Öcalan pacta un pla de pau amb Ankara i anuncia un congrés per al desarmament
Per primera vegada Ankara i alts càrrecs kurds han traçat junts una pla de pau. Es tracta d'un acord de mínims de deu punts difós ahir i que ha de definir el marc d'un futur possible desarmament de l'organització armada Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). El marc d'una nova Constitució, segons el que preveu el pla, ha de garantir uns principis democràtics que permetin al PKK abandonar les armes en territori turc. Ankara sobretot es comprometria a reforçar l'autonomia de les administracions locals al sud-est del país com a reconeixement de la identitat kurda.
El ministre de l'Interior, Afkan Ela, va comparèixer ahir davant les càmeres de televisió en directe al costat del viceprimer ministre Yalçin Akdogan i el diputat del principal partit prokurd, el Democràtic dels Pobles (HDP), Sirri Süreyya Önder, per donar a conèixer les bases d'un acord crucial amb l'objectiu d'apaivagar permanentment una insurgència per part de guerrillers kurds amb trenta anys d'història. 
Els deu articles que conté la ruta de pau són fruit de la negociació d'Ankara amb el líder del PKK, Abdullah Öcalan, empresonat des del 1999. De fet, per primer cop es llegia un comunicat seu en directe per televisió al costat de representants governamentals d'Ankara, que considera el PKK, igual com Brussel·les i Washington, una organització terrorista.
"Convido el PKK a celebrar un congrés de desarmament a la primavera per prendre l'estratègica i històrica decisió d'abandonar la lluita armada partint d'uns principis mínims sobre els quals s'arribi a un acord", diu el comunicat d'Öcalan. Al seu torn, Önder, encarregat de llegir el document, va declarar que el procés de pau ha arribat a "una etapa oficial, seriosa i responsable" posant èmfasi en el fet que les negociacions oficials se centrarien ara en els deu punts i que "els dos bàndols no havien estat mai tan a prop de la pau".
El PKK es va aixecar en armes el 1984 contra les forces de seguretat del govern turc i des d'aleshores la lluita ha costat unes 45.000 vides, la majoria per part dels kurds. El març del 2013 va arribar un alto el foc per part de la guerrilla kurda, una vegada ja empreses les negociacions secretes amb el Govern turc. Des d'aleshores han pecat de fràgils, sobretot l'octubre de l'any 2014 quan uns disturbis al sud-est turc van provocar més de quaranta morts.
La iniciativa de donar a conèixer concretament unes negociacions que fins ahir es portaven de manera clandestina va lligada indissolublement a les aspiracions polítiques de l'home fort de Turquia, el president Recep Tayyip Erdogan. No només vol continuar sent cap d'Estat fins al 2023 ¿el centenari de la república¿ sinó fer-ho amb una nova Carta Magna que concedeixi a la presidència més poders executius. Per ser aprovada pel Parlament necessitarà probablement després de les eleccions generals de juny el suport dels prokurds, concretament de l'HDP.
1-III-15, R. Ginés, lavanguardia