BARCELONA RADICAL
radicalparty

"La dutxa escocesa d’ERC", Pilar Rahola

+ la independència necessita Mas i Junqueras de cocònsuls a Longyearbyen

O pateix una crisi de creixement -ull viu amb això de morir d'èxit!- o és una crisi d'identitat, però la veritat és que ERC fa uns mesos que practica una dutxa escocesa que comença a ser seriosament perillosa per a la salut. Per a la salut del procés, s'entén. I com que el viatge sobiranista ha entrat en zona de risc i vénen revolts, comença a ser urgent preguntar per què alterna la dutxa freda i la calenta amb tanta gratuïtat. Ja vam quedar molt cansats amb els mesos de l'estira-i-arronsa entre Junqueras i Mas, el resultat final del qual en forma de botifarra va crear una decepció col·lectiva que encara ens dura. I a partir d'aleshores, cada vegada que sembla que els dos grans partits -i líders- fan els primers passos per consolidar la necessària unitat d'acció, amb el calendari que descompta dies a marxes forçades, ve ERC i tira pedres al bassal. Que si ara vol que Mas vagi a la comissió dels Pujol -i arrossega la institució presidencial a la baralla de fang-, que si es fia o no es fia de Convergència, o tot el contrari, que si ara no sap si hi haurà eleccions el 27-S, que si desmenteix que no és cert que no ho sàpiga, perquè sí que ho sap... I així va cuinant un xup-xup de desconfiança que es va filtrant al subsòl, tot posant en perill la unitat. De fet, i no deixa de ser esperpèntic, ha estat ERC qui ha treballat amb més afany el recel cap al compromís del mateix Mas amb el procés. I a hores d'ara, que posin en dubte aquest compromís i que ho facin els companys de viatge és molt i molt lleig...

La qüestió és per a què?, o per què?, ja que és evident que aquesta estratègia de bastó i pastanaga no ajuda a crear il·lusió, ni a fer arrelar la confiança. Els motius podrien ser diversos, la pèrdua del patrimoni de l'independentisme, el complex edípic per tots aquests anys d'hegemonia convergent, els cants de sirena que burxen les orelles dels líders republicans animant-los al sorpasso, o directament una desconfiança atàvica que hores de xerrada amb Mas no han aconseguit suavitzar. Sigui el que sigui, ERC necessita mostrar distància cada vegada que presenta proximitat; desconfiança, just quan ven complicitat; oposició, quan diu que anhela govern. I aquesta disciplina de raig fred just en el moment en què el cos esperava un raig calent, està deixant gèlid l'ambient.

Durarà molt aquest estil escocès, més proper a la immaduresa política que a la intel·ligència estratègica? Esperem que no sigui així i que s'acabin aquests espectacles que només alimenten la confusió i el desànim. Tenim a les portes un procés d'enorme complexitat, enfrontat a poders econòmics, socials i polítics de molta envergadura, i que haurem d'emprendre amb força, però amb rotunda solitud. Davant de tanta ambició col·lectiva, deixem de banda el caïnisme partidista, el curtterminisme i el sostre baix. Això que està a punt de començar és massa gran com per encarar-ho amb ulleres tan petites.

21-III-15, Pilar Rahola, lavanguardia