"Tribus aïllades: millor soles o en contacte?", Science vs Survival
Deixar a la seva sort les tribus que viuen voluntàriament aïllades a la selva amazònica, "exposades als perills i a les interaccions sense control amb el món exterior", és una temeritat i una irresponsabilitat dels governs, adverteix en un editorial Science. La posició d'aquesta revista científica ha obert un debat sobre si cal intervenir o no en la vida dels pobles l'existència dels quals transcorre al marge de la societat oc-cidental. L'oenagé Survival s'ha afanyat a advertir que contactar amb aquestes poblacions seria desastrós i que la posició de Science "s'acosta a la dels qui volen obrir l'Amazònia a l'extracció de recursos".
Robert S. Walker, del departament d'Antropologia de la Universitat de Missouri, i Kim R. Hill, professor de l'Escola d'Evolució Humana i Canvi Social de la Universitat d'Arizona, argumenten que l'única manera d'assegurar la supervivència d'una cinquantena de societats indígenes aïllades de Sud-amèrica és establint contactes molt ben planificats. Walker i Hill opinen que aquestes comunitats ja pateixen actualment una forta pressió a causa de l'acció de miners, fustaires i caçadors que irrompen als seus territoris. "Malalties epidèmiques, combinat amb la variabilitat demogràfica i els efectes de l'endogàmia porta que la desaparició de grups petits aïllats sigui molt probable en un futur pròxim". Segons el seu parer, si fins ara aquestes persones han mantingut un blindatge és per por de ser assassinades o ser esclavitzades, "però també han volgut els productes de fora, les innovacions i les interaccions socials amb els veïns".
L'editorial firmat per Walker i Hill complementa els articles "Making contact", d'Andrew Lawler, en el qual es relata com algunes de les tribus més aïllades estan emergint dels boscos amazònics peruans, i "In peril", on Heather Pringle reflexiona sobre l'enfonsament de la protecció dels pobles no contactats al Brasil a causa de la persistent penetració de companyies que construeixen autopistes, preses i oleoductes, a més de perforar mines. Pringle també deixa constància que tra-ficants de droga travessen aquests territoris indígenes per trans-portar la cocaïna peruana cap al Brasil.
Els editorialistes indiquen que la majoria de les aproximacions que han fet missioners i agències governamentals no han donat bons resultats a causa de l'absència de professionals de la salut i d'un control sanitari. "La mortalitat pot ser reduïda a gairebé zero si l'equip de contacte està proveït permanentment de medecines i aliments... Però això requereix traductors i metges que romanguin a la zona durant més d'un any", detallen els investigadors, que subratllen que contactar amb les tribus aïllades "és humà i ètic" i que amb un pla ben dissenyat les seves poblacions augmentarien al ritme d'un 3% anual.
Survival diu tot el contrari, perquè considera que el futur de les tribus aïllades és viable "sempre que les seves terres siguin protegides". Hi afegeixen que són els mateixos indígenes els qui han de decidir el seu futur, si volen contactar amb el món de fora o romandre sols.
9-VI-15, R.M. Bosch, lavanguardia
Photo credit: Gleison Miranda/FUNAI/Survival International