Espanya cañí -198: histèria nacionalista governativa pels xiulets d’uns espectadors de futbol
> dossier Espanya cañí <
El comunicat de condemna que va divulgar el Govern espanyol durant el descans de la final va començar a redactar-se a les 20.24 hores i es va acabar a les 21 hores 15¿minuts i 59 segons, o sigui, aproximadament un quart d'hora abans no comencés el partit, segons consta en les dades informàtiques internes del text, creat amb el programa Microsoft Word 2010.
La Comissió Antiviolència, reunida ahir amb caràcter extraordinari i d'urgència, "va condemnar enèrgicament tots els incidents que van passar a la final de Copa", va obrir un expedient sancionador i va obtenir informació per delimitar responsabilitats, que podrien ser de caràcter penal i arribaran segur als organitzadors de la protesta. Tampoc no es descarta que hi hagi sanció per als organitzadors del partit: la Federació Espanyola de Futbol (FEF), el Barcelona i l'Athletic.
En un escrit molt dur, Antiviolència mostra la condemna "molt especialment pels xiulets, ofenses verbals i gestuals durant la interpretació de l'himne nacional, així com la utilització d'un espectacle esportiu de manera premeditada, organitzada i col·lectiva com a escenari per a l'ofensa intolerant contra els sentiments de milions d'espanyols i aficionats al futbol". I afegeix: "Aquesta comissió fa també una crida a les autoritats públiques perquè siguin un exemple davant els ciutadans d'un valor bàsic de la convivència democràtica de què gaudim".
En roda de premsa conjunta entre Miguel Cardenal, president del Consell Superior d'Esports (CSD), i Francisco Martínez, secretari d'Estat de Seguretat, tots dos van posar de manifest que hi va haver greus negligències en l'organització del partit, per la qual cosa la comissió dóna cinc dies al Barça, a l'Athletic i a la FEF perquè exposin quines mesures van prendre per evitar uns incidents que podrien derivar en sancions per un "possible incompliment del deure d'assegurar la normal celebració d'un espectacle esportiu". Aquestes sancions podrien arribar fins i tot al tancament dels estadis, va explicar Miguel Cardenal.
Francisco Martínez va informar igualment que la comissió va acordar remetre la documentació a la Fiscalia General de l'Estat per avaluar la transcendència penal dels fets i sol·licitar als responsables de seguretat de la Generalitat les actes del coordinador de seguretat de la final de la Copa del Rei i els criteris per ubicar les aficions dels equips.
La comissió també obre expedient informatiu "a les persones físiques i jurídiques o entitats que hagin promogut, induït, col·laborat, auxiliat o facilitat mitjans materials o de qualsevol altra mena per donar cobertura a les conductes infractores". Particularment, s'acusa "els signants del manifest Per la xiulada a l'himne espanyol i al rei Felipe de Borbón".
L'escrit de la Comissió Antiviolència també recorda que "la Carta Olímpica estableix una prohibició expressa i genèrica per no permetre cap tipus de manifestació ni propaganda política," així com que "la norma disciplinària de la UEFA, en el seu article 16.2, disposa que els partits de futbol no han de ser utilitzats com a fòrums de propaganda ideològica".
D'altra banda, segons informa José María Brunet, la Fiscalia considera que les escridassades i la xiulada a l'himne espanyol de dissabte passat al Camp Nou no són perseguibles penalment, perquè no constitueixen delicte. Aquest criteri ja va quedar establert altres vegades, en què la intervenció dels fiscals va ser sol·licitada per algun col·lectiu o després de la presentació d'una querella.
L'afer es va replantejar ahir a la Fiscalia de l'Audiència Nacional i es va arribar a la mateixa conclusió sobre la falta de previsió o tipificació legal d'aquesta classe de conductes. En aquest sentit, circulava un escrit elaborat pels fiscals el 2009 arran d'esdeveniments similars que van donar lloc a una querella de Manos Limpias.
A propòsit d'això darrer, Miguel Cardenal va ser taxatiu: "El que va passar el 2009 no estableix jurisprudència perquè no va ser una sentència del Tribunal Suprem. I a més els tribunals canvien".
2-VI-15, C. Novo, lavanguardia