l’islamisme hereta del cristianisme la caça al freethinker
No és la primera vegada que faig aquesta afirmació, però en aquest tema tan enrevessat no sobren les repeticions: els herois del segle XXI són els musulmans que lluiten contra la ideologia islamista. Si Mandela, juntament amb Luther King i Gandhi, van ser els grans referents valòrics del segle XX, els homes i dones que alcen la veu, des de l'islam, contra els qui els volen oprimir en nom d'aquest mateix islam són el referent del nostre segle. Qui és el nostre Mandela actual, sinó la jove Malala?
Ells encarnen el que Camus deia que era l'única lluita de la humanitat: la lluita per la llibertat. I en aquesta lluita cauen molts musulmans anònims, persones amb un coratge i un sacrifici que no acostumen a rebre l'atenció que es mereixen.
La darrera d'aquestes víctimes es deia Washiqur Rahman, tenia 27 anys i li van clavar deu punyalades a la ciutat bengalina de Tejgaon. La seva culpa, ser un actiu blogaire de webs contraris al fanatisme islamista, seguint l'empremta tràgica d'Avijit Roy, un famós escriptor laic que va ser assassinat a cops de matxet el febrer passat. Dos anys abans, un altre dels anomenats "blogaires ateus", Ahmed Rajib Haider, havia patit la mateixa sort. L'escriptora bengalina Taslima Nasrin, amenaçada de mort i exiliada des de fa anys per les seves crítiques frontals a l'islamisme -el seu llibre Vergonya va crear una gran commoció-, s'hi ha solidaritzat via Twitter i ha recordat que els freethinkers bengalins estan sent literalment caçats pels islamistes de les madrasses alcoràniques. La mort de Washiqur Rahman és, desgraciadament, l'última d'una llarga llista de víctimes.
Tanmateix, i malgrat la persecució, les amenaces i les morts, tant a Bangladesh com a la resta de països musulmans, els moviments lliurepensadors creixen i planten cara amb una força extraordinària a la ideologia totalitària que intenta segrestar la seva identitat. Aquesta és la realitat oculta de l'islam que no podem veure, perquè la bogeria gihadista omple tota la pantalla i impedeix recordar que darrere dels bàrbars són molts els musulmans que lluiten per la civilització.
La seva veu no té la força dels imams que prediquen l'odi, ni els seus blogs arriben tan lluny com els webs dels ideòlegs gihadistes, i les seves morts no acostumen a sortir a les portades dels diaris. Però hi són, com una realitat persistent, sòlida i valenta, lluitant a la zona calenta del món, aixecant la paraula allà on intenten imposar el regne de l'espasa.
Aquest article està dedicat a tots els Washiqur, assassinats a qualsevol racó a ganivetades, a cops de matxet, amb trets o amb bombes, convertits en diana del totalitarisme islàmic perquè defensen la llibertat de pensament. Quan parlem de l'islam, parlem d'ells, i no d'aquests bàrbars sanguinaris i brutals que segresten els déus per convertir-los en monstres. Perquè si Déu existeix, avui està plorant per en Washiqur.
31-III-15, Pilar Rahola, lavanguardia