la pitada ciutadana a l’himne nacional, ¿afer d’Estat?

Resultat d'imatges de pitada copa rey futbolEls ecos de la colossal xiulada de dissabte al Camp Nou ressonen ara als despatxos. La Comissió Antiviolència es reunirà avui a instàncies del Govern per "pro­cedir a denunciar les actuacions inconvenients i, si s'escau, pro­posar les sancions que fossin procedents" i Miguel Cardenal, president del Consell Superior d'Esports, es va mostrar convençut que els xiulets seran castigats. Els clubs, avalats per la Generalitat i el Govern basc, neguen qualsevol responsabilitat en l'incident, breu, pacífic i de caire merament reivindicatiu, que tot i això ha passat a convertir-se en un problema d'Estat.

Alguns mesuraments xifren la potència acústica de la xiulada en uns 120 decibels, un nivell que es situa entre la intensitat del soroll d'una moto sense silenciador (115 dBA) i l'enlairament d'un avió (140 dBA). L'audició de La Marxa Reial amb prou feines va ser perceptible a les grades. El PSOE va donar suport a través d'un ­comunicat les accions punitives del Govern i va qualificar els fets com a "comportaments incívics". Pedro Sánchez va telefonar al Rei per fer-li avinent el suport del partit. El portaveu de Ciutadans, Matías Alonso, va acusar Artur Mas d'haver expressat a la llotja de l'estadi una "satisfacció aparent davant l'atac col·lectiu a la ­figura del cap de l'Estat i de l'himne d'Espanya".

Resultat d'imatges de pitada copa rey futbolManos Limpias col·loca la protesta en l'àmbit penal. Aquesta organització ha denunciat a la Fiscalia els aficionats que van anar a la final per un delicte d'ultratges a Espanya; el president de la Federació, Ángel María Villar, com a cooperador necessari i la delegació del Govern a Catalunya per omissió imprudent. "S'ha produït no només una humiliació, una vexació, un odi a les ins­titucions, sinó també al conjunt de la societat espanyola", indica la denúncia. El 2009, la ultradretana Fundació Denaes va denunciar sense èxit la xiulada de Mestalla. Santiago Pedraz, jutge de l'Audiència Nacional, no va admetre la querella a tràmit en entendre que aquelles protestes "estan emparades per la llibertat d'expressió, i no poden considerar-se difamatòries, injurioses o calumnioses, ni molt menys que propugnin l'odi nacional o l'ultratge la nació".

1-VI-15, A. López Tovar, lavanguardia

Resultat d'imatges de pitada copa rey futbolResultat d'imatges de pitada copa rey futbolComençava la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Bilbao quan el crític en la seva innocència sintonitzava TVE per veure un partit de futbol que s'anunciava incert i emocionant. Desengany i desencant. La primera cadena pública de la televisió estatal no transmetia el matx, un dels més importants del calendari. Ràpid zàping a Teledeporte, on esperàvem trobar les anhelades imatges. Segon desengany. Va caldre saltar a TV3 o a Telecinco per seguir el partit. Què estava passant?

La xiulada, esclar, l'anunciada xiulada a La Marxa reial , a l'himne nacional espanyol, que s'augurava des que es va saber que Barça i Bilbao s'enfrontarien al Camp Nou.

Hi va haver xiulada, i tant que n'hi va haver. Més de cent decibels sostinguts durant un minut llarg, el que durava l'himne. A la llotja presidencial, a vessar de dames i cavallers amb vestits de colors fúnebre, el Rei, dos presidents autonòmics, un de català i un de basc, un ministre que cau antipàtic a tothom, i un president de la Federació Espanyola de Futbol que hi és des que es va inventar el càrrec, aguantaven el xàfec de xiulets amb resignada i fatalista paciència. Quina situació per a una final de futbol que es vanta de joiosa.

Com es dissimulen aquestes coses, aquestes situacions tan políticament incòmodes? Com s'apaivaga una xiulada colossal? No hi ha manera de silenciar el soroll de la massa enfurida. O sí que n'hi ha. Hi ha un procediment sibil·lí i astut: que no es transmeti per televisió, és a dir, per la primera cadena pública de la televisió estatal, o sigui, TVE. Una altra vegada hem inventat la sopa d'all informativa, perquè, no ens enganyem, televisar en directe un partit com la final de la Copa del Rei no és retre compte d'un mer espectacle, és una tasca informativa obligada davant la qual TVE i el seu canal esportiu, Teledeporte, es van esquerdar. Quina manera tan lamentable de fer el ridícul.

Ahir diumenge, ja des de primeríssima hora, l'espai 24 Horas de la 1, es va afanyar a recollir l'incident informant que el Govern espanyol està molt enfadat, que la xiulada (quina xiulada, la que vostès van ignorar?) havia estat una de manca de respecte i que la convivència està en perill. TVE informava també que la Comissió Antiviolència hi prendrà cartes. A qui sancionaran, els que portaven un xiulet a la boca?

Davant l'espectacle que s'ofereix als seus ulls, el tafaner televisiu recorda que en els temps de la mili, quan el servei militar era obligatori, si una mula de càrrega arribava tard o es despistava, doncs s'arrestava la mula. Potser podríem recuperar el procediment i arrestar el xiulet, els xiulets, milers de xiulets a la caserna primera, al calabós després, castigats sense la seva ració d'alfals, és a dir, sense bufecs, sense aires salivosos, sense la banal satisfacció dels que, xiulant un himne, pensen que estan fent alguna cosa.

1-VI-15, A. Rexach, lavanguardia