BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Kremlin: Assassinats SA", Nina Khrushcheva

A l'obra Assassinat a la catedral, T.S. Eliot descriu l'assassinat de l'arquebisbe de Canterbury, Thomas Becket, com un atac ordenat en silenci. El rei Enric II no va tenir necessitat de donar una ordre directa; els seus cavallers sabien què fer amb qui era vist com a algú que soscavava l'Estat.

Eliot va situar la seva obra a l'Anglaterra del segle XII, però ell la va escriure el 1935, tot just dos anys després que Adolf Hitler arribés al poder a Alemanya. I és per això que esdevé, si més no en part, un conte amb lliçó sobre l'ascens del feixisme a Europa. Per desgràcia, no ha perdut gens d'actualitat. Avui dia, l'obra mestra d'Eliot es pot llegir com una advertència sobre el camí que ha agafat Rússia, on la política sota el president Vladímir Putin ha anat creixent d'una manera mortalment medieval.

Un per un, els crítics de Putin han estat eliminats. El 2006 la periodista Anna Politkóvskaia va ser abatuda a trets en un ascensor, i Alexander Litvinenko, un exagent del KGB que havia estat crític amb Putin, va morir enverinat per poloni en l'exili a Londres. El 2009 Serguei Magnitski, un advocat de la campanya contra la corrupció, va morir a la presó després d'haver-se-li negat atenció mèdica. El mateix any, un altre advocat, Stanislav Markélov, un líder dels drets humans, va ser assassinat després d'una conferència de premsa.

L'assassinat, la setmana passada,de Borís Nemtsov, un polític líder de l'oposició i ex-vice-primer ministre amb Borís Ieltsin, no hauria sorprendre ningú. Però s'ha d'entendre com una sorpresa i com una manera de cridar l'atenció als russos, que fins ara han tolerat una cultura de la il·legalitat i la impunitat que no es veia des dels dies més foscos del règim personal de Stalin a la Unió Soviètica.

Abans de morir, diuen que Nemtsov estava treballant en un informe titulat "Putin i la guerra" per aportar la prova de la participació de Rússia en el conflicte a l'est d'Ucraïna. Estava previst que liderés una protesta contra la guerra dos dies després de ser assassinat. Alguns s'han preguntat si Putin tenia por del que Nemtsov havia descobert i per això va ordenar l'assassinat.

És poc probable, almenys en termes d'algú que rep una ordre directa de Putin. En poques paraules: orquestrar l'assassinat de Nemtsov no valia la pena; al capdavall, a la maquinària de propaganda del Kremlin no li hauria costat gaire manipular l'informe de Nemtsov. De fet, és poc probable que fins i tot l'assassinat de Nemtsov fereixi políticament Putin. La seva popularitat actualment és del 86%. Per molts russos, l'oposició de Nemtsov a la guerra a Ucraïna el va convertir en un traïdor, i la seva mort estava justificada -de fet, gairebé exigida- per necessitat nacional.

Putin ha anunciat que ell personalment s'encarregarà de supervisar la investigació de l'assassinat. Però aquells que lideren l'esforç ja han manifestat la seva probable conclusió: l'assassinat de Nemtsov va ser un intent de desestabilitzar Rússia. Podem estar gairebé segurs que es trobarà un culpable o altre i que el seu crim serà part d'una conspiració de la CIA o de les autoritats ucraïneses.

El Kremlin no s'està de tergiversar la veritat per adaptar-la a les seves necessitats. Abans de l'annexió russa de Crimea es va adduir que els Estats Units havien contractat franctiradors per disparar als manifestants prooccidentals a Kíev a fi de culpar Rússia d'aquelles morts. Quan un avió de Malàisia va ser abatut sobre Ucraïna -molt probablement pels rebels prorussos- la versió oficial del Kremlin va ser que els serveis secrets occidentals el van fer caure per soscavar la reputació de Putin. Acusacions com aquestes han atiat el nacionalisme, l'odi i la histèria antioccidental, i han distret els russos de la culpa que té Putin de la crisi econòmica del seu país.

Putin potser no va ordenar la mort de Nemtsov o de qualsevol dels altres. Però, com Stalin, ha alimentat un clima de por i d'anarquia, en la qual els que ajunten esforços al Kremlin senten el deure d'eliminar els opositors del líder en la mesura que puguin, i en previsió de la seva voluntat. Durant els dies més foscos de la Unió Soviètica, els caps de l'NKVD van ser els segons funcionaris més importants del país. Avui dia, Andrei Lugovoi, l'agent del KGB que el Govern britànic sospita que va lliurar el poloni que va matar Litvinenko, té un seient a la Duma russa. Què passarà ara? Putin, com al seu dia Stalin, donarà curs al gran terror i perseguirà criminalment els seus presumptes adversaris? O la mort de Borís Nemtsov farà reaccionar els russos fins ara complaents i obedients?

A la primera dècada d'aquest segle era fàcil estimar Putin. Va fer rics els russos i era respectat. Avui dia els preus tan baixos del petroli i les sancions occidentals pessiguen, i els estan fent mal. L'1 de març passat desenes de milers de russos van sortir als carrers amb consignes com "Nemtsov és amor, Putin és la guerra". Podria ser que la cultura russa de la impunitat hagi arribat a un punt d'inflexió? El règim de Putin confia en la promesa de la prosperitat econòmica, sense la qual es podria començar a desmembrar. En aquell moment, quan Putin estigui en el punt més vulnerable, els seus aliats hauran d'actuar amb compte i guardar-se les espatlles.

5-III-15, Nina Khrushcheva, lavanguardia