BARCELONA RADICAL
radicalparty

"La pell de l’ozó", Luis Racionero

La pell de la Terra és una capa gasosa que filtra i aïlla rajos còsmics de freqüència nociva per a la vida. De la mateixa manera que una radiografia o raig X a deshora poden causar mutacions al cromosoma, així la radiació de l'espai exterior modificar per bé i per mal els codis moleculars que són en l'origen de la forma biològica. El problema és més profund que el forat d'ozó en l'atmosfera: el forat està en la ment dels qui han causat la desaparició de l'ozó.

Resultat d'imatges de biosphere ozoneL'any 1973 vaig coordinar un número monogràfic de la Revista de Occidente sobre ecologia, en el qual vaig incloure un esplèndid assaig de Lynn White Jr. titulat "Les arrels filosòfiques de la crisi ecològica", que recomano als lectors. Com no tractarem malament la naturalesa, es pregunta White, si a Occident, segons la mentalitat judeocristiana, Déu està separat de la seva creació, la naturalesa és matèria inerta i el món és un regal -dubtós- de Déu perquè l'home la domi, l'explori i fins i tot l'esgoti, sense cap mirament?

El problema del medi ambient s'origina en la ment dels occidentals i d'aquí es trasllada a la realitat gràcies a l'eficàcia tecnològica que permet cometre excessos amb potència de quaranta megatones. El problema s'origina en la falta de respecte de l'home cap a la naturalesa perquè la considera inanimada -és a dir, sense ànima- i per això mateix, inferior, morta, insensible, neutra, submisa, capaç d'aguantar-ho tot.

Allà és on s'equivoca: sigui o no inanimada -la qual cosa cal veure- la naturalesa no aguanta els excessos de contaminació a què se la sotmet: l'ozó és un indicador en vermell, però n'hi ha d'altres, com la violència a les ciutats i els trastorns d'ansietat -el mal del segle com la depressió ho va ser de l'anterior-. Ho va dir el Club de Roma el 1972 en el seu informe "Límits del creixement", que si no es canviaven les tendències consumistes i malgastadores d'energia i matèries primeres el món estava abocat en 70 anys a un catàstrofe demogràfica.

Han passat quaranta anys des d'aquell primer avís i només fa poc anys que els governs dels països contaminants -que són el més rics- han començat a donar-se per assabentats del que diuen els ecologistes. S'ha necessitat una cosa tan ferotge com l'orifici d'ozó perquè els desenvolupistes acceptessin que no es pot continuar l'actitud de l'estruç tecnològica que desacredita els ecologistes com un grup de tontets kumbaiàs -que de vegades ho són- i que confia en la ciència cegament, argumentant que ja es descobriran a temps remeis científics per als efectes nocius causats per la tecnologia.

En l'"a temps" resideix el quid de la qüestió, ja que, entretant, els països pobres es dediquen a procrear fills desmesuradament, com si volguessin venjar-se dels rics de l'única manera que poden, que és sobrecarregant el món amb una població de 6.000 milions que en vint anys en poden ser 12.000, la meitat en ciutats com Mèxic i Calcuta. És un guió de Blade Runner o de Neuromancer, aquesta ciutat politècnica, bromosa amb la pal·lidesa espectral dels gasos carbonis, depauperada i violenta.

No és això, suposo que exclamarien Newton i Maxwell, Edison i Wiener, no és això el que es pretenia quan la ciència va penetrar una mica l'estructura de la matèria per inventar l'electricitat i la pastilla. Però ells no van voler veure que la seva ciència havia desposseït la matèria d'ànima i de sensibilitat, havia pres a Gaia la seva dignitat humana, quan la tenia sobrehumana i que, mentre aquesta ciència mecanicista no es converteixi en orgànica, mentre no tracti la matèria tota com un ésser vivent, no es podrà inculcar en la gent una tecnologia respectuosa amb el medi ambient. Mai no es va tractar l'esclau com a igual, ni el gos com l'esclau; mentre continuem convençuts que l'home és el rei de la creació no resoldrem el problema ecològic.

Això sí, cada any llegirem al diari que es van reunir els Estats Units i la Xina per veure com es pot complir el protocol de Kyoto sobre els gasos contaminants, com disminuir el diòxid de carboni, com atenuar el canvi climàtic que això comporta, i llegirem que no hi va haver acord, perquè es deixa per més endavant prendre mesures enèrgiques contra els contaminants perquè: qui desitja prescindir del cotxe o de l'avió? Fa 40 anys que demano el cotxe elèctric. De moment podem llegir Lynn White Jr.

9-III-15, Luis Racionero, lavanguardia