us enrecordeu dels 100.000 milions de "rescat" bancari que no ens havien de costar res als contribuents?
Se'n recorden de les hipoteques que en realitat no valien res i que van ser el detonant de la crisi financera del 2008 als EUA? Doncs bé, l'agència de qualificació Standard&Poor's (S&P) acaba de pactar amb el Departament de Justícia pagar una multa de 1.210 milions de euros per haver donat una nota màxima de fiabilitat als valors avalats per aquestes hipoteques porqueria. S&P ja havia pagat prèviament 67 milions d'euros per aquest mateix motiu. El fiscal general dels EUA ha dit que l'agència va posar els seus interessos per davant dels dels inversors que hi van confiar comprar amb els seus estalvis bons porqueria. Això va provocar milers de milions en pèrdues.
Però S&P no ha estat l'única a pagar. Fins ara els bancs nord-americans han pagat uns 130.000 milions per respondre dels seus abusos amb els productes hipotecaris que tan de mal han causat a l'economia del país i del món. El fet que, en bona part dels casos, s'hagi arribat a acords extrajudicials ha permès que s'hagi eximit de responsabilitat els directius. És una llàstima, però com a mínim els contribuents americans han recuperat una part de la morterada que el Govern va haver d'injectar al sistema per evitar una fallida encara més gran.
Aquí encara no tenim gaire clares les xifres del que ens estan costant les bromes bancàries amb el totxo com a xec en blanc de tanta barra lliure per a pocavergonyes. Van entre els 60.000 i els 100.000 milions d'euros, segons les fonts. Els milions que no havien de costar res als ciutadans, recorden?
Naturalment s'han d'afegir a aquesta festa alguns serrells insignificants. Com per exemple fer-se càrrec del desastre de la sobrevalorada sortida a borsa de Bankia: des de la compensació als accionistes fins a les possibles demandes. Sobre uns 500 milionets d'euros de no res.
Tampoc no sabem què passarà amb els actius dels bancs rescatats, sobretot pisos i cases invendibles, que la l'empresa pública Sareb està teòricament intentant col·locar al mercat amb resultats mes aviat pobres.
Potser no ho han notat, però mentre als Estats Unitses recupera una part del diner públic injectat al sistema, aquí tothom xiula i intenta amagar els comptes sota les gruixudes catifes del poder. I no es deixin enganyar: les targetes black són molt vistoses i escandaloses. Però en cotxes de luxe, compres al Mercadona, gelats i clubs les dotzenes d'imputats només es van gastar poc més de 15 milions d'euros. Això és només la cirereta del pastís utilitzada com a distracció perquè no veiem la tona de nata que hi ha just a sota.
15-II-15, G. Serra, lavanguardia