mantenint el record de Tiananmen 4-VI-89
La data del 4 de juny se'ls va tornar a entravessar ahir a les autoritats xineses. Per primera vegada, un grup d'universitaris que viuen a l'estranger reclamen en una carta oberta que es trenqui el silenci oficial sobre la matança de Tiananmen, en què aquell mateix dia del 1989 van morir a mans de l'exèrcit entre 400 i 2.000 persones, segons diferents versions.
A Hong Kong, desenes de milers de persones van recordar les víctimes d'aquella matança en un acte commemoratiu i a Taiwan els seus líders van instar la Xina a afrontar la realitat històrica d'aquell succés.
Onze estudiants xinesos que viuen a l'exterior s'han convertit en els protagonistes del 26è aniversari de la matança de Tiananmen. Després de saber què va passar realment la nit del 3 al 4 de juny del 1989 a la cèntrica plaça de Pequín i els voltants, han decidit llançar una carta oberta als camarades estudiants perquè també se n'informin.
En aquesta missiva, escrita per un estudiant de Química de la universitat nord-americana de Geòrgia (Atlanta) anomenat Gu Yi, els estudiants exigeixen a les autoritats xineses que trenquin el seu silenci sobre aquell succés i que es jutgin els culpables.
"No li demanem [al Partit Comunista] que repari els esdeveniments d'aquella primavera.Perquè no es pot recórrer alsassassins per netejar els noms dels morts. Però els assassins han de ser jutjats", assenyala l'escrit. "No oblidarem ni perdonarem fins que es faci justícia i s'acabin les persecucions". Amb la seva iniciativa, subscrita per deu estudiants més que viuen en països tan dispars com Austràlia o el Regne Unit, Gu pretén que estudiants xinesos que no han sortit del país i no han tingut accés a fotos, documents o filmacions sàpiguen que va passar realment a Tiananmen. Per això crida Pequín a revelar la veritat.
"De fet, tot el que necessiten saber és molt simple", escriu aquest estudiant a la carta, que va començar a circular per lesxarxes socials el 20 de maig."Algunes persones van morir ia algunes les van matar. Si entenen això, no hi ha gaire mésa comprendre", assenyala al'escrit.
Gu Yi, que vol posar fi a la idea que "el 4 de juny és un dia que no es pot evocar, de cap manera", va dir que no el preocupen les repercussions que aquesta carta pugui tenir quan torni a la Xina, segons l'agència AP. Va dir que fins ara la seva família no ha tingut cap problema. No ha estat el cas, però, de la resta de signants de la carta oberta, els familiars dels quals han estat contactats per les autoritats policials.
La carta dels estudiants no va ser l'única declaració que va recordar l'aniversari de Tiananmen, malgrat els esforços de les autoritats perquè passi desapercebut. L'associació de Mares de Tiananmen va fer pública una declaració. Va demanar al Govern que "assumeixi les seves responsabilitats pels seus crims" i que deixi d'ocultar altres episodis de la història recent de la Xina, com la revolució cultural, les fams o el Gran Salt Endavant. Va justificar la seva demanda en les exigències que Pequín planteja a Tòquio perquè admeti el seu passat imperialista.
Però tots els esforços de les autoritats xineses per difuminar qualsevol menció a la matança de Tiananmen al continent es van veure contrarestats per les desenes de milers de persones que, com cada any, van participar en l'acte commemoratiu que va tenir lloc a Hong Kong. Es tracta d'una convocatòria que aquesta vegada va tenir un significat especial, ja que també va servir d'acte de protesta contra el projecte de reforma electoral per a l'excolònia britànica al qual dóna suport Pequín i que es votarà a final de mes al parlament local.
I, a Taiwan, les autoritats locals van demanar a Pequín que afronti la realitat del que va passar a Tiananmen i respongui a les demandes de la població amb un impuls a la reforma política i millor tracte a la dissidència.
5-VI-15, I. Ambrós, lavanguardia