"La gran siesta (migdiada) de la democràcia", Màrius Serra

La jornada de reflexió és un anacronisme. Segons la llei electoral, els quinze dies de campanya acaben a les zero hores del dia anterior a la jornada electoral. És a dir, anit. Durant tot el dia d'avui la llei prohibeix difondre propaganda electoral de manera activa. O, dit en la reiterativa prosa jurídica de l'article 53: "No pot difondre's propaganda electoral ni realitzar-se acte algun de campanya electoral". Avui, doncs, els nostres peripatètics candidats reposen després de quinze dies de no parar, els seus equips prenen aire davant l'apnea del diumenge i la soferta militància es prepara per a la culminació dels seus anhels. La jornada d'avui, més que de reflexió, és de distensió. O d'exploració de la vida onírica, perquè qui més, qui menys, aprofita per a fer-se una migdiada, en lo que podríem denominar la gran 'siesta' de la democràcia. Queda clar, doncs, que avui ningú sortirà a enganxar cartells ni a visitar mercats ni a muntar un míting exprés a qualsevol placeta... Més que dissabte, avui és sabbat.

La teoria sembla clara, però vivim en ple segle XXI i la propaganda camina (és a dir, es propaga) per canals cada vegada més diversos i incontrolables. Per exemple, a través dels vídeos que compartim a les xarxes socials, i que després consumim a la carta, sense fixar-nos en l'hora que marca el rellotge. En aquesta jornada de reflexió, pot ser que alguns militants lliurats segueixin emetent missatges per Twitter, Facebook o blog, encara que només sigui per inèrcia. O per vici. Serien susceptibles de ser denunciats davant la Junta Electoral per incompliment del vetus que imposa la jornada de reflexió? Ahir mateix el prestigiós Tribunal Constitucional va dictaminar que es podien convocar manifestacions (que no demanessin el vot) durant la jornada de reflexió. Seria il·legal publicar avui una anotació en un blog que demanés el vot per a una opció determinada? I si el blog és el d'algú que figura en una llista electoral, encara que sigui en un lloc secundari? I si es fa amb dissimul? Hauran desactivat els serveis tècnics dels partits els fitxers de propaganda dissenyats per ser enviats des dels seus webs oficials? Estarà actiu, per exemple, l'eficaç noticiari personalitzat de CiU que permet enviar a tots els teus contactes un TN de TV3 protagonitzat per cada receptor? I el PDF amb la multa de màrqueting guerrilla que Reagrupament ofereix als seus simpatitzants perquè la descarreguin, la imprimeixin i la col·loquin als parabrises dels cotxes?

Després de tanta polèmica sobre les multes lingüístiques, tindria gràcia que ara la difusió d'una multa en castellà que demana el vot per a una força política independentista fos sancionada. I que després el prestigiós Tribunal Constitucional anul·lés la sanció.

27-X-10, Màrius Serra, lavanguardia