"Perquè seguim cedint la nostra política als ineptes lleials?", Roger B. Myerson
Si encara creu que el líder d'un partit l'encerta més que unes primàrias al el·laborar llistes, el Nobel Myerson li demostrarà -i pot fer-ho amb fòrmules- que qualsevol dirigent té més incentius per a escollir a mediocres (que no competeixin amb ell, li siguin fidels i li estiguin agraïts) que els electors, l'únic interés dels quals és escollir als millors. Els votants poden equivocar-se, i tant, però no tenen incentius per a preferir sistemàticament als menys competents. Aquests incentius perversos explicarien en part el perquè en la nostra política, on les primàries fins ara han estat un exotisme, hi ha tant d'ineptes lleials.
Entrevista a Roger B. Myerson, Premi Nobel d'Economia 2007. Edat... 64 anys?Si l'he de calcular cada vegada que la dic és que no m'importa gaire.Vaig néixer a Boston, visc a Chicago i m'avergonyeix la nostra política a l'Iraq.Tinc dos fills i, cosa insòlita als EUA, no viuen lluny de mi. Col·laboro amb la Barcelona Graduate School of Economics.
Vostè també ha aplicat la teoria de jocs a la política.
Perquè les eleccions també són transaccions, però amb vots. I a l'hora d'analitzar les decisions polítiques, els incentius són primordials: hem de considerar els que tenen o no els polítics per ser honestos o no.
Què ha descobert?
El disseny de mecanismes demostra que si canvies les regles de joc, és a dir, les del mercat, les de la política o les de les eleccions, també en canvies els incentius i, per tant, la conducta dels actors.
Ergo, hem de dissenyar institucions amb normes i controls que desincentivin els mals instints.
Analitzem per què determinades normes incentiven o desincentiven l'honestedat, l'esforç, la dedicació o l'accés dels més competents als càrrecs on es prenen les decisions...
Algun descobriment?
Tot poder per ser democràtic requereix control i contrapoder ( check and balance ) i s'ha de dividir en tres nivells: local, regional i nacional: cada un amb finançament propi i amb dirigents elegits directament pels ciutadans.
Això evitaria els abusos?
Això resta incentius a l'abús de poder, perquè augmenta els controls mutus i proporciona als polítics incentius per ser virtuosos: perquè si ho fan bé amb un pressupost i un poder local, podran aspirar a ser elegits per a un poder territorial més gran.
Per exemple?
El mal exemple és Ucraïna. Molts dels seus problemes avui es deuen al fet que, malgrat ser una democràcia formal, ha centralitzat poders en el president, que nomena alcaldes i líders provincials sempre subordinats.
Tan dolent li sembla, centralitzar aquest poder?
Fatal, perquè els líders nacionals no tenen cap incentiu per nomenar líders provincials i locals honestos i eficients que els facin la competència i, en canvi, tenen tots els incentius per nomenar simplement mediocres i fidels.
Això no passa només en la política.
Per això li deia que investiguem dissenys de mecanismes que es puguin aplicar a empreses, governs i institucions de tota mena.
Un país petit es governa millor?
Un país petit molt centralitzat fa de tan mal governar com un de gran molt centralitzat. La mida no és l'aspecte decisiu.
En té bons exemples?
Àustria -o Suïssa, pionera del federalisme- són petites, ben governades i molt descentralitzades; Bulgària només és petita.
Veig que les primàries són millors que un líder central nomenant a dit.
Per descomptat, perquè aquest líder no nomenarà els millors sinó només els millors per a ell. Puc dir-li una cosa de les primàries?
Aquí estan d'actualitat rabiosa!
Els historiadors i el públic solen donar importància a les virtuts dels pares de la Constitució americana: Washington, Jefferson, Madison... I a la Constitució, però no tanta al que era més decisiu en la nostra història...
Doncs és un text magnífic.
Abans de la Constitució i la nostra independència ja hi havia democràcies locals a les colònies, que van funcionar bé; van votar i van administrar pressupostos de comunitats americanes sota el domini només formal de l'imperi britànic... Durant un segle!
Tan rellevants van ser?
Moltíssim, i de fet la seva influència federalitzadora continua encara avui, perquè van evitar que els pares de la Constitució caiguessin en la temptació de fundar una democràcia molt centralitzada territorialment que hauria fracassat.
11-VI-15, Lluís Amiguet/lacontra, lavanguardia