recerca científica: i els cecs... hi veuran!

Resultat d'imatges de bionic eyeDes de fa gairebé tres dècades no ­veia res, tot era foscor, i ara ja distingeixo objectes i obstacles. Avui he reconegut una lletra L", assegura satisfeta Josefa Jiménez, la dona cordovesa de 62 anys a qui s'ha implantat un ull biònic, la primera intervenció d'aquest tipus realitzada a Andalusia i la segona a Espanya després de l'efectuada l'any passat a la clínica Barraquer de Barce­lona. En conversa amb La Vanguardia , la Josefa es mostra eufòrica amb la seva evolució. "Els doctors han obrat amb mi un miracle", assenyala.

La Josefa, que pateix una malaltia hereditària i degenerativa, la retinosi pigmentària, va ser intervinguda el passat 27 d'abril i el 15 d'aquest mes he pogut entreveure les espelmes del meu 62è aniversari", explica emocionada. "Estic molt animada, tot està sortint a la perfecció", afegeix una dona que a la seva edat es considera "presumida i trempada". Únicament es queixa que després de la intervenció l'ús de col·liris va fer que "em llevés amb les pestanyes com si fossin punyals", unes molèsties que ja van remetent.

Aquesta nova fita per a la medicina es produeix a l'hospital La Arrruzafa de Còrdova, una institució privada que ha costejat en solitari els 200.000 euros de la intervenció. El doctor Juan Manuel Laborda assenyala que "la Josefa és la pacient cega número 115 de tot el món que ha pogut recuperar part de la visió gràcies a aquesta tècnica innovadora". La intervenció consisteix a "implantar en el centre del globus ocular un dispositiu dotat amb 60 elèctrodes que estimulen la connexió que arriba des de la retina fins al cervell, amb un sistema que va per fora de l'ull, a través d'una videocàmera". La Josefa assenyala que activar el mecanisme li ha suposat un aprenentatge, "encara que jo tenia l'avantatge que ja sabia fer anar un ordinador". Ella diu que consisteix a posar-se "davant d'un objecte i il·luminar-lo amb la càmera. Això fa que pugui distingir-lo i, per exemple, ja no m'ensopegui amb les coses".

La Josefa va contactar amb l'hospital després que la seva germana conegués l'existència d'aquesta tècnica en un programa de televisió. "També les meves nebodes m'ho van comentar i no ho vaig dubtar ni un segon. Vam venir a la clínica i el doctor Laborda va veure que existien moltes possibilitats, així que vam posar fil a l'agulla", comenta la Josefa, que només té paraules d'agraïment per al doctor i el seu equip. "Som quatre germans. Dos que hi veuen i uns altres dos, jo i el meu germà petit l'Ángel, que hem desenvolupat la malaltia", explica. Ara, el seu germà és una de les set persones que podrien ser intervingudes a La Arruzafa, encara que per això es necessita finançament extern. "La tècnica ja la tenim, ja tenim el hardware i el software que cal aplicar, per la qual cosa les següents intervencions sortirien més econòmiques, al voltant dels 120.000 euros," calcula el doctor Laborda.

Aquesta malaltia afecta milió i mig de persones al món, unes 20.000 a Espanya, de les quals unes 800 serien candidates a rebre aquesta cirurgia. Una tècnica que únicament convé desenvolupar quan els pacients estan ja completament cecs. Una vegada realitzat l'implant i tan sols una setmana després de la intervenció comencen dos mesos d'entrenament per poder utilitzar el dispositiu intraocular implantat. Aquest se sincronitza sense fils amb unes ulleres de visió dotades amb una videocàmera i una unitat de processament de vídeo que converteix les imatges rebudes en senyals elèctrics codificats que estimulen la retina. El sistema ajuda el pacient a distingir entre llum i foscor, aconseguint que pugui identificar el moviment i localitzar objectes.

La Josefa recorda algunes vi­sions de quan era petita. "Me'n recordo que de nena jo he vist l'arc de Sant Martí. No recordo els colors però sí haver contemplat l'arc al cel", assegura. Després va anar perdent progressivament la visió fins a arribar a la foscor total. I ara un canvi radical. "Jo estava en la foscor i em defensava gràcies al meu bastó. Però aquesta situació és completament nova per a mi; ara distinguo perfils, les vores, ja no pico contra les portes... Aquesta oportunitat no la podia deixar escapar", assegura.

La intervenció realitzada fa dos mesos, i que s'ha mantingut en estricte secret fins ara, va requerir un any de reunions amb l'equip mèdic i tractaments previs. La Josefa va haver de superar una infinitat de proves, algunes també de caràcter psicològic perquè els metges volien estar segurs que podria afrontar tot el procés. Com assegura la Josefa, "ho vaig superar tot i amb nota". A optimisme ningú no guanya aquesta cordovesa.

20-VI-15, A.S. Ruiz, lavanguardia