Euskal Herria, autonomia fora del sistema polític espanyol
El País Basc és l'única comunitat en la qual els pactes després de les eleccions locals s'encaminen per un territori conegut i sense sobresalts. El PNB i el Partit Socialista han expressat la seva disposició a arribar a acords, amb la qual cosa es tancaria un cicle de distanciament de 17 anys. Falta per determinar el detall dels pactes, però tothom, inclosos els protagonistes, els dóna per fets.
Les eleccions del 24 de maig van donar el triomf al PNB d'Iñigo Urkullu, que va arrabassar a l'esquerra abertzale l'Ajuntament de Sant Sebastià i la Diputació guipuscoana i al PP la Diputació alabesa. En la pugna amb el radicalisme d'EH Bildu, el PNB va optar per la moderació i això li ha donat la victòria i ha ampliat el seu poder a Euskadi. L'amenaça de ser superat pels més radicals, possibilitat que el 2011 semblava que es podia materialitzar, ha desaparegut del panorama polític basc.
El gran objectiu dels successors d'Herri Batasuna era arrabassar al PNB la majoria política i l'hegemonia dins del nacionalisme. Avui estan molt més lluny d'aconseguir-ho que fa quatre anys. El retorn a la moderació, a més, fa possible restablir l'entesa històrica entre el PNB i els socialistes, que es va trencar el 1998 quan el partit llavors liderat per Xabier Arzalluz va decidir radicalitzar-se i pactar amb l'esquerra abertzale una estratègia sobiranista que Josu Jon Imaz, Iñigo Urkullu i Andoni Ortuzar han hagut de reconduir a poc a poc. El que ha anat passant en els últims anys a Catalunya ha servit als líders del PNB per reforçar la seva aposta per la moderació estratègica, evitant seguir el camí incert d'Artur Mas.
L'acord entre els dos partits més antics del País Basc es limitarà a l'àmbit municipal i a les Diputacions. Al Parlament basc, tot i això, el PSE vol tenir les mans lliures per poder fer compatibles alguns suports al govern d'Urkullu amb altres tasques d'oposició. Els socialistes són conscients que el PNB té la rara habilitat de capitalitzar sempre els pactes amb qualsevol soci. Ho van experimentar directament als governs de coalició haguts des de meitat dels anys vuitanta fins al 1998. Els consellers socialistes administraven la major part del pressupost en carteres de gran impacte social com Educació, Sanitat o Indústria i, tot i això, als ulls del ciutadà mitjà tot el que es feia al govern era obra i mèrit del PNB. Per això, els socialistes volen tenir un marge d'acció per poder marcar el seu propi perfil i no quedar enfosquits per l'ombra del PNB. Curiosament, entre els temes en què hi ha menys acord estan els relacionats amb la gestió del final del terrorisme.
A tot Espanya es viu l'agitació de les negociacions i la incertesa d'acords que no tenen precedents. S'està davant una situació experimental de la qual pot en resultar qualsevol cosa. Només el País Basc s'enfronta a pactes tranquils, entre socis que es coneixen i amb una entesa que és ben vista per la societat.
5-VI-15, F. Domínguez, lavanguardia