Espanya cañí -188: Això és la dreta i això, l’esquerra
> dossier Espanya cañí <
Des de fa un cert temps hi ha un nombre creixent d'éssers que han decidit que caminar per la dreta ja no mola. Tu vas caminant d'aquesta manera, a tocar dels edificis i, de cop, se't plantifica al davant un individu que, caminant per la seva esquerra, pretén que siguis tu qui s'aparti i no pas ell. No ho acabo d'entendre. Són homes i dones, joves o d'edat madura, als que no els deuen haver explicat que la norma de caminar per la dreta és l'habitual en aquest país, tret de quan vas per una carretera. Només aleshores ho has de fer per l'esquerra per poder veure venir els cotxes. La norma és d'ús obligatori si circules en cotxe, però als carrers és també habitual, perquè sinó les voreres es convertirien en un camp de rugbi, a veure per on s'infiltra qui ve en sentit contrari. Ahir al matí, al carrer Rocafort, anava caminant d'aquesta manera i em vaig trobar que, just cap a mi, venia un noi amb la vista fixa en el mòbil. Quan es va adonar que jo no mostrava cap intenció d'apartar-me, en comptes de fer-ho ell va anar encara més cap a la seva esquerra, com si busqués fondre's amb la paret. Em vaig quedar palplantat davant seu, sense permetre-li el pas per aquesta banda. Em va mirar amb una cara entre el menyspreu i la indignació i finalment va cedir ell. Si hagués estat un individu musculós probablement m'hauria trencat la cara.
Recordo un dia al metro de Londres en què pujava per les escales mecàniques. Com que allà la norma és la contrària, em vaig arrambar cap a l'esquerra perquè la gent que volgués avançar pogués fer-ho per la dreta. Però vaig veure que alguns homes i dones -que devien ser continentals- ocupaven la banda dreta de l'escala, feliços i amb mapes a la mà. De cop es va sentir la veu d'un home que pujava i trobava el pas obstaculitzat per aquests sòmines. L'home cridava "Left! Left!" i, davant d'aquesta paraula senzilla i clara, els sòmines s'enretiraven cap a l'esquerra. Al metro de Barcelona passa el mateix però a l'inrevés: la majoria de la gent ocupa la banda dreta però cada cop hi ha més espavilats que es col·loquen a l'esquerra. ¿És la mateixa ànsia de no formar part de cap fila índia que pots veure a molts forns de pa, fotocopisteries i sucursals bancàries, on no hi ha manera de saber qui forma part de la cua i qui no? Uns seuen a les cadires, d'altres es repengen a les parets. Qualsevol cosa abans que formar una fila comprensible. És la seva manera de sentir-se rebels, suposo.
No és només que no els hagin ensenyat la mínima educació que se suposa que han d'aprendre de petits sinó que ni tan sols van veure el capítol de Barri Sèsam on els muppets ensenyaven a diferenciar la dreta de l'esquerra. Pitjor per a ells, perquè el programa era una delícia. I pitjor per a nosaltres també, perquè ara, quan anem per la vorera, ens trobem amb babaus que no saben ni per on han de caminar.
20-III-15, Quim Monzó, lavanguardia