el futbol, el millor reflexe de lo pitjor de la nostra societat

Des que el futbol és futbol, tots sabem que han existit martingales. Per descomptat, indemostrables, i, per descomptat, subjectes a això que anomenem els codis del futbol: el que passa al camp queda al camp -encara que avui tothom ho senti o ho vegi per televisió-, el que passa al vestidor no surt del vestidor i el que es pacta quan un resultat convé als dos contendents és secret fins a la tomba.

La pregunta és: volem de debò, els aficionats, tallar en sec i aixecar catifes o, en el fons, preferim continuar gaudint del futbol amb martingales?

Hi ha sospites indemostrables (sobretot quan no es volen demostrar). Aquest ha estat el criteri immemorial del món del futbol. Un joc que mou tants milions requereix no veure, no sentir i no parlar perquè l'aficionat continuï creient en els Reis. Els futbolers som el més semblant a la frase de l'enamorada Joan Crawford a Johnny Guitar (Sterling Hayden): "Digue'm que m'estimes encara que sigui mentida".

Quina mala pinta que té aquesta retirada de 2,4 milions d'euros de la caixa del CA Osasuna el juny del 2013! Com insòlita va ser la salvació del Reial Saragossa en el tram final de la Lliga el 2011. I així, de victòria en victòria, fins l'inoblidable Alemanya-Àustria del Molinón en el Mundial d'Espanya-82 que va deixar eliminada Algèria. Si els que vam veure aquell indignant pacte no ens vam desenganxar del vici...

Tots els de la meva generació guardem batalletes personals. Un directiu important del gloriós Sant Andreu dels setanta -jo estava en el juvenil que entrenava un exespanyolista, Giralt- ens va explicar com de malament ho van passar jugadors, míster i directius per dissimular un pactat i vital empat a zero... Per estudis, vaig estar una temporada en el juvenil de l'Osasuna i una altra -lamentable- en el Promesas, el segon equip. El CA Osasuna es jugava pujar a Segona A en l'última jornada de la temporada 76-77 a Torrejón. I els locals en tenien prou amb l'empat a zero (juraria que a un gol ja no). I van empatar a zero. Aquella mateixa temporada, vaig escoltar als vestidors com el gerent havia viatjat amb maletí a un altre camp de Madrid. Dubto que les coses hagin canviat. Ens agradaven així.

Quan el Sevilla i el Celta van ser descendits per impagaments el 1995 amb tota justícia, tots dos clubs van muntar un sidral. Al final, la Lliga va ser ampliada a 22 clubs per tancar l'assumpte, l'origen del qual era donar exemple. Segons fonts de la LFP, el mateix president del Govern, Felipe González, va fer una trucada telefònica molt curta:

-El Sevilla és equip de Primera Divisió.

19-II-15, J. Luna, lavanguardia