ensenyar (...) anglès al cole és perdre el temps i llençar els diners

Dos de cada tres universitaris no arriben al nivell B2 d'anglès, el mínim que hauran de tenir per obtenir el títol de grau. En el nivell bàsic (que es correspon amb el nivell A2) hi ha el 34%, i entremig, un 36% (B1). Una suma de percentatges massa voluminosa que constata les mancances en el coneixement d'aquest idioma amb què arriben els batxillers a la universitat. L'ensenyament de l'anglès, reglat des dels sis anys, dura ara dotze anys però, tot i això, el resultat deixa molt a desitjar. Benvinguts siguin, doncs, els nous passos que ha fet Universitats, d'una banda, amb la nova exigència del B2 per obtenir el títol al final de la carrera, i els plans del Departament d'Ensenyament pel que fa a l'ESO per millorar l'ensenyament de l'anglès ja en l'educació secundària i en la formació dels professors. Sens dubte, l'escola és clau per guanyar nivell, encara que les famílies no poden descuidar l'atenció a l'ensenyament de l'idioma a casa, massa vegades insuficient...

Ana Botella durante su discurso en inglés ante el COI / GettyEl seu coneixement de llengua estrangera és bastant baix malgrat que han estudiat, en teoria, anglès des dels 6 anys i la majoria han arribat fins al batxillerat. Dotze anys amb classes de llengua estrangera a l'escola i l'institut -se suposa que un alumne ha d'acabar la secundària amb un B1-...

L'última enquesta sobre inserció laboral de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari assenyala que el coneixement d'idiomes es considera el punt més feble en la formació dels graduats. Mentrestant, el domini de llengües estrangeres s'ha convertit en un requisit en molts àmbits. L'informe Addeco Professional sobre carreres amb més sortides professionals destaca que un terç de les ofertes per a titulats universitaris requereixen idiomes i que en el 95% dels casos es tracta de l'anglès. Però no només és qüestió de trobar feina en el sector privat. La carrera acadèmica, el món científic... es mou en anglès.

Fins i tot per accedir a beques de formació es valora cada vegada més el nivell d'idiomes, i entrar en aquests programes influeix en el futur professional. És el cas de les beques Erasmus. El Ministeri d'Educació va endurir els requisits per accedir-hi l'any passat, i ara els ajuts més abundants només es donen a universitaris que acreditin un nivell de llengua estrangera de B2.

L'exigència social hi és. Què passa als centres escolars perquè els estudiants acabin l'ESO sense tenir el nivell adequat? Des que el Conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va anunciar la mesura d'exigir un B2 als titulats, s'ha debatut sobre si és la universitat la que ha de garantir el coneixement adequat de llengües. "No hauria de ser l'ensenyament obligatori?", s'han preguntat molts professors i rectors. La realitat és que ara això no passa: en els últims exàmens de selectivitat gairebé un terç dels alumnes van suspendre la prova d'anglès, encara que la nota mitjana es va situar en els 6,29 punts, la més alta dels últims anys...

19-II-15, lavanguardia