BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Corrupció i partitocràcia", Josep Miró i Ardèvol

Tots els partits parlen i no paren d'eradicar la corrupció, però alhora tots, nous i vells, oculten un dels dos motors que la fan possible (l'altra és la crisi moral): la partitocràcia com a substituta de la democràcia, la colonització de tots els àmbits per part dels partits polítics en benefici propi. El bé comú convertit en bé de partit, usurpant el poder del poble. Aquesta degradació es produeix quan els representants polítics deixen de ser-ho, i passen a ser funcionaris de partit. El futur del diputat no depèn dels ciutadans sinó dels que controlen l'aparell polític. Les ­primàries partidistes resolen opcions internes però no aporten res al problema de la marginació dels electors. El partit deixa de ser canal i es transforma en presa; l'aigua no flueix, sinó que és embassada i instrumentalitzada. L'arrel d'aquest problema és el sistema electoral basat en llistes tancades i bloquejades, i Catalunya n'és un cas particularment desgraciat. Malgrat les promeses mai han estat capaços de fer una nova llei electoral, i ara que ho tornen a provar, ens donen gat per llebre: una llei per a regular les eleccions sense sistema electoral.

Resultat d'imatges de "tu diputado"La demolició de la partitocràcia exigeix que els diputats depenguin directament dels electors: petites circumscrip­cions on s'elegeix el diputat, el meu, que sap que el seu futur depèn del meu vot, i d'uns pocs milers com jo. Però aquest sistema té un problema. Només assoleix representació el sufragi de la majoria, i això és dolent per a una societat plural. Diferents països han aplicat solucions per corregir aquesta limitació, i d'entre tots ells, Alemanya és qui ha concebut la més clara per a l'elector, i de més fàcil recompte electoral: dos vots per persona, dues urnes, una de les quals serveix per votar a un diputat, el del districte, l'altra a una llista en una circumscripció més gran, recollint el vot proporcional. Grosso modo, la meitat de la Cambra són diputats de districte.

Aquesta és la idea, i és bona perquè combina elecció directa i proporciona­litat, i sobre ella es poden construir moltes variacions. El que importa és l'ob­jectiu: liquidar les llistes com l'únic mètode electoral, situant el contrapunt potent de la meitat de diputats que responen directament als seus electors, acabant així amb el fonament de la partitocràcia sense liquidar la representació de les mi­nories.

18-V-15, Josep Miró i Ardèvol, lavanguardia