el triomfant fracàs del Madriterrani valencià determinarà aquest any electoral

corredorEn els seus temps gloriosos, la turbo-economia valenciana va engendrar una Ciutat de la Llum. Un fantàstic centre de producció cinematogràfica de 320.000 quadrats, a Aiguamarga, província d'Alacant. Una bona idea mal resolta, com tantes altres coses al País Valencià aquests darrers vint anys. Un projecte faraònic, mal calibrat, en el qual es van cometre un munt d'irregularitats. La Ciutat de la Llum ha fet fallida i la Generalitat Valenciana acaba d'anunciar que la posa a subhasta.

La societat de la transparència no és transcendent, escriu el filòsof Han, però els assumptes foscos que han anat emergint estan modificant el paisatge de la societat valenciana, fa menys de deu anys majoritàriament despreocupada davant els excessos que ja eren visibles. Van arribar a robar diners de l'organització de la visita del papa Benet!

Resultat d'imatges de camps barbera formula"Brrrrrrrrrmmmmmmm!" Els motors anaven al màxim en la fase més accelerada de la turboeconomia i tot València resplendia. Es respirava optimisme a doll. Ciutat de la Llum. Només una minoria qüestionava un model que repartia beneficis a molta gent i que semblava satisfer la vella reivindicació blasquista. Em refereixo a Blasco Ibáñez, exuberant, impetuós, excessiu, triomfador, republicà, anticlerical i defensor de València com una nova Atenes, davant els ressons imperialistes del Noucentisme català. La sorda tensió entre Barcelona i València, que segurament no s'extingirà mai, però que no hauria d'impedir la col·laboració. Recordo la conversa amb un taxista el juliol del 2006, durant l'esmentada visita del Papa. Acabava de passar l'accident del metro en el qual van morir 43 persones. L'interès de les autoritats per girar full era més que evident. Li vaig preguntar al taxista si no el preocupava la seguretat del metro i l'home em va respondre, molt sec: "Miri, aquestes coses poden passar a qualsevol lloc, ara el que hem de fer és mirar cap endavant". En la societat de les plusvàlues accelerades també falta sentit de la transcendència. Pren nota, Han.

Resultat d'imatges de camps barbera formulaLa Ciutat de la Llum s'ha enfonsat. Paso llista amb Salvador Enguix, corresponsal de La Vanguardia, que ho sap tot sobre la seva ciutat, per no deixar-me res important. El Palau de les Arts. La gestió de la Fira. El circuit de Fórmula 1. El col·lapse de les dues principals caixes d'estalvis (Bancaixa i CAM) i del Banc de València, parcialment absorbides per la banca catalana (CaixaBank i Banc Sabadell), que ha entrat amb mà esquerra, sense fer gaire soroll. Els 100 càrrecs del Partit Popular imputats per corrupció, una part dels quals ja han estat apartats dels seus llocs. L'escàndol de l'Ajuntament d'Alacant. Els vint processats per finançament il·lícit de les campanyes electorals del PP del 2007 i el 2008. El gran error que va ser el tancament de Canal 9...

Un temps s'ha acabat. El disseny estratègic de José María Aznar sembla esgotat. S'ha gestionat malament el Pla Madriterráneo. Expandir el model de Madrid cap a la costa valenciana i mirar de trencar els pocs ponts que quedaven entre València i Barcelona. Ponts afeblits, diguem-ho tot, per falta d'intel·ligència d'algunes forces catalanes, dominades per una visió falsa i idíl·lica de la societat valenciana. L'entelèquia dels Països Catalans, com a projecte polític. Diu el segon llibre de les memòries d'Aznar: "Canviar el signe polític del Llevant espanyol representava per a la centredreta un gran repte, i aconseguir-lo va ser una operació històrica que suposava un valuós factor d'equilibri general a Espanya. El vincle entre Madrid i València generaria per raons de proximitat geogràfica sinergies molt importants a la Comunitat Valenciana, que contribuirien a enfortir una posició pròpia davant l'expansionisme del nacionalisme radical des de Catalunya i des de la mateixa València. (...) Fa tot just una dècada, el PP va passar a ser la força ja no majoritària, sinó pràcticament hegemònica al Llevant. De resultes d'aquesta hegemonia, la transformació econòmica i social ha estat espectacular". (El compromiso del poder, pàgines 154 i 155).

Aquella fase s'ha esgotat. L'aznarisme llevantí es va obnubilar massa amb les plusvàlues. València comença a fer olor de canvi, però a les esquerres, velles i noves, ara els falta definició. Encara no es pot donar res per fet a València en vistes a les eleccions del mes de maig. Gran incògnita sobre els resultats de Podem i Ciutadans. El nou ordre encara no és clar en una autonomia literalment intervinguda.

15-II-15, E. Juliana, lavanguardia

El PP retrocedeix, però no s'ensorra vertiginosament. Continua sent un partit fort a la Comunitat Valenciana. Alberto Fabra encara no ha estat confirmat com a candidat a la presidència i s'especula amb un cop d'efecte de Mariano Rajoy a última hora. El ministre García-Margallo, candidat a la Generalitat? No sembla pas probable.

El PSPV-PSOE, amb Ximo Puig al capdavant, es disputarà la segona plaça amb Podem, que té força a Alacant i l'àrea metropolitana de València. La coalició valencianista Compromís, tercera, podria reivindicar la presidència per a Mònica Oltra, com a solució de síntesi de les esquerres. Envestida per Podem, IU pot quedar fora de joc. UPyD s'esllangueix i Ciutadans puja. La llei electoral valenciana obliga a superar el 5% a tota la comunitat. Aquesta barrera, pensada per dificultar el pas als nacionalistes del Bloc (promotor de Compromís), complica ara l'entrada en escena d'UPyD i Ciutadans, que podrien apuntalar una majoria de centredreta a les Corts. El PP pot estar a punt de penjar-se amb la seva pròpia corda.