València tindrà la primera multa europea per falsejar dades
La Unió Europea està a punt d'aprovar la primera multa de la seva història a un país pel falsejament de les seves estadístiques oficials de deute i dèficit. El destinatari d'una decisió tan incòmoda no és Grècia, el país que va fer ús a gran escala d'aquestes pràctiques per entrar i mantenir-se en l'euro, sinó Espanya.
La reprimenda no es deu, tot i això, a les dades facilitades per l'administració central sinó a les de la Comunitat Valenciana. O, més ben dit, a les dades no facilitades. Perquè la conclusió de la investigació oberta per Brussel·les l'any passat ha estat que València va amagar sistemàticament factures corresponents a la despesa sanitària durant més de 25 anys.
El cas constitueix "una seriosa negligència" per la Comissió Europea, van explicar fonts oficials, i acabarà, d'acord amb la proposta presentada ahir al col·legi de comissaris, amb una sanció de 19 milions d'euros. La quantitat es pot qualificar de simbòlica, ja que és lluny dels 2.000 milions a què podria haver arribat en el cas d'Espanya, ja que el reglament europeu 1173/2011, aprovat per evitar enganys i millorar la governança econòmica de l'eurozona, preveu multes de fins al 0,2% del PIB del país en qüestió si es demostra que hi ha hagut una manipulació.
El cas va esclatar el maig del 2012, quan Espanya va informar la Comissió Europea d'una nova revisió a l'alça de les seves xifres de dèficit a causa de les dades rebudes de València, Madrid i Catalunya sobre despesa sanitària. El pla de proveïdors llançat per Rajoy havia fet aflorar centenars de factures oblidades al calaix... Brussel·les, amoïnada, va decidir enviar un equip d'inspectors a les comunitats afectades. Catalunya va passar l'examen. A Madrid es va concloure que la correcció era "un ajust excepcional". Però a València els funcionaris europeus es van trobar amb una situació molt diferent que va motivar l'obertura del primer expedient per possible manipulació de les estadístiques oficials.
7-V-15, B. Navarro, lavanguardia
El informe de la Comisión Europea sobre el fraude estadístico valenciano publicado ayer, incluye revelaciones que dejan en mal lugar tanto a las autoridades autonómicas como al Gobierno central español.
La práctica de la Intervención General de la Generalitat de Valencia de no computar el gasto sanitario (agravada desde 1993) era del dominio público, asegura. Año tras año, el tribunal de cuentas autonómico, el Síndic de Greuges, denunció la existencia de gastos no registrados y cuentas extrapresupuestarias y reclamó a la Intervención que registrara y notificara esas partidas. Tampoco el Gobierno central reaccionó. La Intervención General de la Administración del Estado "se dio cuenta de que algo iba mal en el 2007", afirma el informe europeo, cuando se creó un grupo de trabajo para abordar el problema de la deuda sanitaria regional. La administración central pensó que la situación quedó resuelta con los acuerdos de la Generalitat para reconocer gastos pasados. Pero lo cierto es que la práctica continuó y no salió a la luz hasta el 2012, cuando el plan nacional de proveedores animó a las comunidades a sacar facturas de los cajones (1.900 millones en Valencia).
Los informes del Síndic valenciano no sólo eran públicos, sino que todos los años se enviaban a los representantes de 60 organismos públicos autonómicos, incluida la consejería de Sanitat, a quien la Intervención General de la Generalitat acusa de no remitirle todas las facturas. Esta actitud de los poderes públicos valencianos de mirar a otro lado, sin embargo, no significa para la Comisión que la tergiversación de las cuentas fuera un ejercicio deliberado. Su conclusión, más leve, es que se trató de "una seria negligencia", una práctica sistemática pero achacable a un organismo, la Intervención General. La eurocomisaria Marianne Thyssen explicó ayer que esa es la conclusión de los técnicos de Eurostat enviados a Valencia para investigar la magnitud del fraude y que se ha asumido como tal, sin interferencias.
La Comisión ha tenido en cuenta varios atenuantes, como la plena cooperación de Madrid, y la propuesta de sanción ha pasado de 94,5 a 18,9 millones de euros. Las alegaciones del abogado general del Estado español, que puede recurrir la decisión, se centran en el alcance de la investigación ya que ha mirado datos desde 1988, aunque la UE sólo tiene poderes para sancionar desde finales del 2011, una estrategia que cree que puede haber pesado en sus conclusiones.
7-V-15, B. Navarro, lavanguardia
