uigurs, l’altre (gran) problema ’nacional’ a/de la RP xinesa

+ dossier Xinjiang-Turquestan Oriental: uigurs, l'altre (gran) problema ´nacional´ a/de la RP xinesa

Resultat d'imatges de eastern turkestan

 

Deixar-se créixer una barba poblada pot ser sinònim de buscar-se problemes a Xinjiang, la convulsa regió del nord-oest de la Xina, on conviuen els musulmans turcòfons de l'ètnia uigur amb els han, majoritaris al gegant asiàtic. Això és el que li ha succeït a un habitant d'aquesta regió, a qui un tribunal de justícia l'ha considerat culpable d'"haver provocat problemes" en "deixar-se créixer la barba" i l'ha condemnat a sis anys de presó, segons ha publicat el Diari de la Joventut.

La sentència, que ha estat dictada pel tribunal de Kashgar, és la primera que respon a la nova legislació que han posat en marxa les autoritats xineses a començaments d'aquest any i que té per objectiu posar fi a unes pràctiques que associen a unes actituds considerades com a extremistes. Les autoritats han advertit que "tots aquells que transgredeixin les normes i portin barbes, vels i burques seran perseguits i condemnats".

map showing east turkestan, tibet and inner mongoliaLa nova llei ha caigut ara amb tot el seu pes sobre un uigur de 38 anys, que s'havia deixat créixer la barba des del 2010 i que segons els fiscals hauria incitat la seva dona a cobrir-se el rostre amb un vel i el cos amb un burca. Una pràctica que les autoritats xineses desaconsellen a les dones, a través d'una campanya batejada amb el nom d'Objectiu bellesa, una iniciativa a través de la qual se les anima a abandonar el vel i a anar amb el cap destapat.

Durant el judici, la parella va reconèixer ser culpable d'"haver fomentat disputes i provocat disturbis", segons la premsa oficial. Un tipus d'acusació genèric que és esgrimit habitualment per la justícia xinesa, que opera sota el control del Partit Comunista, per justificar les seves sentències. El resultat ha estat un dur veredicte que suposa sis anys de presó per a l'home barbut i dos més per a la seva esposa.

La reacció no s'ha fet esperar. "Aquesta decisió és inacceptable i absurda", va declarar ahir Dilxat Rasit, portaveu del Congrés Mundial Uigur, una organització de defensa d'aquesta ètnia amb seu a Alemanya. Per ell, es tracta d'"un cas típic de persecució política", que pateixen els uigurs, per part del Govern xinès.

Pequín acusa grups extremistes i independentistes d'aquesta minoria ètnica dels episodis de violència a Xinjiang. Mentre que el Congrés Mundial Uigur, per la seva banda, denuncia que aquesta violència és conseqüència dels anys de repressió cultural i religiosa per part de les autoritats xineses.

La realitat és que el cas i la sentència responen a l'espiral de tensió que es registra a Xinjiang els últims temps. Els incidents sagnants s'han multiplicat en aquesta regió l'últim any, període en què s'ha registrat la mort d'almenys 200 persones. Pequín atribueix els atemptats a grups independentistes i extremistes religiosos, cosa que ha portat al règim a endurir la seva posició cap als uigurs.

Les iniciatives governamentals. de caràcter repressor i discriminatori, contribueixen a generar més desconfiança entre les ètnies. Aquest va ser el cas de la idea posada en marxa l'abril del 2014 per les autoritats de Shaya, al centre de Xinjiang, de recompensar amb fins a 50.000 iuans (7.500 euros) els ciutadans que informessin sobre veïns que "es deixessin créixer la barba" o que "mantinguessin activitats religioses il·legals", segons Global Times. O la que van promoure a l'agost els responsables de Karamay, que van prohibir als homes amb barba i a les dones amb vel desplaçar-se en els transports públics mentre es desenvolupava una competició esportiva que va durar diverses setmanes.

En vista d'aquest conjunt de decisions, sembla evident que deixar-se barba en aquella regió del nord-oest de la Xina pot portar greus i seriosos problemes.

31-III-15, I. Ambrós, lavanguardia