subsidiada por el Estado, pero en el presupuesto, el chancellor abolió todos los beneficios de alojamiento para los menores de 21 años", afirmó. “Ahora nos vemos en la ridícula situación en la que, como soy diputada, no solo soy la más joven, sino también la única con 20 años en todo el Reino Unido a quien el chancellor está dispuesto a ayudar con la vivienda".

Llamamiento a los laboristas

Black urgió a los Laboristas a unir fuerzas con el SNP para hacer un frente de oposición a los conservadores. La joven explicó que venía de una familia tradicionalmente laborista, pero que estos les habían abandonado y no al revés. "El SNP no triunfó gracias a la ola de nacionalismo", señaló. De hecho el nacionalismo no tiene nada que ver con lo que pasó en Escocia. Triunfamos gracias a una ola de esperanza, esperanza de que hay algo mejor que las políticas neoliberales que salen de esta Cámara”.

Black había comenzado su discurso elogiando a su antecesor en el distrito electoral de Paisley and Renfrewshire South, el ministro laborista en la sombra, Douglas Alexander, al que derrotó espectacularmente en las elecciones de Mayo. La diputada había desde entonces retrasado su discurso inaugural, porque estaba preparando los exámenes de fin de curso en la universidad de Glasgow.

16-VII-15, B. Arce, elperiodico

“D’en primièr, dins mon discors inaugural, vòli rendre omenatge a mon predecessor, Douglas Alexander [del Partit Laborista]. Serviguèt mon districte electoral pendent fòrça annadas. De fach, ieu aviái sonque tres ans quand foguèt elegit. Lo vòli mercejar per tot çò que faguèt per la circonscripcion e, especialment, vòli consagrar un moment a lo felicitar per la dignitat amb la quala se comportèt dins una nuèch electorala fòrça malaisida. O faguèt amb fiertat, son partit ne sentiguèt de fiertat, e li desiri lo melhor avenir.

Aquò dich, quand descobriguèri que la tradicion establís que dins un discors inaugural cal parlar de l’istòria de sa circonscripcion, decidiguèri de cercar. E en mirant lo discors inaugural de mos collègas de l’SNP, me soi avisada que mençonan sovent Robbie Burns [famós poèta escocés, 1759-1796]. E totes assajan d’establir una connexion intrinsèca entre eles e son electorat. Totun, senti pas la necessitat de o far, perque pendent ma recèrca descobriguèri un fach que despassa totes los autres. William Wallace [eròi nacional escocés de l’Edat Mejana, illustrat dins lo filme Braveheart] nasquèt dins mon districte electoral.
 

Centres de l’emplec
 
[...] Mas la vertat es que dins ma circonscripcion pas tot es ròse. Avèm vist cossí se deterioravan los centres de las vilas. Avèm vist cossí nòstres estatjants se deterioravan. Nòstra taxa de caumatge es mai nauta que la de mejana del Reialme Unit. Cada nuèch, de cinc parts una dels enfants dins ma circonscripcion van dormir amb la fam. E lo centre de l’emplec de Paisley es lo tresen d’Escòcia en nombre de sancions.

Abans d’èsser elegida, foguèri benevòla per una organizacion caritativa e i aviá un sénher que finiguèt que m’agradèt fòrça. Èra un d’aqueles tipes que son estats maltractats per la vida de totas las manièras imaginablas. Pensatz çò que volgatz, el a agut de o suportar. L’òme veniá de costuma dins aquel ostal de caritat per aver de qué manjar. M’assetèri amb el e m’expliquèt qu’aviá paur d’anar al burèu de l’emplec. Disiá: «Ai ausit tota mena d’istòrias, Mhairi. Assajan de t’enganar e dison que soi un messorguièr. Ieu soi pas un messorguièr, Mhairi, o soi pas.» E ieu li diguèri: «D’acòrdi, calma-te. Diga la vertat e i aurà pas cap de problèma.»

Lo vegèri pas durant una setmana, doas, tres. Èri realament preocupada. I quand tornèt, li demandèri: «Cossí va?» E, sens dire pas manco un mot, tombèt de lagremas. Aquel òme fach e drech, plorant a caudas lagremas davant una dròlla de vint ans. Que s’èra passat? Los sòus que normalament los destinava a pagar la bilheta per arribar a l’ostal de caritat, decidiguèt que los destinariá a anar al burèu de l’emplec. E pr’amor d’aquò, mangèt pas ni beguèt durant cinc jorns. Un jorn, quand èra montat dins l’autobús per anar al burèu de l’emplec, s’estavaniguèt d’aganiment e de desidratacion. Arribèt 15 minutas tròp tard al burèu de l’emplec e foguèt sancionat durant tretze setmanas.

Ara, quand lo ministre, dins son budget, parlava de reglar lo plafon quand lo solelh brilha mai, li caldriá demandar ont lo solelh brilha. Quand disiá que cèrts benfaches concordavan pas amb cèrts estils de vida, se referissiá a aqueste estil de vida?

 
Bancas alimentàrias
 
S’anam encara mai enrèire, quand demandèron al ministre del trabalh se i aviá correlacion entre lo nombre de sancions e lo creis d’usatgièrs de las bancas alimentàrias, diguèt: «Las bancas alimentàrias jògan un ròtle important en provesir lo benèsser social local.» Renfrewshire es la tresena banca alimentària en nombre d’usatgièrs. E aquò quita pas de créisser.

Las bancas alimentàrias fan pas partida de l’estat del benèsser, mas son lo senhal que l’estat del benèsser social capita mal.
 

Mon apartament
 
Lo govèrn me paga, gràcias als contribuents, per que pòsca viure a Londres mentre que servissi mos electors. Mon apartament es subvencionat pel contribuent. Ara, lo ministre dins son budget a dich qu’es pas just que las familhas que ganhan mai de 40 000 liuras a Londres ajan las rendas pagadas pels trabalhadors. Per contra, dins lo cas d’un deputat, es normal? Dins aqueste budget, lo ministre tanben a abolit quin subsidi que siá pels menors de vint e un ans.

Nos trobam dins la situacion ridicula seguenta: dins tot lo Reialme Unit, soi la sola persona de vint ans que lo ministre es dispausat a ajudar a pagar son apartament.

Avèm un dels govèrns mai insensibles e intransigents que lo Reialme Unit aja vistes despuèi Thatcher.

 
Lo Partit Laborista
 
Ara me devi adreiçar als que partejan lo banc amb ieu. Soi estada en aquesta cambra dètz setmanas. I soi estada fòrça muda a bèl exprèssi, e ai escotat amb atencion tot çò que s’i es dich. Ai escotat de discorses venent dels bancs del Partit Laborista sul preocupant creis del nacionalisme en Escòcia. En realitat, totes aqueles discorses an servit per demostrar la prefonda manca de compreneson que l’a lo Partit Laborista sus Escòcia.

Coma fòrça membres de l’SNP, proveni d’una familha laborista tradicionala e disi tostemps que cresi qu’es lo Partit Laborista que me daissèt a ieu, e non pas çò invèrs. L’SNP trionfèt pas gràcias a una èrsa de nacionalisme; de fach, lo nacionalisme i a pas res a veire, amb tot çò que s’es passat en Escòcia.
Nosautres trionfam gràcias a una èrsa d’esperança, l’esperança en quicòm de diferent, en quicòm que melhorariá las politicas neoliberalas de Thatcher que se fabrican despuèi aquesta cambra. L’esperança que los representants poirián donar una votz als que n’an pas.

Disi pas aquò per vojar de sal sus las nafras, que soi segura que las an fòrça dobèrtas fòrça membres d’aquestes bancs, tant dins çò politic coma dins çò personal. De collègas, d’amics an possiblament perdut lo sèti. O disi per pausar un miralh davant la cara d’un partit que sembla d’aver oblidadas las meteissas gents que se supausa que representan, e las meteissas causas per las qualas se supausa que devon luchar.

Après escotar las intencions del lidèr laborista, que sosten los cambiaments fiscals que lo ministre a expausats, ai de far una suplica amb los mots d’un dels vòstres, e un eròi personal mieu.

Tony Benn diguèt un còp qu’en politica, i a las viroletas e las ensenhas. Las viroletas viraràn dins la direccion del vent de l’opinion publica, e lor enchal pas gaire los principis. E puèi i a las ensenhas, que fan veire la vertat ben nauta. E mòstran una direccion e dison qu’aqueste es lo camin per una societat melhora, e mon prètzfach es de convéncer las gents.

Tony Benn aviá rason quand diguèt que las solas personas que val la pena de remembrar en politica son las ensenhas.

Ara, es verai qu’aurem de diferéncias politicas, e qu’en d’autres parlaments podèm èsser de partits rivals, mas aicí non. E mai se o volguèsse, l’SNP es pas lo sol partit de l’oposicion. Mas lo Partit Laborista o es pas tanpauc. Es ensems que devèm formar l’oposicion. E se volèm èsser eficaces, avèm de far oposicion, e non pas nos absténer. Ansin, porgissi doncas una man amistosa que sonque espèri que l’acceptez. Uniscam-nos, siam aquela oposicion, siam aquela ensenha que nos parla d’una societat melhora. En darrièra instància, las gents an de besonh d’una votz, d’una ajuda. Donem aquela votz e aquela ajuda.”

http://www.jornalet.com/noticia/lespectaclos-discors-inaugural-de-la-deputada-de-vint-ans-de-lsnp-al-parlament-britanic

20-VII-15