la SAREB (diner nostre) perd uns altres 2.710 milions per "un fallo"

La Sareb o banc dolent podria perdre fins a 2.710 milions d'euros pel cost d'una assegurança de tipus d'interès (swap ) que va firmar el 2013 i que l'obliga a pagar tipus de l'1,586% sobre la major part del seu deute referenciat a l'Euribor a tres mesos, quan els tipus de mercat són ara molt més baixos, al voltant del -0,1%.

Segons va explicar ahir l'entitat, la Sareb va decidir contractar aquest producte derivat per donar estabilitat a la companyia, que té com a principal cost el pagament dels interessos del seu deute, de 51.000 milions d'euros. "Una pujada de només 100 punts bàsics de l'Euribor hauria fet elevar els costos financers en uns 2.000 milions i se'ns hauria carregat", assenyalen.

L'assegurança cobreix el 80 per cent del deute de la Sareb, uns 42.000 milions, i fins aquest moment ha causat a la companyia unes pèrdues de 113 milions el 2014 i una xifra similar el 2013. Els restants 2.710 milions podrien materialitzar-se o no, en funció de com evolucionin els tipus fins a l'any 2023, data en què acaba la cobertura. Això no obstants, les normes comptables obliguen la Sareb a comptabilitzar ja aquest import en el seu balanç com a pèrdues que redueixen els seus fons propis, encara que només es reflectiran en el seu compte de resultats en cada exercici, en funció del sobrecost de tipus d'interès que hagi pagat aquell any.

Portaveus de la Sareb van explicar que es va firmar el swap quan es va posar en marxa la societat, als tipus vigents en aquell moment, que coincidien amb els que s'havien utilitzat per dissenyar el pla de negoci de l'entitat. La contractació d'un producte derivat com el swap , a més, va ser autoritzada pel Govern espanyol i la Comunitat Europea.

Malgrat la contractació del swap , assenyalen portaveus de la Sareb, l'entitat ha continuat beneficiant-se de la baixada de tipus d'interès del deute que va emetre per comprar els actius immobiliaris als bancs i caixes que van haver de ser rescatats: aquest estalvi hauria pogut ser de 6.150 milions d'euros fins al 2023 si no hagués contractat l'assegurança de tipus d'interès, però malgrat el sobrecost que suposa aquest swap , si es manté l'escenari actual de tipus, podria ser de 3.450 milions. Les normes comptables, tot i això, obliguen a comptabilitzar les pèrdues futures que es coneixen ara, però no deixen comptabilitzar el possible benefici fins que es materialitzi.

Les comptabilització de les pèrdues que genera el swap "col·loca el patrimoni net de la Sareb en negatiu des del punt de vista comptable", segons va reconèixer la societat, que assegura que això "no té cap impacte en l'activitat, ja que no afecta els resultats, ni tampoc el capital", de manera que no la col·loca en causa de dissolució ni obliga els ­accionistes a cobrir-la aportant nous fons.

La Sareb va néixer el 2013, amb un capital de 1.200 milions d'euros, i 3.600 milions més de deute subordinat aportats pel FROB (48%) i per una vintena de bancs i companyies d'assegurances. Els seus principals accionistes privats són Banco Santander (17,3 per cent), CaixaBank (12,4 per cent), Banc Sabadell (6,9 per cent) i Banco Popular (6 per cent). L'Estat no hi té majoria en el capital, la qual cosa li ha permès no consolidar aquesta part del cost del rescat bancari en els comptes públics, però és el principal finançador de la Sareb, ja que avala el deute que la societat va emetre per comprar els actius immobiliaris de les caixes i bancs rescatats.

8-V-15, R. Salvador, lavanguardia

La Sareb reconeix en els seus comptes del 2014 unes pèrdues de 584 milions d'euros (sobre un capital fundacional de 1.200 milions) que atribueix majoritàriament a la pèrdua de valor dels actius i crèdits immobiliaris que va adquirir per a la seva fundació a les antigues caixes. La major part d'aquestes pèrdues, segons el banc dolent, deriven de les provisions realitzades, de 719 milions d'euros. Sense el crèdit fiscal que generen les pèrdues, la pèrdua bruta del darrer exer-cici va ser de 781 milions d'euros, que se sumen als 403 milions (també bruts) del 2013.

El banc dolent va registrar uns ingressos de 5.115 milions d'euros, una xifra un 23% superior a la que va obtenir l'any anterior, gràcies fonamentalment a les operacions de vendes de carteres a inversors institucionals, en les quals va ingressar 1.115 milions.

L'entitat va vendre també 15.298 immobles, principalment habitatges i situats majoritàriament a Madrid, Barcelona, València i Màlaga. L'any passat la Sareb va pagar 1.095 milions d'euros d'interessos a les nou entitats a les quals va comprar els seus actius, i va amortitzar més 3.400 milions d'euros de deute.