BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Solidaritat prostituïda", Germà Bel

La Setmana Santa és processional. Les imatges sagrades són tretes d'esglésies (o seus confrares) i es passegen en processó, barrejant devoció i lleure. Així va ser la setmana passada. I els dirigents del Ministeri de Foment, potser contagiats de l'ambient general, van tornar a treure de processó les sagrades paraules. Dos informes publicats per Fedea (aquest diari, diumenge 29) han mostrat una altra vegada, amb gran contundència i robustesa, que les línies d'alta velocitat a Espanya ni tenen rendi- bilitat econòmica ni generen beneficis socials; per tant, destrueixen benestar social. Davant l'impacte d'aquests informes, la ministra de Foment i els seus alts subordinats justifiquen el disbarat apel·lant a la solidaritat i la cohesió territorial: les sagrades paraules en rescat de l'honorabilitat de la seva política d'infraestructures.

Però més enllà del Pirineu les coses s'expressen d'una forma ben diferent. El 27 de març es va fer públic el resultat del procés participatiu previ a la declaració d'utilitat pública de les línies d'AV Bordeus-Tolosa i Bordeus-Dax, organitzat per les autoritats d'Aquitània. El procés ha donat lloc al rebuig a declarar d'utilitat pública les dues línies, per raons de mobilitat, alternatives inversores, ambientals, etcètera. I també perquè "sent l'alta velocitat consubstancial al servei exclusiu de les grans aglomeracions, el risc de metropolitanització és patent. La irrigació del territori presentada com un benefici del projecte presenta el risc d'esdevenir un drenatge del territori i la concentració de l'activitat a les metròpolis". Ben clar.

També poc abans de Setmana Santa, una comissió mixta de conservadors i laboristes de la Cambra dels Lords va concloure que la justificació econòmica per a la línia d'AV Londres-Nord és insuficient. Va afegir a més que el benefici d'aquesta línia es concentraria a Londres, i no a les zones deprimides del nord. Per això, consideren que per promoure el desenvolupament del nord seria molt millor assignar una fracció del cost previst per a l'alta velocitat a inversions directes en aquestes zones. Clar, també.

Per Europa és sabut que l'alta velocitat no desconcentra l'activitat econòmica cap als punts mitjans i menors de la xarxa, sinó que reforça la concentració als nodes centrals i més dinàmics. Per això, perjudica la cohesió territorial en drenar activitat dels nodes menors. I se sap també que l'alta velocitat (quan no recupera els seus costos d'inversió) transfereix un subsidi públic immens a usuaris de nivells econòmics per sobre de la mitjana. A França, el Tribunal de Comptes ha constatat que el 28% dels viatges en alta velocitat els fa el 10% de població de més ingressos.

En canvi, a Espanya es treuen en processó conceptes sagrats com 'solidaritat' i 'cohesió territorial' per justificar el disbarat, que té com a principal ingredient real la bulímia radial. No els importa prostituir el significat de 'solidaritat', de tant utilitzar el seu nom en va. En això estem ja fa molt de temps. Massa. I poden estar tranquils els que temen la incertesa i estimen les certeses, que això no canviarà. Exigiria de-construir la Nació... i el camí central és el contrar.

7-IV-15, Germà Bel, lavanguardia