BARCELONA RADICAL
radicalparty

"El partit polític com a obstacle", Montserrat Nebrera

La noció de "casta política" és tan antiga que quan Moissei Ostrogorski, el 1912, va escriure La democràcia i els partits polítics, la situació ja apuntava a una dinàmica perversa: en lloc d'agrupar-se a raó dels seus diversos interessos per així controlar i condicionar els seus representants, les persones acaben adaptant-se, per inèrcia o per desídia, a unes "agrupacions fixes", els partits, en els quals es conrea tal sentiment de pertinença que s'imposa a la seva vocació originària de millora de la col·lectivitat. Res no ha canviat des d'aleshores, excepte que els partits ja només tenen la formalitat del poder adquirit; de la seva essència s'han apropiat les grans corporacions que sí o sí condicionen les seves decisions, les prengui Alexis Tsipras o Mariano Rajoy. Potser per això els partits s'han anat convertint en el refugi d'éssers que, criats per aquests grups, educats només en el sentit de pertinença i per tant en l'odi al partit adversari, fora no podrien continuar respirant.

La paradoxa del present, quan es parla de regeneració democràtica com si el terme i la necessitat haguessin nascut literalment ahir, és que els qui la proposen no difereixen d'aquells als quals aspiren a substituir; com un vi no és diferent perquè hagi deixat de retolar-se marquesat o vinya.

La substitució dels uns pels altres no és en si mateixa cap garantia de regeneració política, fins i tot si el partit és internament democràtic: en què afecta això el noranta nou per cent de la població que no hi milita, és a dir, a la majoria que continua estant aliena al control del poder polític, base fonamental d'una democràcia en sentit ple?

El partit polític, més o menys democràtic, més o menys vell, és per definició part del problema.

Només els sistemes polítics en què el partit és instrumental al moment electoral i les campanyes són de persones i no pas de llistes poden recuperar per als individus la responsabilitat i per tant l'esforç de mantenir la participació al llarg del temps i no de forma puntual al voltant d'una urna. La regeneració política no serà possible des dels partits, i no existirà mentre les aspiracions aparents i les profundes guardin en l'ésser humà una distància tan abismal.

31-III-15, Montserrat Nebrera, lavanguardia

...La forja de l'Estat del 1978 es va sincronitzar amb un canvi en la concepció de la democràcia a Occident. Com a reacció a una deriva radicalitzada i anticapitalista al llarg dels seixanta, es va imposar una contrareforma que va pretendre allunyar la ciutadania del centre de decisió per situar-hi els partits. Aquesta democràcia de control, en un país amb una tradició parlamentària tan migrada com era el nostre, va donar uns fruïts positius indiscutibles. Però en un moment de crisi severa i retrocés de l'Estat del benestar, els ciutadans van descobrir que els partits havien traït el pacte de servei a la societat perquè, per sobre dels interessos dels electors, havien situat els interessos de l'organització. Som en aquest punt. I a l'horitzó, més enllà dels discursos, s'albira l'espessor de la incertesa.

31-III-15, Jordi Amat, lavanguardia