la independència necessita Mas i Junqueras de cocònsuls a Longyearbyen (i UNA llista indepe el 27S)

Resultat d'imatges de mas junqueras

 

Ras i curt, un dels perills del procés no sorgeix de la llengua llarga d'alguns ministres que pentinen el gat català, de les males arts de ponent, sinó que habita a l'interior de casa nostra. Som nos­altres els principals enemics del procés, si el curtterminisme, el partidisme, la baralla interna o la simple imprudència guanyen pas al seny i a la intel·ligència. Com va dir el mateix president Mas, això ja no ho atura Espanya. Això només ho aturem nosaltres, si ho fem malament.

26-IV-15, Pilar Rahola, lavanguardia

Pocs dies abans de l'acte multitudinari del sobiranisme al Palau Sant Jordi la nit de divendres passat, el president Mas va aprofitar una llarga entrevista a El Punt Avui TV per retreure a ERC que hagi fet perdre algunes votacions a CiU, com si el pacte d'estabilitat parlamentària fos paper mullat, i va donar a entendre que les eleccions catalanes previstes per al 27-S podrien celebrar-se més endavant. Mas estava i està molt empipat amb les intermitències dels republicans a l'hora de fer costat al Govern en el dia a dia, i la posició dels de Junqueras sobre el consorci sanitari de Lleida va fer vessar el got de la paciència presidencial; per cert, sorprèn la distància abismal entre el que pensa la direcció d'ERC sobre les polítiques de salut -a remolc d'ICV- i el que diuen en privat algunes figures mèdiques del món republicà, bones coneixedores del sector. Junqueras va replicar que ERC votaria sempre en funció del seus criteris, mentre la nova polèmica feia les delícies d'Iceta, Herrera, Sánchez-Camacho i Rivera.

 

Resultat d'imatges de mas junquerasLes paraules de Mas van irritar els republicans, van crear desconcert en l'ANC i Òmnium, van descol·locar molts convergents de base i van provocar noves turbulències en el procés, una realitat que gaudeix d'una mala salut de ferro, com van demostrar les més de 16.000 persones que van omplir el Palau Sant Jordi per fer costat als candidats municipals dels partits favorables a la independència. Qualsevol comparació amb l'acte convocat dijous per Societat Civil Catalana al Teatre Principal -només unes 700 persones tot i el suport del PSC, PP i Ciutadans- demostra que l'unionisme continua sent un no-projecte a la defensiva. Un orador de Societat Civil va comparar l'en­trada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939 amb la manifestació sobiranista prevista per a la Diada d'enguany: gran nivell.

Mas va equivocar-se quan va introduir dubtes sobre la convocatòria del 27-S, tot i tenir raó en denunciar l'actitud del soci republicà al Parlament. Perquè la data dels comicis no és un assumpte només entre CiU i ERC, sinó un compromís amb tota la ciutadania i, sobretot, amb la gent que s'ha mobilitzat per poder votar sobre el futur del país. Especular tàcticament amb la data d'unes eleccions plebiscitàries només alimenta la confusió i no és congruent amb la determinació demostrada pel president mateix. A més, és claríssim que un ajornament de la cita electoral passaria factura a Mas. La relliscada del líder de CiU és equivalent a la de Junqueras quan, el mes passat, va deixar caure que dubtava que el president tirés endavant el 27-S.

Ara, tot i les desconfiances, hi ha dirigents d'ERC que no descarten que, arribat el moment, pugui fer-se una llista unitària sobiranista per a les eleccions generals espanyoles. Es veu que llavors ja no valdrà el gran argument segons el qual "per separat, el sobiranisme arriba a més gent".

27-IV-15, Francesc-Marc Álvaro, lavanguardia

Si n'Artur Mas va proposar la llista unitària com a camí vers la independència sense tenir l'acord previ de, si més no, n'Oriol Junqueras, és un imprudent irresponsable mereixedor d'una ordre d'allunyament perpetu de Catalunya d'un mínim d'un parell o tres de milers de kilòmetres.

Encara que n'Oriol Junqueras hagués estat convençut de que la llista unitària no era la millor opció com a camí vers la independència, és un imprudent irresponsable mereixedor d'una ordre d'allunyament perpetu de Catalunya d'un mínim d'un parell o tres de milers de kilòmetres.

La causa de la independència de Catalunya necessita de Mas i Junqueras cocònsuls a Longyearbyen!

Barcelona Radical