BARCELONA RADICAL
radicalparty

"La farsa", Quim Monzó

Avui és un dels dos dissabtes de l'any que s'han d'avançar o endarrerir els rellotges. En el moment que escric això no sé si a les 2 de la matinada avançarem les busques a les 3, o a les 3 les endarrerirem a les 2. Aquest matí, quan em llevi i vagi a comprar els diaris, el primer que faré serà mirar els dibuixets que publiquen a primera plana per avisar-nos del moviment correcte. Així podré contestar la pregunta habitual de cada sis mesos: "¿Avui què toca? ¿Avançar el rellotge o endarrerir-lo?". I a primera hora de la tarda començaré a posar tots els rellotges de la casa a l'hora de demà, perquè no suporto esperar fins a l'últim moment. Si una cosa s'ha de fer, fem-la ràpid i avall.

Resultat d'imatges de buster keaton relojDijous, a l'Antiga Fàbrica d'Estrella Damm s'havia de presentar l'Anuari de la Reforma Horària corresponent a l'any passat. Ho van cancel·lar pel dol oficial per l'accident de l'avió de Germanwings. El capdavanter d'aquest esforç per retornar a les vides de la gent uns horaris racionals és l'intrèpid Fabian Mohedano, que fa anys que hi brega. Els punts d'aquest acte de presentació que finalment no es va fer eren tres: "1) Recuperar les dues hores de desfasament horari en relació amb la resta del món. 2) Impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i productius. 3) Recuperar el fus horari GMT que ens correspon per situació geogràfica".

Sobre el punt dos, he de donar gràcies al cel perquè la mena de feina que he tingut al llarg d'aquests últims trenta-quatre anys de vida -passar-me el dia llegint i escrivint- m'ha permès ser amo dels meus horaris i continuar dinant i sopant com dinava i sopava la gent a Barcelona durant la meva infantesa. A quarts d'una o com a molt tard a la una el dinar i, el sopar, a les vuit. La qüestió del fus i el desfasament horaris ha sofert aquests últims anys un canvi excepcional: la majoria de persones veuen ja que no s'aguanta per enlloc, fins i tot aquelles que lustres enrere, quan els ho explicaves, et miraven com si et faltés un bull. Aquesta mateixa setmana la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris ha demanat al Govern espanyol que avui no es canviï l'hora per, així, adaptar-nos al fus del meridià de Greenwich i abandonar el de Berlín, que Franco va abraçar el 1942, imbuït d'amor per l'Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini. Com era previsible, si realment fins aquesta setmana no han fet la sol·licitud, ja poden asseure's confortablement a esperar que els contestin algun any d'aquests. I, en relació amb el canvi d'horari que fem avui, com cada sis mesos, sàpiguen que s'ha fet tan evident que els suposats beneficis d'estalvi energètic són gairebé nuls que Angela Merkel inclou en el seu programa electoral acabar d'una vegada per totes amb aquesta farsa. És a dir, disfruteu d'aquest canvi d'avui -i del pròxim- perquè segons com vagin les coses no n'hi haurà gaires més.

28-III-15, Quim Monzó, lavanguardia