"El vot en blanc", Norbert Bilbeny

De vegades ens pregunten: "A qui cal votar?". Però és obscè dir-li a algú el que ha de votar. El Parlament ha de reflectir el que realment la gent pensa, estigui equivocada o no. La qual cosa no impedeix que es pugui criticar el resultat del vot. O l'abstenció.

Potser hi hagi tantes raons per a votar a un partit com per a no votar-lo, el mateix que per abstenir-se o no. Però cada vegada sentim més dir: "Puc votar en blanc? Serveix d'alguna cosa? Beneficia per ventura als partits més votats?". Com a opinant i una mica filòsof, crec que he de dir alguna cosa. Encara que parlar del vot en blanc és com esmentar la soga a casa del penjat. Tema nefast per a uns, tabú per a uns altres, i perillós per els qui d'una manera o una altra són clients dels polítics. Cal recordar llavors que, sigui oportú o no, el vot en blanc és legal i legítim. I de vegades recomanable per a la salut democràtica.

Un vot en blanc és o bé el sobre buit o bé aquella papereta la capçalera de la qual diu "Vot en blanc". Però només això últim és computable i es tradueix en escons. El primer, no. No té eficàcia. La papereta del partit blanc aconsegueix, si suma, seients buits a les càmeres. Però no per fer política. El representant en blanc ha de ser conseqüent amb el significat del vot que representa i comprometre's, al seu programa i durant la campanya, a no ocupar cap escó, no cobrar per tenir l'acta de diputat o diputada, i no beneficiar-se de cap privilegi per ser representant polític. Té acta i escó, si bé aquest roman desocupat. El seient està aquí, buit, entre odiat i cobejat per la resta de l'hemicicle, però com a visible senyal del que pensa una part de la ciutadania. És un vot de descontent, per descomptat, però també de protesta i avís. Diu que alguna cosa no va bé i urgeix a corregir-ho. Per a les situacions crítiques, és un vot fertilizador de la democràcia. Podent no votar, o votar una llista extrema, de càstig, el votant en blanc decideix en canvi participar i fer-ho de manera prudent. A la seva manera tracta de millorar la democràcia.

Per definició, el vot en blanc no és una manera de votar permanent. Es preveu excepcional. Però no és per això testimonial. Pot ser útil. Almenys computa i parla més clar que l'abstenció, que no parla. No és un vot mut, ni es pot dir que sigui un vot freaky. I si els partits volen impedir que prosperi el vot en blanc, és molt fàcil: han de fer-ho millor, canviar la llei electoral i permetre les llistes obertes.

28-X-10, Norbert Bilbeny, lavanguardia